Reciprocitat de l’esquerra catalana amb el PSOE

La dependència política dels Països Catalans respecte l’estat espanyol té conseqüències en el benestar dels catalans i catalanes. Independentment de la llengua que parlem, o del partit que votem, el dèficit fiscal en serveis socials o en infraestructures ens afecta a tots per igual, i les polítiques econòmiques del govern espanyol prioritzen els interessos de l’economia financera i especulativa del gran Madrid davant la indústria dels Països Catalans. Per això, la independència dels Països Catalans és una qüestió que interessa, sobretot, a les classes populars. Per aquesta raó l’independentisme d’esquerres va apostar per l’actual aliança de govern a la Generalitat, per convertir l’esquerra catalana en una esquerra més nacional, per fer avançar Catalunya d’acord amb la seva gent.

Un projecte de justícia social per als Països Catalans exigeix lluitar contra la dependència política i econòmica dels Països Catalans respecte Espanya. Per això, el principal enemic de les esquerres catalanes és el govern del PSOE, que renuncia a cedir poder i enfrontar-se amb l’oligarquia madrilenya. Les proves són clares: el 21 de gener de 2006 el PSOE no va pactar la reforma de l’estatut amb les esquerres catalanes sinó amb la dreta regionalista: després de l’1 de novembre del 2006 el PSOE volia de president de la Generalitat a Artur Mas i no a José Monitlla i l’hostilitat del govern espanyol en el finançament està disposada a emportar-se per davant la coalició governant a Catalunya.

El PSOE és en aquests moments el principal enemic del govern de Catalunya, i per això sorprèn que el president Montilla, en un moment en què Zapatero vol posposar el nou finançament al 2010, garanteixi la “lleialtat” del PSC al govern de l’estat. Una lleialtat incompatible amb un desenvolupament ple del projecte de les esquerres catalanes. Per aquesta raó, cal que el conjunt de les esquerres catalanes (i no només ERC en solitari, com ha passat fins ara) actuïn amb “reciprocitat” davant les accions del govern espanyol: cal que PSC i ICV posin els seus 25 diputats més un al Congrés per defensar el govern d’esquerres de Catalunya. Aquest és el repte de l’esquerra catalana per seguir impulsant un projecte propi al capdavant del nostre país. Perquè creiem que el govern d’esquerres i catalanista és necessari, ara més que mai PSC i ICV no poden defugir la seva responsabilitat i han de plantar cara al PSOE. L’alternativa ja la tenen preparada des de Ferraz i és la que van intentar la fatídica nit del 21 de gener de 2006: que Catalunya sigui governada per la dreta per tornar al peix al cove i a la conllevancia.

Un pensament sobre “Reciprocitat de l’esquerra catalana amb el PSOE

  1. I si les “esquerres catalanes” del PSC i ICV no es mouen, tal com és de preveure, què farem? ¿Mantindrem al capdavant de la Generalitat un incapaç, un personatge que anteposa l’obediència al “partido de la nación” que als interessos legítims dels ciutadans que representa?
    Pensa que els sociates ja ens van indicar quina era la seva preferència a l’hora de votar els PGE: val més posar en perill el govern de la província, que no pas crear una crisi “al gobierno de la nación”. Pere, sisplau, que no ens passi com amb l’estatut: tingueu a punt una resposta contundent, que ens pugui cohesionar internament com a país i partit, per quan arribi l’hora definitiva de la traïció del PSC al seu nom.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s