Tres aspectes clau de la nova Llei pel Dret a l’Habitatge

Com us deia en el post anterior, la setmana passada vam aprovar la nova llei pel dret a l’habitatge. El text definitiu (amb les esmenes transaccionades a última hora, les subsegüents al dictamen del consultiu i les tècniques) encara no ha estat publicat al BOPC, però de moment podeu veure la transcripció del debat clicant aquí (PDF).

De tot el text de la llei, voldria destacar tres aspectes que per a mi són clau:

 L’article 17.4  i la Disposició Adicional 6a introdueixen una nova fòrmula per obtenir habitatge protegit: la destinació d’habitatge protegit en els promocions en sòl consolidat. Fins ara, l’obtenció d’habitatge protegit es feia en noves urbanitzacions, és a dir, cada vegada que s’ampliaven els ciutats es reservava un tan per cent per habitatge protegit. Ara, amb aquest article, també es reservarà habitatge protegit en les noves promocions i grans rehabilitacions al centre les ciutats. D’acord amb el Pla Territorial Sectorial d’Habitatge (que fixarà unes àrees on operarà aquest article), les promocions que tinguin més de 5.000 metres quadrats destinats a habitatge hauran de lliurar el 20% a habitatge protegit. D’aquesta manera, s’obté més habitatge protegit i es fa sense consumir territori i fomentat la barreja social per evitar la creació de guettos.

– L’article 79 estableix un nou termini per a la qualificació d’un habitatge com a protegit. Fins ara, un habitatge que era protegit al cap d’uns anys (depenent el què digués el decret d’habitatge corresponent) es podia vendre a preu de mercat i deixava de ser protegit. D’aquesta manera, es perdia la inversió que la societat, a través de l’administració, havia fet en construir aquest habitatge, i a qui se li adjudicava li havia tocat la loteria, ja que al cap d’uns anys el podia vendre per dues o tres vegades el preu que havia hagut de pagat. Ara, amb la nova llei, un habitatge serà protegit durant el temps en què el planejament urbanístic digui que està en un terreny destinat a habitatge protegit. Per tant, vinculant el termini amb la qualificació urbanística es garanteix que la protecció no desapareixerà i que l’estoc d’habitatge protegit anirà augmentant (sobretot tenint en compte la nova normativa urbanística, que ha augmentat el tant per cent destinat a habitatge protegit en les noves urbanitzacions). Val a dir que per treure la qualificació un ajuntament ho haurà d'aprovar i la Generalitat hi haurà de donar el vist-i-plau. Per tant, amb dos controls, només es farà en aquells casos en què sigui realment necessari.

– L’article 42.6 estableix el lloguer forçós com a mesura última en cas que un habitatge romangui desocupat sense justificació durant més de dos anys. Val a dir, en defensa d’aquesta mesura, que la mateixa llei estableix les raons per a justificar-ne la desocupació (raons laborals, trasllat per dependència, litigis judicials sobre l’habitatge, habitatges en zones rurals amb despoblament), i les garanties i mesures de foment que l’administració haurà de posar a disposició del propietari (garanties de cobrament del lloguer, garanties de cobrament dels desperfectes, ajudes a la rehabilitació, etc.). Per tant, a qui se li expropiï durant cinc anys un habitatge desocupat (que vol dir que cada mes rebrà el preu del lloguer pagat pel llogater) és que estava especulant de manera manifesta amb aquest pis. La mesura no és nova, ja que a França i al Regne Unit fa anys que s’aplica i fins i tot a Alemanya s’expropia la propietat en un cas similar.

[@more@]

2 pensaments sobre “Tres aspectes clau de la nova Llei pel Dret a l’Habitatge

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s