Solvència

L’amic Antoni Soy ha publicat un excel·lent article sobre la crisi econòmica que patim, i que en poques línies traça de manera preclara les claus de la situació actual i traça les línies de la recuperació. I ho fa des de la posició privilegiada – pel que fa a la perspectiva, però altament complexa pel que fa a les solucions immediates- de la Secretaria d’Indústria i Empresa del govern català. Diu Antoni Soy que no som, doncs, davant d’un mer problema de liquiditat, sinó d’una manca de solvència del sistema financer i, cosa que és encara més greu, d’una enorme incertesa sobre la seva solvència actual i futura.” Déu n’hi do, doncs.

Ross Levine, un dels economistes més coneixedors del sistema financer, diu que aquest té cinc funcions fonamentals: 1) produeix informació sobre inversions futures, 2) fa un seguiment de les inversions i de la qualitat de la governança corporativa, 3) facilita les transaccions, la diversificació i la gestió del risc, 4) mobilitza i localitza l’estalvi i 5) facilita l’intercanvi de béns i serveis. Seguint Soy, veiem que aquestes funcions del sistema financer avui estan en entredit, i per tant, la solució a la crisi vindrà, o bé per la liquidació del sistema financer (molt poc probable en el món actual) o per la garantia pública de la prestació de les funcions que s’han esmentat abans. I això comporta una regulació adequada i més intensa, justament en el sentit contrari del que la política econòmica del neoliberalisme ha estat proclamant des d’un cert dogmatisme i una voluntat hegemònica des de la dècada de 1980.

I cal fer-ho. Perquè recuperant un neoclàssic cada vegada més heterodox, Ben Bernanke –de qui cal fiar-se més dels seus estudis sobre la història econòmica que no pas de les polítiques financeres que ha liderat-, la Gran Depressió de 1929 es va traslladar dels mercats de valors a l’economia productiva precisament perquè el sistema financer va deixar de complir les seves funcions. Aleshores els governs van tardar molt a reaccionar –van passar gairebé quatre anys des del dijous negre fins a l’inici del New Deal de Roosevelt-. Ara, potser s’ha arribat més d’hora però cal la valentia i la voluntat de servir el verdader interès general per tornar la solvència als elements claus de la nostra economia.

Un pensament sobre “Solvència

  1. Les entitats de crèdit, necessàries per mantenir el teixit econòmic i l’iniciativa preuada del risc, al nostre país, no haurien d’escapar-se d’una regulació ferma en tant que la seva activitat obeeix més que mai a l’interès públic (no cal dir-ho, quan els governs s’hi juguen la liquiditat mitjançant avals multimilionaris per garantir els estalvis de la gent).
    O això o creem una banca pública que assumeixi el risc i posi els estàndards de qualitat, allunyats del lucre desmesurat, la especulació i la temeritat.
    Sona molt intervencionista? Sona a Banca Catalana?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s