10 raons per una candidatura unitària del catalanisme a les eleccions europees

//www.gentdesquerra.cat/imgweb/0102.jpg”  no es pot mostrar perquè conté errors.

Joan Puigcercós anunciava ahir al diari El Punt que proposarà una candidatura unitària del catalanisme a les eleccions europees de l’any 2009, fent d’aquesta idea una de les propostes més interessants de Gent d’Esquerra de cara al congrés d’ERC al proper juny. Hi ha 10 raons per creure en aquesta proposta:

1. Ens permet defensar junts a Europa allò en què hi ha un consens a dins del país: català a Europa, reconeixement de la diversitat, paper de les institucions catalanes en la política comunitària i aprofundiment democràtic.
2. És l’inici d’un camí cap a un nou consens polític basat en l’exercici del dret a decidir com a objectiu i en el concert econòmic com a camí. Les últimes propostes del PSC en finançament i la idea de la Casa Gran del Catalanisme demostren que hi ha un acostament a les posicions de l’esquerra independentista.
3. Espanya ens imposa una circumscripció electoral única a les eleccions europees, per tal de disminuir el pes polític dels partits catalans, gallecs i bascos. Una candidatura unitària catalana permet salvar de facto l’obstacle que PSOE i PP ens han posat.
4. Pot recollir suports des de CiU fins al PSC i ICV, passant per ERC i el conjunt de l’independentisme. Per primera vegada des del 30 de setembre, la unitat pot tornar a ser realitat.
5. L’estatut del 30 de setembre no va ser votat per la ciutadania, sinó que en el referèndum es va votar l’estatut retallat. Amb aquesta candidatura, un programa comú dels partits que van donar suport a l’estatut del Parlament podrà ser votat per la ciutadania.
6. Demostrem una nova manera de fer política. Al país, debat intern i contraposició de propostes. A Europa, tots junts en defensa dels interessos de la ciutadania catalana.
7. Recuperem la Solidaritat Catalana de 1907, que va ser vencedora de les eleccions amb un 67% dels vots, per un moment en què Europa s’està refundant amb el nou tractat europeu.
8. Acumulem en una nova candidatura el 80% dels vots emesos en les eleccions europees del 2004.
9. Noves propostes d’actuació política nascudes dins de l’esquerra federalista (el partit demòcrata de Maragall, Ciutadans pel Canvi, moviments socials…) podrien tenir-hi un lloc preeminent.
10. Permet consolidar un consens necessari per afrontar, el 2010 el concert ecònomic i, el 2014, l’exercici del dret a decidir.

6 pensaments sobre “10 raons per una candidatura unitària del catalanisme a les eleccions europees

  1. No tinc un judici realment format sobre aquesta proposta, però hi ha una qüestió que em fa ser fortament escèptic: el fet que la candidatura sigui unitària no significa que l’acció dels parlamentaris que en surtin escollits ho sigui. Més que res, perquè després cadascun anirà a parar a l’eurogrup que li toca: els de CDC al grup liberal, els del PSC al grup socialista, i els d’ICV i Esquerra al grup de Els Verds – ALE.

  2. Hola
    bé d’entrada sembla una proposta interessant, però el que ha dit el companys LLuís és cert també. Si es fes una proposta unitària em penso que cadascú aniría després a un grup diferent i no se pas com podriem defensar tots junts propostes conjuntes. Hem de pensar que si fem això es per actuar conjuntament al parlament europeu, algu així com un grup català a Europa. Però el PSC ja et dic que dirà que no rotundament (va amb el PSOE fins al final).
    De totes maneres esperaré a que apareixi més informació sobre aquesta proposta per mostrar la meva opinió de forma més clara.

    Salut i independència!!!

  3. La proposta en si no és dolenta, repetir una Solidaritat Catalana però a Europa. Però hi ha diferents objeccions, o almenys, així ho veig: el PSC-PSOE no és catalanista (aviam quan baixeu del burro, sisplau, que ja fa pudor), es necessita un acord de mínims molt ferm i just, i s’ha de buscar realment la unitat, que després no vagi cadascú per la seva banda. Jo, personalment, aposto per un “tripartit a la basca” com a candidatura a Europa, tot i que sabent com també saps tu, que ICV-EUiA i el seu pijo-progressisme verd, no voldran anar a cap candidatura on hi hagi un partit de centre-dreta (són el dimoni!), CiU (tot i que el desitjable seria que fos CDC, recordo que UDC està al Grup Popular al Parlament Europeu, el mateix grup que va votar NO en la votació per condemnar el feixisme espanyolista de Franco).
    Així doncs, no hi ha res fàcil, ni molt menys. Molta feina, aconseguir la voluntat dels altres, pactar, negociar. Gens fàcil. Però si unim forces, aconseguirem més.

  4. Això seria una candidatura de cara a l’aparador. Per lluir. És a dir una candidatura en contraposició del punt 6 mateix. Voler fer quelcom diferent per acabar a l’aparador.

    I al cap i a la fi al parlament europeu les coses importants les fan els estats. Son ganes de donar voltes en cercles amb el català a Europa per exemple. Si no és oficial a l’estat espanyol, UE no farà res, cosa que ja ha dit més d’un cop.. I espanya això no ho vol ni ho permetrà.
    Com és donar voltes en cercles per això m’importa gaire poc o res el català a europa

  5. Pels dubtes que s’han anat expressant:

    – Pel que fa a la voluntat dels altres partits de sumar-s’hi o no: en primer lloc la proposta ha de ser acceptada pel conjunt d’Esquerra (ara és només una proposta d’una candidatura al Congrés Nacional), i després s’haurà de parlar amb els altres partits. És normal que ara hi puguin tenir reticències, ja que en una situació de competició electoral es desqualifiquen les propostes dels altres molt ràpidament i es titllen d’impossibles (tant els altres partits respecte ERC com les altres candidatures respecte Gent d’Esquerra).
    – Pel que fa que després cadascun dels diputats anirà a un grup o un altre: la dinàmica del parlament europeu és molt diferent que al parlament del Principat o al Congrés espanyol, on hi ha una forta disciplina de grup. Els eurodiputats tenen un paper molt més gran i molta més llibertat, i la pertinença a un grup és més una qüestió tècnica (assessors, presència en comissions, etc.) que no pas política. A més, es podria constituir un intergrup català a Europa.
    – Pel que a que el Parlament Europeu no decideix res: és veritat que les decisions a la UE es concentren a la Comissió i al Consell de Ministres, però per aquest criteri ja no caldria anar a votar a les eleccions del Parlament Europeu, i jo crec que Esquerra hi ha de ser present.

    Finalment, allò important és el programa de mínims i recomposar la unitat de l’estatut del 30 de setembre per anar molt més enllà del que deia aquest text. Les eleccions europees són prou properes i alhora poc determinants per cada partit per poder-les emprar com un laboratori per experiències conjuntes de futur d’un catalanisme basat en el dret a decidir.

  6. X raons per no fer aquesta candidatura.

    Pere, vaig quedar ben sorprès de la proposta d’en Puigercós; supòs que en campanya electoral es diuen moltes coses.

    De candidatures unitàries, a Mallorca, com bé saps, en tenim una llarga experiència, i la darrera, Unitat, era exactament el que proposau, en la mateixa línia i els mateixos plantejament, a escala Illes-Madrid. Idèntics són els punts 4 i 6 als que s’usaren per crear Unitat.

    A l’hora de la veritat, en canvi, coneixes què ha passat: Unitat ha fracassat estrepitosament. Lluny de recollir els vots de diferents sensibilitats, no n’ha recollit de cap, i només els més convençuts -la minoria activa, i alguns amb recances- hem votat. La gent d’esquerres no volia votar UM, i els uemites no han volgut votar el PSM (de fet, la majoria han votat PP).

    La gent defuig dels discursos unitaristes, més encara quan el d’Esquerra dels darrers 15 anys ha estat rompre aquest unitarisme (l’esquerra nacional vs la dreta), que només acaba donant ales al regionalisme CiU/UM, ja que són les ‘cases grans’ les encarregades d’aglutinar sensibilitats… covardes, porugues, les del ‘ja ho veurem. Els porucs sempre han de poder votar un Guardans, per exemple, que vagi a Europa a parlar en espanyol i a votar a favor de la Constitució Europea; els independentistes hem de poder votar un Bernat Joan que vagi a Europa a parlar en català, a confrontar-se amb el sistema estatalista de la UE i a defensar el no a la Constitució.

    A part: les europees que venen poden ser una bon examen per palpar Esquerra a les Illes; en canvi, aquesta colació no ens faria cap favor, si no ben al contrari.

    Per tot això, em sorprèn la vostra proposta. Ja ho dic: me pareix que en campanya val a dir qualsevol cosa.

    No osbtant, salut i sort.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s