La millor banca del món, segons Zapatero

Diu un anunci d’una marca de cervesa que el FC Barcelona és “el millor club del món”. José Luis Rodríguez Zapatero de haver vist l’anunci, perquè ahir va anunciar, des de Nova York i davant directius de multinacionals nord-americanes, que el sistema financer espanyol és “potser, el més sòlid de la comunitat internacional”.

És lògic que un govern busqui generar confiança en moments de crisi financera. Fins i tot que ressalti els aspectes positius davant dels negatius per evitar els efectes psicològics d’assumpció d’una situació de crisi que porten a una reducció del consum i restricció compulsiva del crèdit. Però d’aquí a afirmar que la banca espanyola és la millor del món és una nova mostra de frivolitat, a la que ja estem acostumats des de Catalunya però que, a nivell internacional i financer, potser els ve més de nou.

Perquè si avui ens trobem amb una crisi immobiliària a l’estat espanyol que agreuja els impactes de la crisi financera mundial, és gran part perquè la banca espanyola ha fet negoci i ha especulat amb la bombolla immobiliària. No només per la concessió de crèdit a operacions immobiliàries de caràcter especulatiu, sinó també pel foment de l’excés en el consum concedint hipoteques pel valor del 100% de l’habitatge a base d’acceptar taxacions per sobre del preu de mercat. O també per la retenció, en temps de vaques grasses, d’habitatges buits per tal de mantenir una demanda i continuar augmentant els preus de l’habitatge. O per la capitalització i la inversió directa en promotores que han realitzat grans operacions especulatives.

Tot plegat, una nova mostra d’un Zapatero frívol que intenta distreure el personal desviant l’atenció proposant mesures com l’ampliació del supòsit de l’avortament o la regulació del suïcidi assistit. Mesures, per altra banda, que són benvingudes però que són prou serioses per no ser utilitzades com a instrument de distracció per no afrontar la greu crisi que ens ve a sobre. I mentrestant, ens trobem amb l’incompliment de resolucions del Congrés de Diputats (com el cas de la territorialització del 0’7% de l’IRPF destinada a finalitats socials aconseguida per en Joan Tardà) o de lleis orgàniques, com el cas de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. Menys frivolitats i més feina.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s