La casa gran: ambigüitat actualitzada

Aquesta setmana que acabem ha vingut marcada per la proposta d’Artur Mas, la Casa Gran del Catalanisme. Dimarts, en una conferència al Palau de Congressos, el líder de CiU presentava una proposta d’actualització del pujolisme [enllaç al text] que actualitzava l’ambigüitat que durant anys va permetre a Jordi Pujol gaudir d’un ampli suport electoral. Seguint els passos del mestre (que ha tret al mercat el primer volum de les seves memòries), Mas parla alhora de situar Catalunya al món però seguir fent pedagogia a Espanya (coincidint amb el que expressa el president Montilla en una entrevista a El País) i d’avançar cap al dret a decidir però no fer res que no generi un ampli consens. A més, el president de CiU ens ofereix una versió sui generis del dret a decidir: ara resulta que aquest es pot fragmentar (el dret a decidir sobre les infraestructures, el dret a decidir sobre el finançament). Vaja, un sinònim del que en termes del dret constitucional es diu “competència”: la competència de legislar i gestionar les infrastructures, la competència normativa o de gestió dels propis impostos, etc.

La proposta de Mas inclou, val a dir-ho, alguns aspectes positius, tal i com s’ha remarcat des d’Esquerra (Joan Ridao, al seu bloc, o Joan Puigcercós, en un article a l’Avui). Més enllà del contingut, crec que allò novedós són les formes, ja que hi ha una voluntat de transmetre humilitat (“el nou catalanisme el farem entre tots”, Quico Homs dixit) i d’obrir portes. Aquesta voluntat contrasta amb el què es desprèn del llibre de David Madí, on deixa de volta i mitja tots aquells que no siguin ell mateix i el propi Mas. Madí és el porter que no deixa entrar a ningú a la Casa Gran del Catalanisme.

Crec que la resposta d’Esquerra ha estat molt correcta i positiva. En un moment en què manca un horitzó nacional compartit (tot i que Esquerra ja va fixar el seu full de ruta en la passada Conferència Nacional), no seria positiu tancar les portes a cap proposta, inclosa la d’Artur Mas, excessivament ambigua i poc compartida per Duran i Lleida. Val a dir que la resposta d’Esquerra no té res a veure amb com des de CiU s’han rebut en les darrers mesos, les propostes de la principal força de l’independentisme (només cal recordar les crides a tombar la direcció a la Conferència Nacional per part de dirigents de CDC.).

Finalment, no em puc estar d’una discrepància gran que mantinc amb la proposta d’Artur Mas. Ell defensa que la construcció d’una majoria social pel dret a decidir s’ha de fer sense esmentar on es vol anar. Jo crec (i em sembla que és compartit) que no es pot construir cap majoria sense indicar l’horitzó, sense que això signifiqui tapar-se els ulls davant la realitat actual del país.

L’horitzó, per mi, és clar: la nació catalana com a estat independent. Per fer-ho, a part d’impulsar noves estratègies, cal una nova forma de fer política: propera, transparent, participativa, autèntica.

[@more@]

5 pensaments sobre “La casa gran: ambigüitat actualitzada

  1. El que no es pot fer és anar preducant independentisme, i fer president un espanyolista. I donar suport a totes les lleis de ZP sense haver tret una compensació important per a Catalunya. Regalar una legislatura sencera a Madrid. Ja ho ha dit el senyor Solbes, ha estat la legislatura que li ha sortit més barata al PSOE. Jo crec que vostès tenen un problema. I cada cop més gent està desenganyada perquè s’adonen que no han aportat res al país, a part d’estar tot el dia parlant d’independentisme i poca cosa més. Catalunya ha pagat cara la inexperiència de la seva direcció. Per cert, em podria dir com es pot arribar a la independència nacional amb José Montilla a la presidència i deixant en mans del PSOE tot el poder a Catalunya?

  2. Joan,
    Em sembla que tenim punts de vista diferents. Montilla és tant espanyolista com Artur Mas: els dos defensen la pedagogia davant Espanya (Artur Mas deia que el dret a decidir és complementari de la regeneració d’Espanya i Montilla diu que la pedagogia no està esgotada) i els dos accepten un estatut retallat.
    Jo crec que sí que hem aconseguit coses per Catalunya (amb només el 14% de vots): iniciar un procés estatutari (que Mas va trencar), fons de compensació per la immigració, fons de finançament a la llengua i cultura catalanes, acord tècnic per al multiplex al país valencià que permeti seguir veient tv3 (i traient-la de la precarietat en la que la va deixar Pujol a les comarques del sud del país).
    Crec que, més enllà de reproduir les consignes de Jordi Xuclà a e-notícies, caldria que et sumessis a la valoració positiva que fem des d’Esquerra de la proposta d’Artur Mas i adoptéssim, entre tots, una actitud més constructiva, basada en la unitat dels catalans davant l’estat (i no es fa negociant estatuts de manera separada a la resta de forces). El primer pas serà el proper dissabte, amb la manifestació de la plataforma pel dret a decidir.
    Jo hi seré, espero que ens puguem veure i continuar la conversa.

  3. Per a mi no és igual d’espanyolista en Montilla i en Mas. Per molts motius, però entre d’altres perquè el senyor Montilla va ser el primer del PSOE que va sortir a demanar una retallada de l’estatut aprovat el 30 de setembre. També, per molts altres motius que crec, tots els catalans entenen i no cal reproduir. Fa riure aquest argument, amb tots els respectes.
    Els dos accepten un estatut retallat. Com vostès. Vull recordar que vostès, quan es negociava l’estatut amb Madrid, havien assumit les negociacions en bloc, conjuntament amb PSC i IC. En matèria fiscal,per exemple, acceptaven el 50% de l’IRPF o el 50% dels impostos especials. I crec recordar que el senyor Puigcercós acceptava el terme “comunitat nacional”. Però té raó, tant en Mas, com en Montilla, o el mateix Puigcercós i la majoria d’ERC, acceptava un estatut retallat. Uns com a estació final, a veure si sabem qui, i l’altre com a punt d’inici d’una autonomia molt més àmplia. I no m’invento res, és el que diuen ells mateixos. A més, segons en Mas, si hem de creure les seves paraules, el dret a decidir s’ha de començar a exercir per coses com les infrastructures o el concert, i el senyor Montilla això del concert em sembla que no ho té gaire assumit. L’espectacle del senyor Montilla dient que el govern ZP ha invertit com cap altre és com per a fer-lo fora immediatament de la presidència de la Generalitat, però en fi, per vostès és igual d’espanyolista un, com l’altre. Veurem que en pensa la gent a les properes eleccions.
    Em quedo amb la valoració final, en la que parla sobre la unió de totes les forces polítiques catalanes. Però catalanes. Les que ho vulguin. Miri, jo si que hi seré la setmana vinent. Com hi vaig ser al febrer de l’any passat. Potser altres “aliats actuals” no ho podran dir. I cregui’m, si ha visitat el meu modest bloc, haurà comprovat que no combrego amb en Mas. I ni molt menys sóc convergent. Però des de fa molt de temps, he perdut la confiança amb l’actual direcció d’ERC. I no en sóc l’únic. També li puc assegurar.
    Gràcies.

  4. Joan,
    No estic d’acord en què acceptem un estatut retallat. Nosaltres considerem que l’estatut aprovat pel poble de Catalunya, malgrat que no ens agradi, ha estat ratificat democràticament, i per tant, s’ha de respectar independentment del què digui el Tribunal Constitucional.
    Crec que no és correcte dir que nosaltres acceptem un estatut retallat perquè vam participar de la seva negociació a Madrid. I sí, ho vam fer amb el PSC i ICV, però també amb CiU, i sempre vam demanar la unitat de les forces que l’havien aprovat. Però una cosa és negociar la forma i l’abast, i l’altre és renunciar als pilars fonamentals del projecte aprovat pel parlament: nació a l’articulat, presència directa a la UE, blindatge de competències i -pel mi el més important- capacitat normativa i de recaptació sobre els nostres impostos. Quan aquests pilars es van trencar, nosaltres vam definir el nostre rebuig.
    I pel que fa al tema de Montilla espanyolista o no, ho podem dir d’una altra manera: Montilla és tan independentista com Artur Mas, perquè els dos no fan cap proposta per exercir el dret a l’autodeterminació. Potser, i aleshores et donaria la raó, si Mas evoluciona a partir del discurs d’aquesta setmana, pot significar alguna cosa més que Montilla.
    Em sap greu que hagis perdut la confiança en Esquerra. Treballarem de valent per poder-la recuperar. I això ho dic essent conscient que el fet que una força independentista participi d’un govern amb una majoria autonomista (com hauria estat també un acord amb CiU) genera dificultats i reptes més alts. Però crec que la construcció nacional no es fa quedant-se de braços creuats. El país que volem ha de ser lliure i sencer, i això requereix passar de la puresa ideològica a l’aplicació pràctica de la ideologia. Aquest és l’únic camí.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s