Pel català a les universitats, i contra la falsa “captació de talent”

Un grup d’estudiants de la UPF van venir ahir al Parlament per fer una reunió sobra la situació del català a aquesta universitat. Segons comenten –i crec que tenen tota la raó, per la pròpia experiència en aquesta universitat-, el català està essent marginat sistemàticament per l’equip rector en els cursos més avançats de les llicenciatures i els graus i en els màsters oficials. L’equip rector de la UPF va ser un dels que quan es va anunciar l’acord del Consell Interuniversitari de Catalunya d’exigir al professorat permanent un nivell de competència mínim en llengua catalana, ràpidament es van fer enrere per les pressions d’aquells sectors minoritaris del professorat acadèmic que pretenen eliminar el català de la universitat. D’aquesta manera, en les contractacions de professorat permanent d’enguany, la UPF no ha demanat (o així consta en les seves convocatòries) cap requisit de competència lingüística en català.

Diuen els contraris a l’exigència d’un mínim de català al professorat universitari que això va en contra de la “captació de talent”. Evidentment, parteixen del supòsit que tot el talent a captar coneix el castellà, perquè pels universalistes de pa sucat amb oli de casa nostra el món s’acaba allà on ja no es parla la llengua de Cervantes. Aquesta falsa “captació de talent” amaga, en realitat, l’escassa competència lingüística en anglès de bona part de l’espanyolisme acadèmic de casa nostra.

Captar talent és possible amb una universitat catalana que s’internacionalitzi en anglès, però no a base de negar el dret dels estudiants catalans a exercir els seus drets lingüístics a l’ensenyament superior. Precisament, fa uns dies vam organitzar una trobada d’estudiants universitaris amb membres del govern català per abordar aquesta qüestió, i la resposta va ser molt positiva. En els propers mesos veurem els resultats, i com a diputat de les JERC i d’Esquerra em comprometo a treballar encara més perquè així sigui.

3 pensaments sobre “Pel català a les universitats, i contra la falsa “captació de talent”

  1. Bones Pere!

    M’alegro que hi hagi algú al Parlament que s’atreveix a comentar aquestes qüestions. I més en el moment en que vivim, en que defensar la llengua del país és com a poc ser un feixista, o això ens diuen. Jo pensava que defensar, amb argumentacions vàlides, sempre estava bé, diferent d’atacar, imposar o no escoltar, etc., però veig que m’equivoco…

    Permetre’m de relacionar aquest article amb les fortes crítiques que està rebent el Govern del país i en especial el seu delegat al Regne unit, en Xavier Solano. On hem arribat! On és vist que un Govern defensi el bon nom del seu país, de les seves institucions i dels presidents que democràticament ha tingut de comentaris com a mínim desafortunats, per no dir ofensius. Si tenen raó els qui ho critiquen l’estat espanyol no defensaria mai la seva llengua, l’Institut Cervantes només és una ONG, França mai s’atreviria a centralitzar tot l’Estat al voltant de la seva llengua. Si és molt realista dir que Catalunya està imposant el català a tots els àmbits de la societat: si vas pel carrer de les ciutats catalanes ja no sens castellà per enlloc, la gent té por al parla castellà i s’amaga, no volen patir males experiències amb algun Guàrdia Civil catalanista. La pobre gent que vol anar al cine a veure una pelicula en castellà ja no pot! I a la televisió només queda un canal en castellà, al País Valencià els pobres defensors de la llibertat d’expressió que defensen la retransmissió de TVE es troben amb les dificultats constants de l’Administració Camps.

    Sort tenim dels pocs defensors de la llibertat d’expressió que queden, com el sr. Cuní que ens preveu de les declaracions del delegat i del perillós concepte “políticament incorrecte”.

    Jo només volia constatar la meva situació actual com a estudiant de dret a la UPF, tres assignatures troncals, amb els seus respectius seminaris (conseqüència del Pla Bolonya), 5 professors diferents, una única llengua, el castellà. Òbviament, sóc afortunat, cap d’ells m’ha prohibit mai d’utilitzar el català per fer els meus exàmens, treballs o participacions a classe. La Pompeu és una universitat catalana que aposta pel català, sí. Teòricament, hauria de rebre la meitat de les classes en català, potser és que el percentatge de classes es sobre el total anual, i jo, home de bona fe, espero que els següents trimestres el percentatge s’igualarà, això espero.

    Serà fàcil per un “legítim defensor del bilingüisme” criticar-me per catalitzador i dir que darrera d’aquest article hi ha un feixista catalanista que vol imposar el català a tots llocs, que en veritat vol que totes les classes en la UPF es donessin en català i que el castellà desapareixes de la terra. Em sap greu no complir les expectatives d’aquestes “demòcrates”, jo no sóc així. A mi sap més greu que els catalans sempre estiuem anant en compte amb el diem, amb el que fem, amb no quedar malament a Madrid o al món, em sap greu que el català cada vegada estigui més arraconat. Sí, m’agradaria viure en un país normal, on la meva llengua tingues un ús normal, on les seves escoles l’utilitzessin sense que això fos una polèmica constant, on les seves universitats ensenyessin, investiguessin i es donessin a conèixer internacionalment amb la seva llengua. Però jo sí que sóc demòcrata. La societat catalana real, parla català i castellà, el castellà és la meva llengua materna i el català la paterna, aquesta és la meva realitat i la del meu poble. Crec de racional defensar la llengua minoritària, amb menys eines per subsistí (com no tenir Estat propi), doncs defensar no és atacar, ni imposar. Però jo pensava que defensar no era dolent…potser m’equivocava…

    Gràcies Pere, rep el meu suport!

  2. Escolta en Cervantes era en Sirvent i era valencià, no ho diguis més això de la” lengua d’…. aquest que dius”, que d’ aquí quatre dies s’ aclarirà tot i la llengua d’ en Cervantes serà el valencià. El Quixot és una traducció.
    Això és molt important perque la deducció final de tot això és que el 1714 s la culminació d’ un procés, és el final i no el principi.

  3. Benvolgut Pere,
    Els estudiants que van venir al Parlament no eren només de la UPF, n’hi havia d’altres llocs, també.
    Com a mínim, de la UdG va venir el president del Consell d’Estudiants. Eren molt pocs, però pel que he pogut saber, en van treure molt de suc, de la concentració.
    Et volia donar les gràcies per preocupar-te d’aquesta qüestió i per fer públic el problema. Els que treballem dia a dia en planificació lingüística a les universitats ja ens hem cansat que no ens facin cas, i estem treballant plegats per mirar de sortir-nos-en. Sembla que ara hi ha estudiants que treballen per la mateixa causa, però no sé si tenim el mateix discurs, de fet. Encara hi veig els del català contra els de l’anglès, i el futur no passa per aquí, sinó pel multilingüisme des del català.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s