Confessió i penitència

Vodpod videos no longer available.

El dia havia d’arribar. Finalment, i després de negar-ho públicament en reiterades ocasions, Convergència i Unió ha reconegut que en aquell dissabte 21 de gener de 2006 a La Moncloa es va pactar alguna cosa més que la retallada de l’Estatut aprovat al Parlament. Felip Puig, l’home fort del partit, ho ha deixat ben clar a Els Matins de TV3: Mas va pactar amb Zapatero un nou contingut per l’Estatut, el suport parlamentari de CiU al govern de Madrid i el suport del PSC a CiU després de les eleccions al Parlament.

I han tardat més de dos anys en fer-ho. Dos anys en què s’ha demostrat que l’Estatut que es va aprovar el 18 de juny no només és insuficient, sinó que va néixer amputat de les garanties de compliment. Dos anys en què s’ha demonitzat l’independentisme d’esquerres per realitzar una aliança progressista a la Generalitat, precisament per part d’uns inquisidors que haurien optat pel mateix soci, com a torna pel favor de retallar la il·lusió col·lectiva que va suposar l’Estatut del 30 de setembre, el que va aprovar el Parlament del nostre poble.

Casualitats de la vida, la confessió ha estat en Dijous Sant, el dia en què la tradició cristiana recorda la traïció de Judes i l’inici del martiri de Jesús. I en què se’ns recorda que l’apòstol Pere va negar tres vegades conèixer el profeta. Paper doble a la Passió pels qui van vendre l’Estatut esperant que Zapatero forcés el PSC a votar-los la investidura. Però això no va passar, i CiU va obtenir només dos diputats més que en les eleccions de tres anys abans. Calia que el preu fos tant baix?

11 pensaments sobre “Confessió i penitència

  1. Pere; que facin aixó els de CIU, ja no ens ve de nou. Que ERC faci d’escolanet, si . Jo esperava que ens quedessim a l’oposició.

  2. Lluís, des de l’oposició no s’influeix ni es fa país ni s’avança en la construcció nacional. No podem tornar a ser un partit de trinxera, hem de ser un partit de govern.

    Si per alliberar el meu país haig de pactar amb l’enemic -o adversari polític, tant és-, hi pactaré, però sabré que és l’enemic. Fins que arribi el dia que no em calgui pactar amb ell perquè seré prou fort. Aquest dia encara no ha arribat, però arribarà, no en tinguis cap dubte.

    Endavant amb la feina Pere, encara ens queda molt de camí per recòrrer.

  3. De fet, el problema que eternament ha tingut Catalunya, és que sembla que els politics catalans i els seus dirigents confonen l’enemic COMÚ.
    L’enemic de Catalunya és a l’altre banda del Cinca i Ebre…L’ejemple:Euzacdi : on PSOE I PP fan una aliança (contra-natura) per fotre el nacionalisme i l’independetisme basc.

    Mentre no s’entengui aixó, el concepte: Catalunya – Espanya… abans que el concepte : Dretes-Esquerres …o “Poder” l’independentisme seguirà sent un somni bonic, però nomès un somni! I és així de senzill i lamentable!, i mentre…els anys van passant

  4. pere… l’independentisme no es fa més fort, lluitant contra els rivals electorals, els rivals per aconseguir vots pel partit, es fa lluitant contra els rivals del país, i la veritat que felip puig ho va dir en dijous sant, com judes doncs molt be, pero sincerament el cancer del pais no es CiU i no es felip puig, el cancer del país son els joan ferran , zaragozas i sireras, es contra aquests que hem de despotricar tots, els de E, els de CiU i els del partit republicà català. Contra CiU i E jo puc tenir diferències en com aconseguir l’objectiu que és l’independencia pero no tractar-los d’enemics, però en veritat encara que sigueu rival electoral, sou com germans i vui que E , CiU i RC tots junts sumin més, és el conjunt d’aquests tres el que ha de pujar i no només un a costa de l’altre.

  5. Gràcies a tots per als vostres comentaris. Podríem parlar-ne abastament, però permeteu-me una llicència. He vist en algun bloc anòmim que es cita aquest post sota el títol de “Fariseus”. No entraré a comentar un article d’un bloc anònim que no sabem qui el fa ni amb quina intenció, però només m’agradaria recordar que, més enllà del significat que s’ha donat a aquesta paraula actualment a causa de l’adoctrinament catòlic d’uns quants segles, els fariseus foren els qui van rebutjar l’any 4 D.C. el pagament d’impostos als espoliadors romans, i d’aquella negativa en sorgiren els zelotes, lluitadors per la llibertat del poble jueu durant la dominació romana. A vegades, cal llegir la història dues vegades abans de fer comparacions. Salut!

  6. Benvolgut Pere,
    El meu blog és anònim i el faig amb la mateixa intenció que podria ser la teva: expressar lliurement el que penses. Que sigui anònim no té res de greu.
    Faig referència i amb molt de respecte al teu post. Passa que discrepo amb tu. I què?. Això és greu pel fet de ser anònim?.
    Evidentment que el meu post no me l’has inspirat tu, que et consti. A l’inrevés, en llegir el teu text he trobat que era fet amb prou inteligència.
    D’altra banda, el terme fariseu no l’he emprat amb cap voluntat historicista. Crec que fins i tot aquí fas una interpretació massa interessada, que és justament el que en els fons critico. Però en fi, no li donis més gravetat de la que pugui tenir un post d’un autor anònim que no té cap finalitat més que la de dir el que pensa. A la vida real tampoc sóc ningú conegut al servei de cap causa, més que la de voler viure en una Catalunya -o en uns PPCC, que ja seria l’hòstia!- lliure. Salut!

  7. Dessmond,

    Cap problema perquè publiquis el que penses en el teu bloc, només faltaria! I si dius que el fas en aquest sentit, encara menys. Sobre el tema dels blocs anònims, sempre he cregut que resten credibilitat als posts que s’hi pengen, perquè l’autor no es coneix i perquè al no haver de donar la cara es poden escriure sense haver-s’ho de mirar dues vegades. Encara que aquest no sigui el teu cas, de ben segur que si signessis els teus articles amb nom i cognoms tindrien més força i serien un canal més útil per difondre les teves idees, però cadascú tria com fa les coses. Salut i independència!

  8. Pere,
    He pensat més d’un cop i de dos això que dius sobre l’anonimat. Crec, a més, que tens bona part de raó. L’anonimat fa minvar credibilitat. Tot i així assumeixo aquesta servitud.
    Jo vaig militar en un partit on, en un determinat moment, el consell de disciplina va obrir-me un expedient que podia acabar amb la meva explusió. D’aleshores ençà que segueixo dient el que honradament penso, quan parlo de política. Però ho faig d’aquesta forma. Anònimament i procurant que això no es confongui amb impunitat.
    De totes formes el meu anonimat és de la Senyoreta Pepis. No tinc cap inconvenient en muntar sopars amb els lectors. En el proper tindré el goig de comptar amb n’Oriol Junqueras com a convidat.
    Salut i independència!

  9. Bon article Pere. Ens queda un camí per fer a la gent d’Esquerra que no és altre que cohesionar la nostra societat catalana cada cop més plural i diversa. La Independència serà la suma de voluntats d’aquells que sàpiguen construir una consciència de nació i de raó. Bernat

  10. La independència de Catalunya, nomès serà posible aquell dia que tots els ens sentim catalans de debó i sàpiguem portar Catalunya arrelada dins dels nostres cors, i SUMEM en lloc de dividir-nos. ¨És tant dificil aconseguir aixó?

    Mentre no busquem allò que ens uneix a tots els catalans de debó, i dexem de cantó allò que ens separa, a Madrid es faran un tip de riure i ens deixaran posar senyeres i estelades ( no veieu l’escarni anual que fan ells cada any a les ofrenes florals de l’onze de setembre) i mentre nosaltres dividits en 50 o 100 partits i partidets, ens anem fent grans i cremant, cremant, i cremant….

    S’ha dit que l’any 2014 es vol fer un referendum per l’autodeterminació de Catalunya (ja veurem si ens ho deixen fer), i doncs….que espereu els politics catalanistes en constituïr: EL FRONT CATALÀ INDEPENDENTISTA, o el nóm que se li vulgui possar, on hi capiga tothom que vulgui recuperar i assolir la Independència que ens van arrebassar el 1714? Potser espereu al 10 de setembre del 2014?

    Que espereu? que el PSOE-PP- “Ciudadanos” i tots aquells que diuen “antes roja que rota” ens constueixin aquest moviment a les corts de Madrid? .
    A vegades penso que certament “per rucs” tenim allò que ens mereixem i m’entristeixo.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s