Quan és millor estar callat

Que la manifestació de Brussel•les del proper 7 de març no compta amb la simpatia de l’stablishment, com no hi comptaven les del 18 de febrer del 2006 o la campanya del “No” independentista a l’Estatut, ja ho sabíem. Que als partits d’ordre no els fa gràcia que la societat civil s’organitzi de manera transversal i apartidista també, i que si ho fa per uns objectius polítics de més llibertat i pel dret a decidir encara més. Ara, que les respostes a la mobilització creixent de Brussel•les per part d’aquests sectors utilitzin el menyspreu polític o intel•lectual no és acceptable.

Si fa uns dies era el candidat de CiU a les eleccions europees Ramon Tremosa qui manifestava el seu rebuig a la iniciativa Deumil.cat, ara sembla que s’hi apunta la Secretària per la Unió Europea del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya, Anna Terrón, que diu desconèixer que anirem a fer a Brussel•les i que “seria molt trist que Catalunya es convertís en el típic cas particular empipador a Brussel•les”.

És ben cert que, com en els dos casos precedents, hi ha vegades que és molt millor estar callat. En primer lloc, perquè si volem que els ciutadans participin del procés de la Unió Europea, és positiu que es mobilitzin per la defensa dels seus interessos davant les institucions comunitàries. Si ho fem a la Plaça Sant Jaume o a Pla de Palau, perquè no al centre de la capital comunitària? En segon lloc, val a dir que el cas particular més empipador –sobretot pels catalans i catalanes, que el paguem- és Espanya i la seva negativa al reconeixement del dret a decidir. I per això anem a Brussel•les.

Davant els dubtes d’altres partits i institucions, Esquerra anirem a Brussel•les per defensar el dret a decidir i l’estat propi pels Països Catalans. I mentre alguns eurodiputats no assistiran a la manifestació i alguns candidats es quedaran a casa, la gent d’Esquerra anirem amb l’Oriol Junqueras a Brussel•les. Perquè de la mateixa manera que a vegades és millor estar callat, d’altres el que toca és sortit al carrer i fer sentir la nostra veu.

3 pensaments sobre “Quan és millor estar callat

  1. El que caldria, més que no pas una manifestació un dissabte a Brussel·les que no tindrà CAP repercussió internacional o europea, seria que s’organitzés seriosament un lobby professional com Déu mana aquí Brussel·les, com fan d’altres organitzacions i països. L’actual representació, que compta amb els vots de la teva formació per cert, a banda de no tenir cap simpatia per la manifestació no fa la tasca de lobby institucional que li pertocaria. Tampoc hi ha una estratègia d’internacionalització ni cap altra que sigui seriosa en aquest àmbit. Així que una flor, evidentment, no farà estiu.

  2. Finalment el temps ens posa a tothom al nostre lloc: la manifestació no va tenir cap mena de repercussió a Brussel·les ni enlloc, els que van tirar endavant aquesta iniciativa i van presentar una Iniciativa popular per fer un referèndum per l’autodeterminació varen veure com tots els partits no la van admetre a tràmit per no adaptar-se a la legalitat vigent i han declarat públicament que al Parlament de Catalunya no hi ha independentistes (curiosament, el mateix que diu en Carretero).

    No crec que jo pugui ser acusat de ser del stablishment, com dius tu sinó que dic això perquè després passa el que passa, que un cop s’acaben les eleccions. Un fet val més que un món de promeses, deia l’escriptor Jacob Howell, i darrerament hom observa el desencant de la gent per aquesta ahora jove i vella classe política que està portant el país al no-res.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s