Ghjurnate Internaziunale de Corti (i II): Còrsega i la situació colonial

La participació a les jornades de Corti em va permetre conèixer un xic més la situació d’aquest poble i el seu conflicte amb l’estat francès. Per introduir-nos en la situació política d’aquesta nació mediterrània, val la pena donar un parell de dades geogràfiques: l’illa té una extensió de gairebé 9.000 km2 (no arriba ni a una tercera part de l’extensió del Principat) i està situada a 12 quilòmetres de Sardenya, 83 de la costa toscana i 170 del litoral francès, l’estat al qual pertany des del 1768, després que els genovesos la venguessin per dos milions de lires.

La incorporació de Còrsega a l’estat francès va produir-se després d’uns anys d’independència política i guerra amb els genovesos, de la mà de Pasquale Paoli, que va proclamar el 1755 una constitució democràtica per Còrsega. Aquesta república tingué una durada força curta, i l’illa passà a mans dels francesos, que no van variar la seva política d’ocupació amb la revolució francesa del 1789. De fet, Napoleó és un dels corsos més coneguts de la història, i va ser un dels que va treballar més activament per incorporar definitivament Còrsega dins la república francesa.

Els conflictes amb la metròpoli es van anar accentuant a mesura que el nou estat liberal francès s’anava desenvolupament i que començaven les primeres reformes econòmiques. Al llarg del segle XIX i XX, els enfrontaments entre la societat corsa (fortament ruralitzada) i els agents colonials van anar en augment. El conflicte amb l’estat francès es va accentuar, però, a la dècada del 1960, quan el govern de París va fomentar l’establiment a Còrsega de pied-noirs (antics colons francesos a Algèria), després de la independència d’aquest país del Magreb, tot facilitant l’adquisició de les millors terres de conreu per als forans. Paral•lelament, l’emigració corsa continuava en augment, produïnt-se una relació de dos colons que s'establien per cada cors que emigrava. En aquest context, va nèixer el Front d’Alliberament Nacional Cors, l’organització armada de l’independentisme cors, que va mantenir una intensa activitat contra símbols i propietats de l’estat francès, sobretot durant la dècada de 1970 i la primera part de la de 1980.

Va ser en aquests moments en què el govern francès va aprovar l’estatut particular, que creava la Col•lectivitat Territorial de Còrsega, un ens semiautonòmic que gaudia d’una certa descentralització administrativa. Aquest és el marc vigent després del rebuig, fa quatre anys, d’una proposta de nou estatut resultant del procés de pau de Matignon, que va ser boicotejat per l’estat francés incrementant la represssió contra l’independentisme cors en el moment en què es acceptar negociar un nou estatut.

Avui, la situació política corsa i la seva relació amb l’estat francès és de bloqueig. Després del procés de Matignon, liderat per Talamoni i Jospin, cap govern francès ha decidit cedir a les demandes del poble cors. Per aquesta raó, Corsica Nazione ha fet públic el document polític Projet politique en 25 points. Pour une avancée concrète on es detallen les demandes de l’independentisme cors i la seva voluntat de tornar a liderar l’agenda política. Aquest document demana, entre altres qüestions, el reconeixement del poble cors i dels seus drets, l’oficialitat per a la llengua corsa, poder legislatiu per l’assemblea corsa, més competències, una revisió de la fiscalitat, una reforma de la “continuïtat territorial” (un concepte econòmic que facilita l’adquisició de productes francesos a baix cost i dificulta l’exportació de productes corsos) i l’acostament dels presos polítics a curt termini com a pas previ al seu alliberament.

[@more@]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s