La Fundació Josep Irla a Kosovo

La Fundació Josep Irla [enllaç] em va oferir la possibilitat, la setmana passada, de realitzar una breu visita a Pristina, la capital de Kosovo, en el marc de l’activitat internacional de la fundació. Els objectius de la visita eren conèixer de primera mà la situació política del país balcànic; establir relacions de cooperació amb agents polítics, econòmics i socials; i obtenir informació sobre les perspectives de futur, tant pel que fa a la proclamació de la independència com els passos a seguir després d’aquesta.

Primera impressió: un país a mig fer

La primera imatge de Kosovo és la típica que veiem a la televisió quan es parla d’un país balcànic: muntanyes, fred i paisatge dur. Tot i això, val a dir que la població de Kosovo, en ser majoritàriament albanesa (un 95%  dels habitants) té marcades diferències amb els altres pobles de l’antiga Iugoslàvia, que són d’origen eslau en la seva majoria. Els albanesos provenen dels il•liris, un poble que havia habitat totes les terres de l’est de l’Adriàtic abans de l’ocupació romana, eslava i otomana.

L’olor al carbó de les cuines i a la gasolina dels generadors (que s’utilitzen quan hi ha talls al subministrament elèctric, tres o quatre vegades al dia) es barreja amb el fred, que, amb un paisatge presidit per la reconstrucció després de la guerra, proporciona una sensació de provisionalitat permanent. Kosovo és, doncs, un país a mig fer en tots els sentits, tant per la reconstrucció de les infraestructures i els conflictes bèl•lics després de la guerra com per la deixadesa d’aquestes des de l’inici de la descomposició de Iugoslàvia l’any 1991.

El país actualment està sota un protectorat internacional de les Nacions Unides, que han cedit la segurat i la defensa a l’OTAN (amb una missió denominada KFOR). La ONU té una forta presència al país i, sota el nom de UNMIK (United Nations Internim Administration Mission in Kosovo) gestiona aspectes importants de la vida dels kosovars. Començant per l’aeroport (quan entres al país et posen el segell de la UNMIK com a visat) i acabant amb la política fiscal. Des del 10 de juny del 1999, quan va començar la seva presència, la UNMIK ha anat deixant cada vegada més paper a les administracions kosovars, les institucions d’autogovern provisionals de Kosovo (bàsicament al govern i al parlament). Tot i això, el concepte de protectorat internacional es manté tant en les decisions polítiques com també en els procediments legislatius (les lleis del Parlament de Kosovo són sancionades i publicades pel Representant Especial del Secretari General de l’ONU per a Kosovo, actualment Joachim Rücker).

Pristina, la capital de Kosovo, és una ciutat gran (voreja el mig milió d’habitants) que té una estructura urbana que reflexa la història recent del país. No té un nucli antic homogeni, ja que la ciutat ha patit diverses destruccions al llarg de l’últim segle, i està formada per avingudes amples (al més pur estil de l’economia planificada), que es barregen amb petits barris de carrers més estrets i cases baixes. El centre de la ciutat el conformen el Grand Hotel Pristina (l’antic únic hotel en l’època d’economia socialista), el Boulevard Mare Teresa (de Teresa de Calcuta, albanesa i símbol nacional), la seu del Parlament i el Govern de Kosovo i els cuarters generals de l’OSCE i la UNMIK. Des d’aquí es pot accedir a les diferents biblioteques, universitats i barris de la ciutat.

El camí cap a la independència

Kosovo està fent els últims passos cap a la proclamació de la independència i el seu reconeixement com un estat sobirà. El país és un protectorat de les Nacions Unides des de 1999, i gaudeix del 2001 d’unes institucions d’autogovern creades en virtut d’una resolució d’aquest organisme. El 2006 es va iniciar un procés de negociació entre Sèrbia i Kosovo, supervisat per una troika composada pels EUA, la UE i Rússia, per determinar l’estatut final de Kosovo. El termini per a presentar unes conclusions era el 10 de desembre de 2007, aquest dilluns. Per tant, la nostra presència a Kosovo es produïa en un moment interessant pel que fa a la definició del futur del país.

De moment, les negociacions estan trencades per la negativa de Sèrbia, amb el suport de Rússia, a reconèixer un futur Kosovo independent. Diferents líders kosovars havien advertit que si arribat el termini no hi havia un acord, proclamarien unilateralment la independència.

La plena sobirania per Kosovo, però, haurà d’esperar unes setmanes o pocs mesos. Les eleccions del passat 17 de novembre van configurar un nou Parlament on els socialdemòcrates del PDK (Partit Democràtic de Kosovo) van obtenir 37 diputats davant els 23 del liberal LDK (Lliga Democràtica de Kosovo), els 13 del nou partit AKR, els 12 del liberal-demòcrata LDD (Lliga Democràtica de Dardania) i els 10 dels centrista AAK (Aliança pel Futur de Kosovo). Precisament, durant la visita a Kosovo vam poder reunir-nos amb diputats i diputades dels diferents grups polítics del nou Parlament. El futur govern serà una coalició PDK-LDK, i el primer ministre Hashim Thaçi.

Un cop composat el nou govern, aquest haurà d’acabar les negociacions sobre el reconeixement del futur estat de Kosovo amb la Unió Europea (que ja compta amb el consens unànime excepte Xipre, per pressió russa) i els Estats Units. Precisament, el moviment d’alliberament nacional de Kosovo ha treballat molt les aliances internacionals, aconseguir el suport de la primera potència mundial gràcies al fort lobby albanès als Estats Units i al fet que Sèrbia sigui un aliat fidel de Rússia. La identificació de la població kosovar amb els Estats Units és molt important, i una de les mostres més clares és la denominació d’un dels principals carrers de Pristina com a Bulevard Bill Clinton, la utilització de la imatge George Bush com a ganxo per a la propaganda electoral i els cartells de “Thank you USA” que hi ha penjats als carrers.

L’endemà de la independència

La supervivència de Kosovo com a nació independent és una qüestió que preocupa a la població local. Durant la visita, vaig tenir l’oportunitat d’entrevistar-me amb diferents analistes i professors universitaris que van coincidir en dos aspectes. En primer lloc, que Kosovo tindrà viabilitat econòmica un cop assolida la independència (serà un factor d’estabilitat per a les inversions estrangeres i permetrà la millora necessària de les infraestructures de transport). En segon lloc, que hi ha un gran potencial en recursos humans (la meitat de la població és menor de 25 anys i té un nivell bo de formació acadèmica).
Kosovo esdevindrà independent en els propers mesos, segurament la proclamació de la independència serà entre gener i març. Un nou poble que podrà decidir el seu futur i ser responsable de la seva situació. Els propers Escòcia, Flandes… i els Països Catalans.

[@more@]

2 pensaments sobre “La Fundació Josep Irla a Kosovo

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s