Alcaldes i alcaldesses per l’autodeterminació

Avui al matí s’ha presentant, a les portes del Parlament de Catalunya, el manifest d’alcaldes, alcaldesses, regidors i regidores pel dret a decidir. Han pres la paraula la companya diputada Laura Vilagrà [enllaç], alcaldessa de Santpedor, i els alcaldes de Castellterçol, Manel Vila, i de Sant Pere de Torelló, Jordi Fàbrega.

Algú pensarà que és la primera conseqüència de la manifestació de dissabte, però ja fa mesos que diferents persones treballen en aquest projecte. A tots ells, cal agrair-los la tasca d’anar bastint complicitats per construir la majoria social per l’autodeterminació.

El manifest, que podeu llegir a decidim.cat, defensa que el dret a decidir cal exercir-lo per poder afrontar el futur amb garanties: “El que està en joc amb vista als propers anys és la mateixa possibilitat de bastir amb prou garanties d’èxit un model català de benestar”. Els objectius són articular un ampli moviment d’electes locals pel dret a decidir, i, entre d’altres, internacionalitzar el plet català amb Espanya i impulsar el reconeixement institucional del dret a decidir.

L’escenari polític, doncs, es comença a moure i ho fa des de la base, amb tota la legitimitat democràtica que això comporta. Construir un moviment d’electes per l’autodeterminació de caràcter transversal, era una assignatura pendent que es comença a superar, però n’hi ha d’altres: la construcció d’un sindicat nacional, l’obtenció d’aliances internacionals, etc. Posem-nos a treballar.

[@more@]

5 pensaments sobre “Alcaldes i alcaldesses per l’autodeterminació

  1. Joan,
    Estic d’acord amb tu que el debat sobre el paper de TV3 (que vam començar a solucionar amb l’aprovació de la llei de la Corporació de Mitjans Audivosuals) està quedant soterrat per les crítiques interessades d’en Joan Ferran als professionals de la televisió. Evidentment, a mi tampoc m’agraden algunes prioritzacions de notícies ni com es tracten alguns temes al telenotícies.
    Pel que fa la resta del teu comentari, en algunes coses no estic d’acord. Evidentment que jo també estic en contra de com està configurat l’estat espanyol avui (i per això estic compromès de fa anys en la lluita política independentista), però no puc acceptar que diguis que tots els que estem en càrrecs públics per ERC som uns submissos. De cap de les maneres: treballem molt per afrontar els problemes de la societat catalana i també per impulsar el procés independentista.
    Però cal ser conscients del país que tenim. I no s’hi val que els independentistes adjudiquem les culpes de tots els problemes als polític independentistes. Espanya és molt poderosa, i ho va demostrar fa un any amb el procés de reforma de l’estatut: ens van combatre per terra, mar i aire, i van fer tremolar les cames a tots els que van donar el suport a la reforma (inclosos els nostres socis al govern i els que ho podrien ser si canviéssim l’aliances). Nosaltres vam ser els únics que vam aguantar, i ho dic orgullosament de ser un dels impulsors, des de les JERC, que l’independentisme es posicionés pel no a l’estatut. El que no entenc és perquè dius que et fa vergonya dir que som republicans i catalans: si t’en fa de nosaltres, que som independentistes, què en penses dels altres?
    Finalment, crec que a les properes eleccions espanyoles no podem deixar d’anar a votar. Jo ho faré per Esquerra, i intentaré que com més gent m’acompanyi millor. Per una “emprenyamenta” potser farem, si no anem a votar, que el PSOE tregui majoria absoluta, fet que seria letal per Catalunya.
    Finalment, accepto que hi ha coses que hem de canviar. No és fàcil ser l’únic partit independentista al parlament de Catalunya, que té unes competències d’una autonomia i no d’un estat. No és fàcil gestionar un projecte polític que fa 15 anys era marginal i que avui marca l’agenda política. Evidentment que cometem errors, però no podem posar-nos a l’esquena les responsabilitats de gairebé 300 anys d’ocupació militar i dependència política. Segurament els governants espanyols que han maltractat el nostre país tenen més responsabilitats, com també aquells catalans que no s’impliquen amb el seu país i es queden a casa al sofà.
    I no pateixis, sí que ens interessa el que ens diu la gent que ens ha escollit. Primer, com a demòcrates, per principis. Segon, per conèixer què fem malament o en què no ens expliquem bé. I tercer, per primer escolta i després discrepar, si no estem d’acord.
    Salut, i el proper març, vés a votar. Si no ho fas, un espanyolista ho farà per tu, ell no es quedarà a casa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s