Esquerra i el 25è Congrés Nacional

https://i0.wp.com/notesdediari.bloc.cat/gallery/3870/3870-39607.jpgEl proper juny, Congrés d’Esquerra. Tocava aquest any (l’últim va ser el 2004, i es fan cada quatre anys), però la direcció va decidir avançar-lo per tal d’afrontar, el més àgilment possible, el debat sobre la davallada de suports electorals i les solucions que s’han de prendre per seguir avançant.

En primer lloc, cal fer un anàlisi acurat de la pèrdua de vots a les darreres eleccions espanyoles. És evident que el bipartidisme ha passat factura i que hi ha hagut un vot útil cap al PSC, però no és menys cert que la major part dels que ens han deixat de votar s’han quedat a casa. I és en aquests, però també sobre els 300.000 que ens han renovat la confiança, en qui hem de centrar la nostra reflexió. Per què s’han quedat a casa? Probablement, molts van anar a votar per primera vegada en molts anys el 2004 per una qüestió d’”emergència democràtica” i van trobar en Esquerra el millor vot contra el PP, altres no han entès o no estan d’acord amb les aliances d’Esquerra a la Generalitat del Principat, i altres ens retreuen el rumb sovint erràtic que hem seguit. Tots tenen raó però cap la té del tot.

En segon lloc, haurem de marcar una estratègia per als propers quatre anys, que ens permeti recuperar la il·lusió. Això es fa amb propostes ambicioses però sense vendre fum. Abans del 2014, ve el 2010, i serà llavors quan Esquerra haurà de fer possible una nova política d’aliances a Catalunya, que no vol dir necessàriament canviar d’aliats però sí dotar-la d’un contingut ambiciós. El concert econòmic gaudeix avui d’un suport majoritari a la societat catalana que l’independentisme ha de liderar. Aquest objectiu a curt termini permetrà una acumulació de forces al voltant de l’esquerra nacional però també aconseguir una victòria que, després de la ressaca estatutària, permeti deixar enrere el català emprenya i que avanci el català ambiciós. Però hem de seguir construint nació amb les parelles lingüístiques, la internacionalització de l’economia, una política social que deixi enrere les exclusions per qüestions econòmiques, etc.

I finalment, hem de fer un nou model de partit. Un partit-xarxa que vagi més enllà d’Esquerra, que generi complicitat de sectors econòmics, socials i culturals. En els darrers anys, Esquerra ha guanyat la batalla ideològica però ha perdut la política perquè no té una xarxa de complicitat prou potent. En altres paraules, hi ha molt vent però tenim poca vela. El nou model d’organització ha de partir de l’excel·lent feina feta en els darrers anys, on s’ha passat d’un partit desestructurat a una organització forta, però no n’hi ha prou. Cal buscar noves formes de participació, crear una xarxa d’entorn social, fer del militant una eina de transformació, i convertir Esquerra en el partit dels pobles, les ciutats i els barris, essent presents a tot arreu.

Només així tornem a posar la credibilitat com a principal capital polític d’Esquerra. Perquè som allò que fem, i fem allò que diem.

2 pensaments sobre “Esquerra i el 25è Congrés Nacional

  1. hola Pere. Em dic Roberto i soc natural de Gijón.
    La veritat és que comparteixo 100% el teu anàlisis de la devallada del 9 de març.
    El que exposo a continuació és el comentari que vaig fer en un altre blog d’un company que he estimat més oportú i pràctic copiar i posar-lo aquí.
    “Al meu blog analitzo el tema dels resultats electorals al seu conjunt i especialment el de la devallada d’ERC. Segons el meu punt de vista han sigut diversos els factors que han jugat en contra d’ERC aquesta campanya. Un d’ells pot haver estat la bipolarització, però analitzem bé… Va ser aquesta raó realment la resposable d’allò? Jo penso que no pas. ERC va apostar per un primer tripartit amb en Pasqual Maragall que si bé va rebre fortes crítiques, finalment va acavar ben assimilat, fins el retall de l’estatut, l’expulsió d’ERC del govern, etc. Aquest primer tripartit es va desenvolupar en unes circunstàncies molt específiques que tothom coneix. Amb un escenari clar de confrontació de Catalunya amb l’estat i el PP d’Aznar arribem a les eleccions del 14 de març del 2004. ERC va rebre un suport electoral històric en l’actual democracia. Va passar d’1 a 8 escons i de 194 mil a 638.000 vots. Va rebre suport d’electors que no tenien res a veure amb el projecte d’ERC, però degut l’escenari excepcional, ERC o PP, la gent va votar el Carod llavors per simpatía més que per ideología. Els meus càlculs ben estudiats sitúen en 80-100 mil vots de més la quantitat rebuda en “prestec”. Es obvi que si agafem els resultats del 2008 i els comparem, veurem com la cosa concorda bastant. Un escenari amb una ERC amb 550.000 vots independentistes per aquella època és el més viable, i tot el que li haguès pujat d’aquest sostre estava insuflat. Però ara bé, i la resta? Clarament l’abstenció. Com explicar-lo? Doncs pel que jo observo i no soc l’unic, és que ERC dintre el tripartit sembla haver perdut la seva veu pròpia i com si haguès sigut absorvida per un PSC que per a res és identificat com a sobiranista (això el sabem) i evidentment nomès sembla que això (el discurs independentista) sigui tret en campanya electoral i la gent es cansa… Aquesta és la raó més de pes que veig, però també n’hi ha un altre i és la clara discomformitat amb aquest segon tripartit, que, després de tot el que s’havia muntat, molt pocs el van veure sentit.
    Per altre part, també entre els votants més moderats poden haver-se sentit espantants pel discurs tan radical d’ERC portat a cap en la campanya com si fos a anar a provocar una hecatombe a Madrid, a mès de la mateixa campanya, que dit sigui de pas, va ser desastrossa.
    Per què dic que va ser desastrossa? Evidentment no va estar afortunada. Explicarè algunes questions:

    1) Éra correcte fer saber que a Girona i Lleida ens jugàvem un escó i que si nosaltres no rebiem un elevat suport podría anar a parar les seves mans. Però, a més d’això, per què no es va anar als pobles, fer una forta movilització, explicant el programa d’ERC?, es a dir, què és el que volem fer? Quines son les nostres propostes, el nostre programa?. No sé si entens el que vull dir Pere, CONTACTAR amb la gent, rebre també propostes de la ciutadanía (treballadors textils, pagesos, mestresses de casa, etc.). Nomès amb dir “ERC o PP” és clar, evidentment, que és important i de pes per votar Esquerra, però a mès si això va acompanyat d’una clara voluntat de diàleg amb la societat, de complicitat, obertura, explicació de les nostres propostes, del nostre programa, segur que hauríem aconseguit com a mínim un major impacte social i una major receptivitat i suport.

    2) No vaig considerar afortunat dir tampoc que el PSOE ´no havía de treure majoría absoluta perque ERC i/o els partits catalans posessin les seves condicions per la investidura d’en ZP. Per què? Doncs molt senzill, la gent interpreta que tu passi el que passi donaràs el teu suport al PSOE a camvi de res o amb molt poca cosa. Evidentment no és el que es vol transmetre, però son coses que la gent si que l’interpreta d’aquesta manera. Uns doncs aleshores opten per votar directament el PSOE, altres poden optar per votar CiU i altres quedar-se a casa també decebuts.
    Quina hauría estat la meva proposta aquí? Doncs senzillament dir “Nosaltres tractarem d’impedir per tots els nostres mitjans que governi el PP, però el PSOE si vol tenir el nostre suport haurà d’atendre les nostres reivindicacions”. Aquest missatge té un altre calat ja diferent i el fa més atractiu per la gent. Es mostra als posibles electors que nosaltres som fermes, que tenim el nostre programa i que a l’hora de pactar som un partit seriòs i que no farem les coses a qualsevol preu. En definitiva, som un partit en el qual es pot confiar.

    3) Al meu parer es van donar mostres també d’una enorme radicalitat en el discurs, (com ja he indicat més amunt) i això els nostres votants més moderats es poden sentir espantats per la nostra actitud i o bé es queden a casa, u opten per donar el vot a un altre formació política.

    I ara arriba l’hora de les sol.lucions

    Què podem fer ara perque aquests votants decebuts puguin tornar a confiar amb ERC? Jo penso que si s’aposta per mantenir aquest govern s’haurà de mostrar més pit, marcant de forma molt calra el nostre perfil, el perfil de partit clarament sobiranista, defensant dintre el govern el mateix que defensem fora, sense incoherències. També rebaixant el to del seu discurs, incloent-hi un important grau de moderació, clar que deixant clara la nostra naturalesa sobiranista e independentista, però sense catastrofismes.
    A mès a mès incorporar i tenir en compte els tres punts que he exposat més amunt de les causes segons la meva impressió de la nostra incapacitat de cautivar als votants en aquestes eleccions.

    Pactes

    I excepte una situació excepcional que obliguès al contrari perque es fes completament insostenible, no provocar noves eleccions anticipades, però al 2.010 plantejar-se bé si aquests tipus de pactes beneficien ERC.
    Evidetment no vol dir necessariament camviar de socis, però si evaluar bé la situació, els pros i els contres i la viabilitat del moment, sense caure en precipitacions.
    Sempre que ERC vulgui pactar un govern, molt senzill, es posen damunt la taula les nostres condicions de mínims, si s’accepten bé, i sinò a l’oposició… hem de ser coherents amb nosaltres mateixos. I evidentment comptar més de forma directa amb la militància amb aquestes questions.

    Bé company,

    Salut i independència!!!.

    http://robsup2007.blogspot.com

    Robert

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s