Les coincidències mai són casuals

Diuen diverses informacions que han anat apareixent a la premsa aquests darrers dies i que circulen des de fa més temps en cercles informals- que el Tribunal Constitucional està debatent en aquests moments el capítol de l’Estatut d’Autonomia referint al sistema de finançament. Coincidint amb aquest debat al si de l’alt tribunal, hem presenciat una campanya agressiva dels mitjans de comunicació espanyolistes més rellevants (ABC, El Mundo o la Cadena Cope, per posar uns exemples) contra les despeses realitzades per les comunitats autònomes, especialment en allò que fa referència a la política exterior i a les despeses associades a les activitats dels alts càrrecs. El linxament al qual ha estat sotmès el president del Parlament català, Ernest Benach, o la campanya contra la presència catalana a l’exterior (necessària per corregir la negligència activa de la diplomàcia espanyola en la defensa dels interessos econòmics, socials i culturals de Catalunya) contrasten amb la discreció amb què han passat episodis molt més cars per l’erari públic com la no congelació de les despeses de la Casa Reial per al 2009, la celebració d’un concert de música i festa posterior per l’aniversari de la reina Sofia o el viatge dels monarques espanyols al Japó en temps de crisi.

Fa uns mesos, quan segons els mateixos informadors es discutia al si del TC la constitucionalitat dels preceptes sobre llengua del nou Estatut, vam presenciar una campanya mediàtica per la supremacia de la llengua castellana i per l’establiment d’un nou apartheid per a la llengua catalana, basca o gallega. Una altra casualitat sospitosa. La voluntat de condicionar la sentència sobre l’estatut per part de la dreta mediàtica espanyola –a la qual s’apunta per omissió bona part de l’esquerra espanyola- ens hauria de donar més arguments per rebutjar la legitimitat del Tribunal Constitucional per jutjar sobre l’estatut.

La casualitat, en política d’estat, no existeix. Tinguem-ho ben present quan, d’aquí poques setmanes, l’espanyolisme trobi una altra excusa per seguir legitimant la negativa al reconeixement del nostre dret a existir i els provincians de casa nostra es llacin a l’autoflagel·lació oblidant que les coincidències, i menys quan parlem de model d’estat, no existeixen perquè sí.

(Article publicat a Crònica.cat el 13/11/2008)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s