Independentisme matemàtic

El Cercle d’Estudis Sobiranistes ha presentat aquesta setmana l’estudi “Suport social a la independència de Catalunya (1991-1998)”, realitzat per l’investigador Marc Belzunces. Aquest estudi estima el suport a la independència en un referèndum d’autodeterminació al voltant d’un 35%, mentre que hi hauria un 45% de la població major de 18 anys que s’hi pronunciaria en contra i al voltant d’un 20% d’indecisos. Val a dir que aquest estudi se suma als que periòdicament han anat publicat alguns mitjans de comunicació, el Centre d’Estudis d’Opinió, l’ICPS o, més recentment, la UOC.

Aquestes dades ens indiquen que el suport social a la independència de Catalunya es va estenent i que, per tant, hi ha una major receptivitat a les posicions que realitzen les organitzacions polítiques independentistes. Però d’aquí no podem extreure que l’assoliment de la independència sigui un procés senzill i fàcil. Al contrari: la creació d’un estat propi serà possible després d’un procés històric que no estarà exempt de pressions i conflicte polític. I aquesta situació només es pot abordar des d’una còmoda majoria social, que compti amb la capacitat de resistir les previsibles pressions dels poders polític, econòmic i mediàtic espanyols. Aquesta majoria és imprescindible, també, per poder aconseguir aliats internacionals que facilitin el procés amb el seu compromís de reconèixer el nou estat.

La conclusió, doncs, que hem de treure de l’estudi és que cal passar de l’independentisme passiu a l’independentisme actiu, el que està compromès en la construcció de la majoria social i en la construcció contínua de la nació. Seria un error advocar, com s’ha fet altres vegades, per un independentisme matemàtic que ignori que les dades que ens ofereixen aquests estudis són extretes en contextos sense pressions, visualització de riscos o situacions de conflicte polític. En aquest sentit, faig meves les opinions expressades per Josep Huguet (en el seu apunt “Sentiment d’independència”) o Francesc Codina (“El gris també compta“, article a l’Avui del 18/09/2008). La realitat, doncs, és més complexa que la simple matemàtica.

I quina és la tasca que hem de fer els independentistes, independentment de les dinàmiques electorals o governamentals, per construir la majoria? Doncs continuar construint la nació, que en el context actual de la globalització econòmica i la postmodernitat, quan les identitats es sobreposen i defugen de les dinàmiques d’exclusió entre elles, s’expressa en tres línies estratègiques clares: la incorporació al sentiment de pertinença a la comunitat nacional catalana de la immigració arribada en els darrers anys, la creació i foment d’un espai català de cultura i comunicació, i la internacionalització de l’economia catalana per avançar en la prosperitat econòmica.

Un pensament sobre “Independentisme matemàtic

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s