Henkel i Pirelli, la cara i la creu

Ahir coneixíem la decisió de la direcció de Pirelli de no construir la nova planta de producció a Manresa i reduir la plantilla en 280 treballadors. Una decisió presa, segons l’empresa, per la reducció de les vendes d’automòbils i l’augment de les matèries primeres, malgrat les gestions realitzades tant pel conseller Huguet com pel ministre d’Indústria espanyol, Miguel Sebastián. No ens n’hem sortit, i haurem de reflexionar sobre com encarem aquestes situacions de cara al futur.

Si Pirelli, a Manresa, és la creu, Henkel Ibèrica a Malgrat n’és la cara. Després de l’anunci del tancament de la planta d’aquesta població del Maresme i del trasllat de la producció i dels treballadors a Montornès del Vallès per reduir els costos de producció, es va iniciar una negociació entre l’empresa i els representants dels treballadors que ahir va concloure amb bones notícies: una compensació d’entre 6.000 i 15.000 euros per als treballadors que continuïn a la planta de Montornès, la posada a disposició d’una línia d’autobusos per anar a la nova fàbrica i, entre altres condicions, una indemnització de 42 dies per any treballat per als treballadors que no vulguin traslladar-se a la fàbrica del Vallès.

La situació econòmica es preveu complicada probablement per als propers dos anys, i haurem d’enfortir-nos com a país per poder-hi fer front. Ahir el govern del Principat aprovava el Pacte Nacional per la Recerca i la Innovació, que ha de servir per ajudar a passar d’una economia basada en mà d’obra intensiva i poc qualificada a una economia del coneixement i de producció d’alt valor afegit. Des de l’entrada dels governs d’esquerres, s’ha reformulat la formació professional i, malgrat el llarg camí que queda per recórrer, hi ha hagut una adaptació important a la realitat socioeconòmica de cada territori i a les necessitats laborals del mercat. I finalment, s’ha avançat en el suport a les llars per fer front a les despeses d’accés i manteniment d’habitatges.

S’ha fet tot això amb un model de finançament que situa les finances de la Generalitat del Principat en una situació de precarietat absoluta davant les turbulències dels mercats financers, i que costa cada any, en forma d’espoli fiscal, el 9% del PIB de Catalunya. Caldrà afrontar la negociació del nou sistema de finançament amb la màxima ambició per aconseguir, dins els límits del sistema pactat a l’Estat per Mas i Zapatero, un augment de la capacitat pressupostària del govern de Catalunya, tot sabent que a la propera legislatura haurem de plantejar el concert econòmic com a solució a l’espoli i a la precarietat que patim. La intervenció de Joan Puigcercós aquest matí al Parlament ha anat en aquesta línia, i l’actuació política d’Esquerra també.

2 pensaments sobre “Henkel i Pirelli, la cara i la creu

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s