Finançament: les coses clares

Zapatero ha decidit en la darrera setamana accelerar la presentació d’una nova proposta de finançament per a Catalunya i la resta de Comunitats Autònomes. De manera frívola i sabedora de qui té la paella pel mànec, el president espanyol ha començat a fer desfilar els presidents de les Comunitats Autònomes pel palau de la Moncloa per legitimar la seva futura proposta.

Malgrat que cal denunciar els incompliments de Zapatero i el PSOE  amb l’Estatut, no podem oblidar que el títol de finançament va ser profundament alterat pel pacte entre el mateix Zapatero i Artur Mas del 21 de gener del 2006. La desfiguració a la que van ser sotmeses les previsions de l’Estatut en matèria de finançament va ser una de les raons fonamentals per demanar el “No” a l’Estatut aprovat a les Corts Espanyoles en el referèndum del 18 de juny. Us recomano l’article de l’economista Elisenda Paluzié publicat ahir a l’Avui, on deixa molt clar que, davant de les crítiques dels partits del “Sí” a la situació del finançament, “això ja ho indicava clarament l’Estatut aprovat, quan diu que les finances de la Generalitat són regulades per la LOFCA, que la Comissió Mixta exerceix les seves funcions sens perjudici dels acords subscrits pel govern de Catalunya en organismes multilaterals i que els mecanismes d’anivellament els fixa l’Estat”.

Cal recordar aquests fets per posar, en la negociació del finançament, les coses al seu lloc: (1) si estem negociant alguna cosa és que l’Estatut contenia apartats ambigus i remissions a acords posteriors, (2) no es pot demanar ara el que no preveu l’Estatut i (3) les limitacions del text pactades per Mas i Zapatero marquen el camp de joc actual. En aquest sentit, el paper d’Esquerra ha de ser el de garantir que -dins del marc de joc limitat de l’Estatut- s’aconsegueixi el millor acord possible que, malauradament, no resoldrà les necessitats financeres de la Generalitat ni acabarà amb l’espoli fiscal. Però també l’independentisme ha de denunciar el cinisme d’aquells que ara farà dos anys van pactar en sis hores a la Moncloa la defunció de l’Estatut i que ara situen el llistó del finançament en una posició irreal i extrema, només amb l’objectiu de tornar al govern de la Generalitat. En els números, les coses clares.

5 pensaments sobre “Finançament: les coses clares

  1. Quand parles del pacte Mas-Zapatero vols voler dir Ciu-Psoe (i per descomptat PSC) oi maco? Que no us passi res a les properes eleccions perque ja molta, molta gent qu’esta farta del paper qu’esteu fent!

  2. Benvolgut,

    Gràcies pel teu comentari. Evidentment el pacte Mas-Zp va tenir el suport de CiU, PSOE, PSC i ICV, però cal recordar-ho per posar sobre la taula les responsabilitats de les actuals limitacions de l’Estatut.
    I sobre el paper que està fent Esquerra, crec que és el correcte tenint en compte el suport electoral que tenim. Amb 21 diputats de 135 al Parlament de Catalunya, estem fent una llei de consultes populars, blindant per llei la immersió lingüística, augmentant les exportacions per no dependre del mercat espanyol, creant una verdadera xarxa de diplomàcia catalana, etc. Evidentment, els qui no volen que Esquerra estigui al govern no volen reconèixer que amb 5 anys d’independentisme al govern s’ha avançat més que no pas en 23 (potser per això altres partits com CiU o ICV comencen a haver-hi corrents sobiranistes), i fan el possible perquè els mitjans de comunicació i els poders fàctics ens intentin desacreditar. T’animo a no caure al seu parany. Quan vulguis (i sense signar com anònim, hem de ser honestos, oi?) en parlem.
    Bones festes!

  3. Pere, deies l’altre dia que “la diagnosi de la fi del camí autonòmic és compartida àmpliament”, i tant de bo tinguis raó. Però en què et bases per afirmar-ho? Sé que això ho creieu a Esquerra, però quins són els indicadors que t’han servit per valorar l’status quo d’aquesta manera? També sabem que en López Tena comparteix aquest diagnòstic. Però el comparteix l’Artur Mas? Sabem que Miquel Iceta, José Zaragoza i Carme Chacón no. El comparteix el president Montilla?

    On vaig a parar (entre altres coses) és que una pregunta a fer-vos és: esteu fent feina per convèncer gent del PSC, com a companys de govern, que el camí autonòmic no porta enlloc i que la sobirania plena (l’Estat propi) és avui l’únic camí viable si es vol governar Catalunya de forma eficient a curt-mig termini?

    Salutacions i molta sort.

  4. Totalment d’acord amb l’ex-votant. Pere, has de reconèixer que esquerra fa el ridícul. Espero que la gent a l’hora de votar recordi el pèssim paper que fa. A veure si fiqueu una ambaixada a Palestina. A no, que al Carod ni li queden germans…

    Salut

  5. No entenc a ERC. S’hauria de dir CRE: primer Catalunya, i al final esquerra. ¿A mi que m’importa ser Català, Francès o Xinès? El que m’importa és tenir els drets bàsics garantits, que se suposa és el que busquen les esquerres. Prioritzeu el catalanisme a la esquerra. Ja us vau vendre a la llei d’educació del Maragall. No esperem res d’ERC, tampoc en el finançament.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s