La dignitat de Companys

Lluís Companys fou l’únic president d’un país europeu que morí afusellat en el període conflictiu de 1939-1945. Companys fou assassinat no pel què havia fet o deixat de fer, sinó per qui era: president de la Generalitat de Catalunya. Avui, gairebé 68 anys després, encara esperem d’Espanya no només l’anul·lació de la farsa de consell de guerra a què fou sotmès, sinó una petició explícita de perdó per part del govern espanyol de Zapatero, com a continuador legal – en no haver-hi hagut ruptura sinó reforma i transició- del règim que assassinà Companys.

La mort del president Companys, a més, és el paradigma de com s’han resolt les ferides obertes durant la guerra del 1936 al 1939 i de la repressió franquista posterior. El sistema polític i judicial espanyol manté en la condició de culpables els milers de persones que foren afusellats acusats de delictes polítics, només per haver dirigit o militat en organitzacions republicanes, sindicals, d’esquerres o catalanistes. La llei de la memòria històrica, tal i com finalment es va aprovar al Congrés de Diputats, no afavoreix l’anul·lació de judicis com al que fou sotmès el president Companys sinó que només ofereix l’expedició d’un certificat de reparació per part del ministre de Justícia, amb el que es manté la condició de culpabilitat de les persones represaliades.

Per més inri, veiem com els governs de França i Alemanya, per via dels seus cònsols a Barcelona, homenatgen Companys i es retracten de la col·laboració en la mort de Companys dels seus governs de l’època, mentre que a Espanya el govern de Zapatero incompleix el compromís d’anular el judici que el portà a lamort, com a nova mostra que el republicanisme exhibit per Zapatero és simple màrqueting per mantenir la tensió amb la dreta nacionalista del PP.

En un moment en què les tensions entre les institucions catalanes i el govern espanyol és més alta que mai a causa de l’incompliment de l’estatut d’autonomia, cal recordar la figura de Companys com el president que, amb encerts i errors, dirigí Catalunya durant temps difícils i conflictius. Per sobre de tot, mantingué la dignitat com a president de la Generalitat i com home fidel als seus ideals i al seu país. Prenem-ne nota.

(Article publicat a Crònica el 30/09/2008)

Un pensament sobre “La dignitat de Companys

  1. Felicitats nano, a vera si realment tu que et jove ets capaç de tonar la flama en aquest pais.
    La gent està fins on penjan de perdre cada cop més dignitat i empenta. No és de rebut que els polítivs tractin aixi a gent que respon sempre dela millor manera en qüestó nacional. S´han perdut les ganes i no m´extranya.
    Si mai vols escriure en el nostre blog, et convido a fer-ho. Pots deixar un article teu.
    http://www.catalansreaccionem.wordpress.com

    Quedes convida´t.

    Salut!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s