La casa gran: ambigüitat actualitzada

Aquesta setmana que acabem ha vingut marcada per la proposta d’Artur Mas, la Casa Gran del Catalanisme. Dimarts, en una conferència al Palau de Congressos, el líder de CiU presentava una proposta d’actualització del pujolisme [enllaç al textque actualitzava l’ambigüitat que durant anys va permetre a Jordi Pujol gaudir d’un ampli suport electoral. Seguint els passos del mestre (que ha tret al mercat el primer volum de les seves memòries), Mas parla alhora de situar Catalunya al món però seguir fent pedagogia a Espanya (coincidint amb el que expressa el president Montilla en aquesta entrevista a El País) i d’avançar cap al dret a decidir però no fer res que no generi un ampli consens. A més, el president de CiU ens ofereix una versió sui generis del dret a decidir: ara resulta que aquest es pot fragmentar (el dret a decidir sobre les infraestructures, el dret a decidir sobre el finançament). Vaja, un sinònim del que en termes del dret constitucional es diu “competència”: la competència de legislar i gestionar les infrastructures, la competència normativa o de gestió dels propis impostos, etc.

La proposta de Mas inclou, val a dir-ho, alguns aspectes positius, tal i com s’ha remarcat des d’Esquerra (Joan Ridao, al seu bloc, o Joan Puigcercós, en un article a l’Avui). Més enllà del contingut, crec que allò novedós són les formes, ja que hi ha una voluntat de transmetre humilitat (“el nou catalanisme el farem entre tots”, Quico Homs dixit) i d’obrir portes. Aquesta voluntat contrasta amb el què es desprèn del llibre de David Madí, on deixa de volta i mitja tots aquells que no siguin ell mateix i el propi Mas. Com il•lustraven a Tribuna Catalana, Madí és el porter que no deixa entrar a ningú a la Casa Gran del Catalanisme.

Crec que la resposta d’Esquerra ha estat molt correcta i positiva. En un moment en què manca un horitzó nacional compartit (tot i que Esquerra ja va fixar el seu full de ruta en la passada Conferència Nacional), no seria positiu tancar les portes a cap proposta, inclosa la d’Artur Mas, excessivament ambigua i poc compartida per Duran i Lleida. Val a d

[@more@]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s