L’altra sentència

Ens en dóna una pista el periodista Fernando Ónega a La Vanguardia d’avui: la Cort Internacional de Justícia de La Haia –màxim òrgan jurisdiccional sobre la interpretació del Dret Internacional Públic- emetrà la setmana que ve una opinió consultiva sobre la legalitat de la proclamació unilateral d’independència de Kosovo. Més enllà de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (el que va ser retallat canvi de misèria i companyia), que serà formulada per un òrgan absolutament deslegitimat i sotmès a una interpretació nacionalista espanyola dels continguts de la Constitució de 1978, hi ha altres sentències que cal tenir en compte.

I és que més enllà de si finalment el tribunal de La Haia dóna per bona la proclamació d’independència de Kosovo o no, la realitat és que ja ha estat reconeguda pels estats més rellevants del seu entorn geopolític i econòmic, i que només l’eix jacobí composat per Rússia, Bulgària i Espanya s’hi oposa. Precisament, una de les mostres més patètiques de la política internacional d’Espanya (amb permís de l’afer Perejil i del tancament de la frontera amb Gibraltar entre 1969 i 1982), que demostra que el caràcter humanitari de les missions de l’exèrcit espanyol passa al darrere de l’agit-prop de la política interna.

Però això són figues d’un altre paner. I la realitat és que digui el que digui La Haia, avui Kosovo –per història, per democràcia, i per casualitats de la geopolítica,  i no necessàriament en aquest ordre- és un estat independent, reconegut per les principals potències occidentals. La pell de brau ja pot anar bramant, però els fets són els que són. I això ens ha de fer reflexionar sobre el caràcter internacional de la nostra lluita per l’exercici de l’autodeterminació per al nostre poble: ens hem de felicitar per la gran quantitat d’iniciatives internacionals del catalanisme en els darrers anys (la manifestació de Brussel·les, l’obertura de delegacions oficials del govern català a l’exterior, la presència de 15 seleccions esportives a competicions internacionals, o campanyes com Free Catalonia pel Fòrum de les Cultures, etc.), però en calen moltes més. I potser menys propagandístiques i més de treball de fons, per anar generant les complicitats per aconseguir, quan existeixi i s’expressi una majoria independentista al nostre país, la validació i el reconeixement dels països del món que –per conveniència o per convicció- vulguin comptar amb nosaltres pel dibuixar el futur.

P.D.: Els qui vulgueu llegir els documents públics sobre l’opinió consultiva de la Cort Internacional de Justícia de La Haia els podeu trobar aquí.

4 pensaments sobre “L’altra sentència

  1. La veritat és que no sé massa que ens vols dir amb aquest apunt,tampoc no trobo els documents a l’ enllaç que posses a ‘aquí’.
    De totes maneres deixa’ m dir-te que l’ independencia no és la solució de tot i per mi de molt poc,per que com anem a una independencia com la d’ Irlanda, independents però tots parlant anglés és a dir castellà,a aquí……A mi no em serveix i és que a part d ‘un problema politic tenim un problema social, que no podem deixar de costat.
    mercès!

  2. Estic treballant com a coordinador per crear la xarxa 10Mil per la ILP des de la Cat.Central i sóc militant d’ERC.
    Espero que no sigui un problema pels meus companys. M’amoina pensar que just el partit polític més proper pugui patir l’estress de la ciutadania. D’altra banda penso, que en un moment donat, serà el més ben posicionat per treure rèdit, si s’escau. No obstant, veig massa convergents al meu voltant. No sóc polític, en el sentit de saber interpretar res. Només em mou el desig d’Independència. Molt bé aquest article. Seguiré el fil d’aquest tema que has obert. Salut!

  3. Amic Pere hi ha una llei que data del 1984 ” de supressió i eliminació de barreres arquitecnoniques ” , que ningú respecte començant pel ajuntaments , estaments publics…

    la llibertat !!!!! on és … Jo com bé saps fa temps que no vaig en cadira de rodes hi vaig tenir que viure uns anys i mai he oblidat la dura sensació d’impotencia per no poder viure la llibertat
    fa uns 15 anys degut a un traumatisme-cranencefalic vaig tenir que viure en una cadira de rodes
    – caminó
    -enraonó
    és un esforç logopeda , teraoia ocupacional…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s