Llibre recomanat: “Maquiavel en democràcia”

Aquests dies he acabat de llegir Maquiavel en democràcia, d’Edouard Balladur, ex primer ministre francès. Un llibre que detalla les formes de la política actual i de l’accés al poder. És cru, directe, i a voltes cínic. De ben segur, que si algú em demanés un llibre per il•lusionar-se amb la política, no li recomanaria. El cru realisme amb què relata el comportament polític (i que es podria extrapolar a tots els comportaments que persegueixen l’assoliment de poder) no sedueix a ningú d’implicar-se en política.
Però si vols canviar les coses, has de conèixer el camp en què jugues. Un camp difícil, mediatitzat, de mitges veritats; però també d’il•lusions, projectes i voluntat de servei. He recordat, mentre llegia el llibre, comportaments que he vist en primera persona, però també hi he trobat a faltar actituds amb una gran càrrega d’humanitat i principis que, malgrat que són escassos, existeixen en la política. Algú potser hauria de fer un llibre dedicat a aquests: els obstinats que posen principis, valors i il•lusió en la política. S’ho mereixen més que els maquiavèlics.

PD: Us dec un article sobre la feina que he estat realitzat entre diumenge i dimecres d’aquesta setmana a Kosovo, país que en les properes setmanes serà un nou estat independent. Queda pendent.

[@more@]

4 pensaments sobre “Llibre recomanat: “Maquiavel en democràcia”

  1. Senyor Aragonès, li prego que escrigui l’article sobre la seva estada a Kosovë! No tardi eh, que si tarda tant abans s’haurà independitzat i vostè no l’haurà escrit 😉 jejeje
    PS: Aquest és el llibre que tant t’havia parlat. És una mina, sens dubte. Ara bé, tinc la sensació, però, que algun diputat del Parlament o bé se’l sàpiga de memòria o bé no li hagi calgut llegir-se’l, el du entre les venes… Realment és un llibre per tancar-lo i anar-se’l cap a casa. No és gens recomanable pels qui volem (t’incloc) canviar la política. Sí o no camarada?

  2. Climent,
    En primer lloc, gràcies pel teu comentari. Sobre els polítics que posen principis, valors i il·lusió en la política, val a dir que n’hi ha a tots els partits i que, evidentment, també han d’actuar amb astúcia i no anar amb el lliri a la mà. La qüestió és que la finalitat (en la majoria dels casos, lloable) no es perverteixi amb els mitjans que s’utilitzen per aconseguir-los. La política són objectius però també camins per arribar-hi. I aconseguir aquest equilibri és extremadament difícil, en una activitat tan complexa com la política. No faig una divisió entre bons i dolents, sinó que aquestes actituds que s’han de promoure tenen graus, com tot en la vida. Ho he volgut posar en el debat perquè crec que calia un contrapunt a la descripció que fa Balladour de l’activitat política.
    Maiol,
    El post de Kosovo està en marxa, però aquesta setmana he estat extremadament ocupat (últimes comissions de l’any, tanquem la llei de pressupostos, peticions dels ajuntaments del Maresme, últims passos de la llei d’habitatge) i no he pogut acabar l’article. Espero que al llarg d’avui el pugui penjar.
    Raül,
    Gràcies per entrar al meu bloc. He fet una ullada al teu i és molt interessant, felicitats! Et recomano que et llegeixis el llibre, però mantenint la distància necessària amb la visió freda de Balladour (pensem que ell va acabar no gaire bé en la seva activitat política).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s