Contra el totalitarisme

La imatge “https://i2.wp.com/www.johannorberg.net/UserFiles/Image/hitler_stalin.gif”  no es pot mostrar perquè conté errors.

Dimecres passat vaig poder participar en una visita que uns alumnes de batxillerat d’un institut de Cerdanyola feien al Parlament. La intenció era que poguessin parlar amb un diputat, sotmetre’l a les preguntes més esperades i a les més temibles, i que junt amb la visita a l’edifici i l’assistència al Ple del Parlament poguessin conèixer una mica més les nostres institucions. Una de les preguntes que em va fer un alumne va derivar en un diàleg sobre si era el mateix allò bo i allò decidit democràticament. El poble té raó quan vota o es pot equivocar? Per tant, s’ha de deixar votar el poble? Vaig voler previndre els alumnes del dogmatisme i les ideologies totalitàries.

Aquesta conversa m’ha vingut al cap aquest cap de setmana, quan he pogut gaudir de la visita d’una ciutat europea espectacularment dinàmica i amb una fort teixit social, malgrat (o potser a causa de) haver patit dos règims totalitaris successivament. Un d’aquests règims, nascut de la humiliació i de la depauperació de la classe obrera en postguerra, va portar a terme els crims més horrorosos i salvatges de la història de la humanitat. L’altre, guiat teòricament pels ideals de justícia i igualtat, va derivar en una presó de pobles i ciutadans, arribant a construir murs per impedir el trànsit d’idees i persones.

Però el totalitarisme també s’amaga, a vegades, sobre les formes més suaus. Avui, estats que compleixen els aspectes formals de la democràcia sentencien dogmes sobre els quals es porten a terme, també, accions absolutament menyspreables: tortures a l’estat espanyol, camps de concentració Atlàntic enllà, empresonament de candidats a l’altra banda. Prevenir-nos del totalitarisme, vacunar-nos contra la dictadura del dogma, és la primera tasca d’un demòcrata.

4 pensaments sobre “Contra el totalitarisme

  1. Impossible passar per Berlín i no pensar en el totalitarisme. Al menys si un hi va a veure el que s’ha de veure. Si passes pel camp de concentració que hi ha a les afores de la ciutat, o si contemples les estàtues de l’època soviètica, quasi pots palpar l’ambient de submissió de l’individu a l’Estat que significaren, la obsessió de totes les utopies totalitàries del segle passat. Estremeix.

  2. Des d’un punt de vista polític, res a afeigir al post ni als comentaris.
    Peró hem passat pel damunt d’un punt important sense mencionar-lo: no hi haurien existit Auschwitz, ni Gulags, ni Abu Graib, ni … sense personatges anónims que complien la seva feina (asquerosa) de forma rigorosa.
    I aixó es preocupant

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s