L’absurditat de la monarquia

"Código Penal. Artículo 490.3. El que calumniare o injuriare al Rey o a cualquiera de sus ascendientes o descendientes, a la Reina consorte o al consorte de la Reina, al Regente o a algún miembro de la Regencia, o al Príncipe heredero de la Corona, en el ejercicio de sus funciones o con motivo u ocasión de éstas, será castigado con la pena de prisión de seis meses a dos años si la calumnia o injuria fueran graves, y con la multa de seis a doce meses si no lo son.

Artículo 496. El que injuriare gravemente a las Cortes Generales o a una Asamblea Legislativa de Comunidad Autónoma, hallándose en sesión, o a alguna de sus Comisiones en los actos públicos en que las representen, será castigado con la pena de multa de doce a dieciocho meses (…).

Artículo 504.1. Incurrirán en la pena de multa de doce a dieciocho meses los que calumnien, injurien o amenacen gravemente al Gobierno de la Nación, al Consejo General del Poder Judicial, al Tribunal Constitucional, al Tribunal Supremo, o al Consejo de Gobierno o al Tribunal Superior de Justicia de una Comunidad Autónoma.

Artículo 209. Las injurias graves hechas con publicidad se castigarán con la pena de multa de seis a catorce meses y, en otro caso, con la de tres a siete meses."

La predestinació és una creença que, amb l’arribada de la modernitat i l’extinció de la ciència, ha anat desapareixent de les nostres societats. Creure que algú ha nascut per ser quelcom determinat, és una pràctica que, lluny de la racionalitat, avui queda circumscrita a l’àmbit religiós. Quan la predestinació passa de l’àmbit de la fe a l’àmbit de la política i les estructures d’un estat, l’absurditat llueix amb tot el seu esplendor.

L’absurditat a l’estat espanyola es diu monarquia parlamentària. La monarquia és una institució que, en la seva base, creu que el poder li ha estat atorgat per Déu: “Rey de España por la gracia de Dios” era una expressió que podem veure inscrita en les monedes dels borbons fins a Alfons XIII, l’avi del rei campechano. La inexistent tradició democràtica espanyola ha fet que aquesta idea de fons s’hagi mantingut fins avui, i els fets de les últimes setmanes ho demostren.

La sobreprotecció i el tabú que hi ha sobre la monarquia arriba, pels espanyols, a extrems delirants, com el cas de la portada d’El Jueves. Tant delirant que els mateixos mitjans de comunicació que assenyalaven a milers de musulmans com uns fanàtics quan protestaven per unes caricatures satíriques de Mahoma, avui llancen una fatua contra els qui agredeixen el seu símbol sagrat de la Corona. A Espanya, la sharia reial és molt clara i està integrada al Codi Penal: el rei i la seva família està sobreprotegida.

Davant d’una injúria greu al rei, cauen entre sis mesos i dos anys de presó (art 490.3 Codi Penal). Davant d’una injúria a una institució escollida democràticament (el Congrés dels Diputats o el govern de la Generalitat), una multa de dotze a divuit mesos (arts 496 i 504 Codi Penal). I si ets un ciutadà que és injuriat, al responsable d’aquesta injúria li pot caure una multa de sis a catorze mesos, si és una injúria greu (art 209 Codi Penal). La relació entre ciutadania i protecció, entre democràcia i seguretat, és inversament proporcional.

Els fets dels últims dies, tant amb el setmanari “El Jueves” com amb la cremada de fotografies dels reis a Girona, posen de relleu, amb la reacció judicial, l’absurditat de la monarquia. Una absurditat que, a Espanya, es resisteix a passar a l’oblit. Potser és perquè Espanya també és absurda?

[@more@]

3 pensaments sobre “L’absurditat de la monarquia

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s