Vicky, Cristina, Barcelona

Anar al cinema a veure una pel·lícula de Woody Allen és sempre un plaer. El ritme de les seves pel·lícules és especial, i el guió es va desenvolupant amb una naturalitat que contrasta amb l’estrès argumental de moltes de les produccions que veiem a la cartellera, on es succeeixen esdeveniments de manera ràpida i continuada, reproduint a les pantalles el ritme estressant que portem, massa sovint i gairebé sempre, en el nostre dia a dia.

En el cas de Vicky, Cristina, Barcelona, hi ha, però, altres al·licients. Com descobrir el resultat de les setmanes de rodatge a Catalunya radiat gairebé en directe. Com veure en una producció mig de casa i mig estrangera racons de Barcelona pels quals hi passes molt sovint. O descobrir que, a la pantalla, el ritme de la ciutat, com a les pel·lícules d’Allen, és més tranquil que a la realitat.

Woody Allen deia ahir, en la presentació del film, que oferia una imatge “postal” de Barcelona. I és ben cert. Al principi de la pel·lícula, et sorprèn veure els elements característics de la capital del teu país explicats a la pantalla i, com a bon català incrèdul, et dóna la sensació d’estar en un reportatge turístic. Però després penses en altres ciutats i llocs del món que han estat ensenyats mil vegades al cinema i no ho trobes tan sorprenent, i t’acaba agradant.

Hi ha dues raons finals, però, per veure la pel·lícula. En primer lloc, perquè es tracta d’una producció que ensenya la Barcelona més cosmopolita sense amagar la seva condició de capital de Catalunya. Una de les protagonistes, Vicky, està fent una recerca sobre la identitat catalana, i contínuament es veuen elements característics de la cultura popular (com un correfoc davant el Fossar de les Moreres) o de la nostra gastronomia (com un pa amb tomàquet que acompanya els dinars dels protagonistes). Però hi ha una altra raó, potser de més militància: aquesta és de les pel·lícules d’un director estranger que té més projeccions en català i té un doblatge d’alta qualitat, convertint-la en un ganxo per normalitzar, una mica més, la nostra llengua a la gran pantalla.

8 pensaments sobre “Vicky, Cristina, Barcelona

  1. Aquesta pel·lícula és una merda com una casa. Woody Allen, definitivament, ha deixat de ser Woody Allen. No m’agrada l’estil elitista d’aquest nou director.

  2. Hola Pere:
    No estic gaire d’acord amb tu. Dels estudis de identitat catalana a la pel•lícula se’n foten , directament.
    La Barcelona que es veu a la pel•lícula no és la meva Barcelona i pràcticament em sembla que no és la de Barcelona de ningú. Idealitzada per Allen, però no és ni la Barcelona d’un guiri.
    El que m’ha desagradat més és el color de la pel•lícula. Aquest color no és el de la nostre ciutat. Tota la pel•lícula està virada en uns colors quasi cremats. Ni el blau (tot i que contaminat) del cel barceloní i del mar, no s’aprecia mai.
    Per últim:
    NINGÚ hauria de veure aquesta pel•lícula en versió doblada, ni al català, on per cert en la versió original no se’n sent parlar ni una engruna per part de cap dels protagonistes o figurants, ni amb castellà.
    Aquesta pel•lícula s’ha de veure en anglès, per fruir d ela única cosa veritablement sorprenent i divertida. Els diàlegs entre els personatges interpretats per Bardem y Cruz, en la barreja constant entre el castellà i l’anglès. Qui es perdi això,es perd el millor.
    És una pel•lícula fluixeta, amb una actuació brillant de la Penélope Cruz i una bona actuació de Javier Bardem, la resta, poc rellevant.
    Problemes de nenes pijes a guirilàndia.

  3. Jo no sóc cap cinèfil, però com a espectador ras, la pel·lícula m’ha agradat, i no crec que quan es parla de la identitat catalana se’n foti’n. Però més enllà d’això, és una qüestió de gustos. Com que m’ha agradat, la recomano.

    Salut a tots i totes i gràcies pels comentaris.

  4. Digi, digi

    Doblar la película ES UN MALDITO CRIMEN. Y al catalán, como es una lengua que no participa en ningún momento del guión (no se oye una sóla palabra en la cinta), pues se puede hacer. Como si la hubieran doblado al bosnio. Pero en castellano es un crimen, porque destruye la mitad de las bromas lingüisticas. La ví en VO y me hizo mucha, mucha gracia.

    Bonitas gafas

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s