El capital no té pàtria… o sí?

Sovint s’ha dit que el capital no té pàtria, i acostuma a ser cert. Les inversions financeres es canalitzen cap als sectors o territoris que poden ser més rendibles, i es prescindeix d’altres característiques (socials, polítiques, culturals, etc.) que són rellevants per a l’economia i la societat, però que des de l’establiment de la llibertat de circulació de capitals i la desregulació financera han quedat a un segon pla.

Però si pensem que la característica apàtrida del capital ens pot ajudar a sortir de la crisi financera i econòmica que estem patint podem errar el tret. En els darrers anys, la dependència energètica del petroli ha anat omplint les arques dels països productors, bona part dels quals són les monarquies absolutes de l’Orient Mitjà. Molts d’aquests països (i també Xina, que ha rebut una forta injecció de capitals de les exportacions i de l’emigració) han constituït els anomenats fons sobirans, que són fons d’inversió en mans dels governs d’aquests estats.

Bona part del deute de la banca dels països més avançats és en relació a aquests fons sobirans, que han contribuït a l’onada expansiva de la bombolla borsària que ha acabat esclatant i esquitxant a tothom. En els últims mesos del 2008, els fons sobirans s’han anat retirant dels mercats de valors i de les empreses d’Europa i els EUA i han anat a altres mercats. Un d’aquests mercats és dels països emergents, on els grans creixements del PIB dels darrers anys i la concentració de bona part de la producció mundial en competència amb la indústria europea els pot permetre una reacció diferent davant la crisi. I l’altre destí dels fons sobirans són els mercats dels propis països, a causa de la forta pressió social i econòmica que reben els governs titulars dels fons –encara que siguin estats no democràtics- .

Com molt bé detalla en aquest article el director del Centre de Desenvolupament de la OCDE, Javier Santiso, el capital sí que té pàtria. I això pot tenir aspectes positius (com la compra d’Spanair per part d’empresaris i institucions catalanes), però també de negatius, com les dificultats en què situa la dependència financera dels fons sobirans als països europeus i els EUA, que veuran molt més difícil impulsar mesures de protecció de la seva indústria davant la competència dels països emergents i dels titulars dels fons sobirans.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s