Debat “Autoderminació: quin full de ruta”. Conclusions

Ahir a la tarda vaig participar al debat organitzat pel Fòrum Català pel Dret a l’Autodeterminació que va tenir lloc al CIEMEN, sota el títol “Autodeterminació: quin full de ruta?”. Vaig compartir taula amb la Mònica Sabata (de la Plataforma pel Dret a Decidir), l’Antoni Vives (de la Fundació Trias Fargas i CDC), la Dolors Camats (ICV), en Josep Anton Vilalta (de la CUP) i l’Hèctor López Bofill (de Sobirania i Progrés).

El debat va ser interessant i prometia. Prometia sobretot en primer lloc per l’oportunitat (després de la visualització del fracàs del model autonomista) i per la pluralitat dels presents, a la taula i a la sala. De la mà d’en Jaume Renyer, que va fer la presentació, vam enfilar el debat.

Tots vam coincidir, a excepció de la Dolors Camats, que l’estat autonòmic i tot el que se’n desprèn (estatuts d’autonomia, reformisme espanyol, etc.) s’ha demostrat absolutament ineficient respecte a Catalunya, i que calia avançar cap a un estadi on el poble català pogués decidir el seu futur i constituir-se, si així ho vol una majoria, en un estat propi.

El camí cap a aquest objectiu és el que va centrar el debat. No m’estendré amb les meves posicions, que ja estan llargament explicades en aquest bloc, sinó en comentar dos o tres aspectes de les exposicions dels altres companys de taula.

Existeix la majoria social?

L’Antoni Vives i l’Hèctor López Bofill van insistir en què la majoria social per la independència existeix avui a Catalunya, i que el que cal és impulsar el procés autodeterminista perquè aquesta es visualitzi. Personalment, crec que es donen unes condicions òptimes per ampliar la base social independentista (la visualització de la fallida de l’estat autonòmic i un context internacional on l’autodeterminació dels pobles és un fet normal i acceptat), però que caldrà abans superar els obstacles de l’últim combat amb l’estat espanyol (la negociació d’una proposta d’estatut, constitucional i reformista) si volem que aquest procés arribi a bon port. Aquests són: superar el partidisme; un poder econòmic català que aposti per la sobirania i una societat civil disposada a la mobilització i la conscienciació.

Ens reconeixeran el dret a l’autodeterminació?

Algunes de les intervencions de la taula, i sobretot del debat amb el públic que es va obrir després, insistien en què una de les prioritats ha de ser el reconeixement del dret a l’autodeterminació per part dels estats. Considero que seria un error centrar els esforços en demanar a Espanya o França que reconeguin –via reforma constitucional- el dret a l’autodeterminació dels Països Catalans, sobretot tenint en compte quin ha estat el resultat del procés de l’estatut. El referèndum haurà de ser legítim (d’acord amb uns estàndards internacionals) però segurament no serà legal. Per la via del fet, els Països Catalans avançaran cap a la sobirania, no pel reconeixement per part dels estats. Cal, doncs, diferenciar legalitat (que ens situaria altra vegada dins la dinàmica constitucional espanyola) de legitimitat (podem fer el referèndum, perquè és una qüestió de democràcia).

Necessitem autoestima i confiança en nosaltres mateixos

En algunes intervencions i en el clima general de la sala planava un cert pessimisme sobre les possibilitats del nostre poble d’aconseguir la independència. És cert que hi ha – com passa a tot el món occidental- una desconfiança cap a les institucions i els polítics, però en el nostre cas el desenllaç de l’estatut ha augmentat aquesta desconfiança. S’ha parlat molt dels lideratges necessaris, però aquests es demostren pels fets i es construeixen amb el seu propi ritme, no d’un dia per l’altre a base de “pit i collons”, com deia l’Antoni Vives.

De moment, el què cal és que cadascú, des del seu àmbit, es posi a treballar. Els que som responsables polítics demostrant fermesa, intel•ligència i valentia en el nostre dia a dia per recuperar la credibilitat per part de la ciutadania, tant des del govern de la Generalitat com des dels parlaments i els partits. La societat civil, impulsant iniciatives ambicioses sense esperar a la benedicció per part dels partits, demostrant que tenen la independència que es requerirà a mesura que avanci el procés autodeterminista. I en els sectors econòmics i socials, que els independentistes surtin de l’armari i traslladin, en el seu dia a dia, aquest independentisme pragmàtic.

El debat ha de continuar

Ahir al CIEMEN hi havia una pluralitat política que cal fomentar i preservar, ja que serà necessària per avançar en el procés i anar complint el full de ruta. Caldrà, doncs, que el debat continuï : el FOCDA té feina per davant. Ànims!

Per cert, VilawebTV ha fet un vídeo sobre el debat

[@more@]

2 pensaments sobre “Debat “Autoderminació: quin full de ruta”. Conclusions

  1. Molt bé les teves paraules almenys al vidio de Vilaweb. Crec que aquest debat és molt important donat que s’han reunit diferents partits com son ERC, CUP, ICV, CiU fet que mai havia vist i que pot servir de precedent perquè algun dia, i esperem a curt o mitjà termini, aquets partits s’entenguin per caminar junts cap a la nostra llibertat o almenys demanin el SÍ en el referèndum que significarà la nostra llibertat. Cal seguir treballan.
    Ànims!

  2. La independència només serà possible si és un moviment transversal de la majoria de partits polítics i de la societat, per això cal treballar, i per això molt sovint el poble es sent dolgut ja que els seus dirigents polítics no es mouen en aquest camí sinó cap a la confrontació i la crítica.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s