Del 18-F a l’1-D (I): Primeres valoracions

Els centenars de milers de manifestants d’ahir al centre de Barcelona van desmentir els presagis pessimistes sobre la situació política al país. Malgrat que ens trobem en la fi del cicle de l’estat autonòmic, amb crisi de legitimitat inclosa (aquí cal incloure també l’allunyament de la ciutadania cap a un sistema polític català que no és altra cosa que un subsistema de l’esquema espanyol), la ciutadania respon, ni que sigui mostrant la seva indignació.
Indignació ve de dignitat, i això és el que va demanar la ciutadania que ahir omplia els carrers de la capital catalana. De fet, poca cosa més es pot demanar quan tenim un marc polític retallat que va ser avalat per una majoria de catalans que van anar a votar tot just fa un any. També, poca cosa més es podia demanar quan la majoria de partits polítics que ahir van donar suport a la manifestació (CDC, UDC, ICV i EUiA) van legitimar el pacte Mas-Zapatero i les retallades a l’estatut.
Però la dignitat (com a poble, com a ciutadans) va més enllà de tot això. L’èxit d’ahir correspon a un corrent de fons que ha anat creixent en els darrers anys: l’autonomisme ha mort, ara toca l’autodeterminació.
Però els que no hi eren i els que hi eren però estaven incòmodes en prendran nota. Per primera vegada des de la fi del franquisme, l’independentisme lidera una reclamació social i, el que és més important, genera una situació en què només pot fer-ho aquest moviment. La Plataforma pel Dret a Decidir, doncs, s’ha convertit en un espai de consens de l’independentisme, on també s’hi poden sentir còmodes alguns autonomistes que evolucionen, lentament, cap al sobiranisme, com és el cas de CiU i d’alguns sectors d’ICV i EUiA.
Dèiem que l’esquerra pretesament federalista que ha liderat les mobilitzacions més importants dels últims anys prendrà nota d’aquesta situació. En els propers mesos veurem l’enèsim intent de fer ressorgir la gauche divine de la capital amb la voluntat d’encapçalar les demandes populars. Però el fet que avui els problemes socials siguin problemes nacionals els deixen en una situació de bloqueig: ja no poden seguir amb la seva ambigüitat en les relacions Catalunya-Espanya. Les propostes a mig camí (autonomisme, federalisme, confederació) no tenen la legitimitat moral per encapçalar cap mobilització.

Properament: Del 18-F a l'1-D (II): I ara què?

Apunts anteriors relacionats:

700.000 pel dret a decidir.

Avui, manifestació.

Queden 2 dies per a la manifestació.

Queden 3 dies per a la manifestació.

Queden 4 dies per a la manifestació.

Queden 5 dies per a la manifestació.

[@more@]

2 pensaments sobre “Del 18-F a l’1-D (I): Primeres valoracions

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s