Àrbitre comprat, sentència il•legítima

La decadència del Tribunal Constitucional espanyol ha arribat a uns límits inimaginables en qualsevol estat de dret estable i plenament democràtic. La partidització dels seus membres i el serial de recusacions i impugnacions els lleva tota legitimitat per decidir en la sentència sobre els recursos contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, llei orgànica aprovada per les corts espanyoles i ratificada en referèndum pel poble català.

Jo vaig votar “no” a l’estatut, i ho vaig perquè creia que la retallada a la qual va ser sotmesa la proposta de reforma aprovada al Parlament de Catalunya havia desvirtuat i buidat de contingut tot el text. Les llacunes i ambigüitats i la manca d’instruments de garantia ens ha portat a una negociació absolutament desigual en la seva aplicació, on el minso finançament de més que podia aportar el text és regatejat i els traspassos de competències són boicotejats per l’alt funcionariat espanyol. Per tant, tornaria a votar “no” a aquest estatut. Però també tinc clar que la proposta va ser ratificada pel poble de Catalunya i, per tant, no pot ser sotmès a posteriors retallades, sigui per la via del dret –la sentència del TC- o per la vida de fet – l’actuació deslleial del govern espanyol amb les seves pròpies lleis.

El sistema de nomenament dels membres del Tribunal Constitucional, sumat a la dinàmica bipartidista galopant a Espanya, permet la perversió d’aquest òrgan i l’inhabilita per decidir sobre la norma bàsica de l’autogovern català. A més, les contínues filtracions són la prova fefaent de la concepció bananera dels seus membres, i indica la manipulació a la que està essent sotmès per part del govern espanyol i dels nacionalistes del PP. L’estratègia del govern espanyol, com ha indicat Joan Puigcercós, és provocar una sentència contrària per al proper desembre, per tal de treure la base legal i normativa que utilitza el govern de Catalunya en la negociació del nou finançament.

Només amb la unitat i l’ambició aconseguirem superar aquest nou obstacle. I Esquerra només participarà d’una estratègia ambiciosa, i cap estratègia serà unitària sense Esquerra. Som la garantia de l’ambició i la unitat. Perquè sabem que l’àrbitre està comprat i que sempre perdem. I volem la unitat i l’ambició per canviar de joc i de partida: per guanyar no una autonomia vulnerada sinó un estat propi.

2 pensaments sobre “Àrbitre comprat, sentència il•legítima

  1. Pere,
    el més semblant a un espanyol de dreta és un espanyol d’esquerra. Sobre el constitucional sembla més bé un prostitucional, ja que estan prostituïts. Com ha de jutjar una gent posada a dit pel PSOE i pel PP? Ara, jo no entenc de cap de les maneres com ERC dóna suport al PSOE, ni al d’aquí ni al d’allà. Cada cop que vaig a votar, vaig amb la recança que el meu vot ajudarà el PSOE, la qual cosa com a independentista és molt dura, i resta il·lusió. Tampoc no entenc l’estratègia d’usar un nom diferent a les sigles ERC, perquè sembla que el nom i el canvi vol dir alguna cosa.
    Tot i que ara no milito a ERC, encara hi tinc vinculació estratègica ja que al meu poble, Campredó (Baix Ebre) tenim un Grup de suport a ERC, el qual ajudo a tirar endavant. Però em molesta moltíssim aquests lligams polítics amb el PSOE, ja que és un partit jacobí que ha tirat en orris qualsevol possible reforma estatutària. si no es canvia l’orientació del partit, a molts independentistes de cor, que no volem fer carrera política, se’ns estreteix el camí i de quina manera.
    salut i independència des de l’Ebre

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s