Seguretat ciutadana i abús policial

En els últims dies s’ha generat un debat públic sobre l’ús de la força per part dels cossos de seguretat públics, sobretot dels Mossos d’Esquadra. Certament, l’encadenament d’incidents de les darreres setmanes (el vídeo amb els abusos a la comissaria de Les Corts, el jove mort després de la seva detenció a Badalona, l’ús del kubotan a la manifestació dels okupes, etc.) ha generat un estat d’alarma que pot provocar diversos riscos: per una banda, pot generar la por de patir abusos, i per altra, pot generar la sensació de criminalització del cos, com han denunciat les organitzacions sindicals dels Mossos.
Cal, doncs, abordar el debat amb sentit comú, i sobretot partint de la base que en una societat democràtica (com la que aspirem a construir) el monopoli de la violència és en mans de l’estat, l’únic legitimat per exercir-la en aplicació de les lleis pactades entre els representants democràtics de la ciutadania. Això és la teoria i seria correcte a nivell ideal. Però l’ús de la violència ha de ser l’última opció, i quan aquesta s’usa s’ha de fer seguint uns estàndards democràtics i d’humanitat.  Per aquesta raó, no són admissibles determinats arguments com “la policia s’ha de defensar amb força” o “la resposta ha de ser proporcionada”, perquè imperen aquests límits d’humanitat i les garanties per qui està sotmès a una intervenció policial.
A ningú ha d’espantar, precisament, que els qui exerceixen la violència legítimament en nom de tots estiguin especialment vigilats, i que qualsevol denúncia de tortura, abús o maltractament sigui investigada. Hem de recordar que les denúncies per maltractaments policials l’any 2006 a Catalunya han augmentat un 87%, i que sumen més de 200 arreu dels Països Catalans. No estem parlant, doncs, de casos especialment aïllats, sinó de pràctiques que es produeixen amb una certa regularitat i que cal combatre des de tots els fronts. Evidentment, això no vol dir que tots els Mossos d’Esquadra abusin, sinó que hi ha alguns membres d’aquest cos que ho han fet. Hi ha de tot com a tot arreu.
Finalment, voldria fer un parell de petites reflexions sobre el “kubotan”:
– En no formar part del reglament d’armes dels mossos d’esquadra, s’ha dit que el punxó “kubotan” és un instrument d’autodefensa. Fins aquí, tot correcte, malgrat que podríem discutir –i bastant- sobre el dolor que pot causa aquest objecte i si realment aquest risc compensa la possible reducció d’atacs a les forces de seguretat.
– Si el “kubotan” és proporcionat pel mateix Cos, aquest hauria de tenir una reglamentació específica i un protocol d’utilització, que s’està redactant. Caldria determinat quan s’ha d’utilitzar, quina formació reben qui l’utilitza, i qui autoritza el seu ús.
– Però seria molt més greu que aquest punxó el portessin alguns mossos de motu propio, sense haver estat proporcionat pel mateix Cos. Això seria una situació greu, perquè entenem que tot allò que porti un policia a sobre en exercici de la seva activitat, i més si aquests instruments són per exercir força física o violència, ha de ser proporcionat i autoritzat per la mateixa institució, i que cap agent pot lliurement portar els instruments d’autodefensa que consideri oportú.
Per llegir més sobre aquesta qüestió, us recomano les següents pàgines:
– El bloc d’en Marc Planas, expert en seguretat militant de les JERC.
– La web d’Amnistia Internacional, amb l’informe sobre l’estat dels drets humans al món.
– La web de la Coordinadora per la Prevenció de la Tortura, que ha presentat l’informe “La tortura a l’estat espanyol 2006”.

[@more@]

4 pensaments sobre “Seguretat ciutadana i abús policial

  1. EN DEFENSA DE LA POLICIA
    May 21st, 2007 by cinicat
    Sempre hi ha qui, amb la major mala voluntat del món, intenta desprestigiar els cossos policials atribuint-los accions o actituds que consideren inacceptables.
    Ara mateix hi ha hagut el cas de les batusses en motiu de les protestes de grups antisistema que es queixaven contra els preus de l’habitatge. Val a dir que en aquests casos la missió de la policia és ben clara: davant d’un conflicte en què uns pocs empresaris del sector immobiliari estan enfrontats amb una massa de població que no està d’acord que aquests monopolitzin el mercat de la vivenda, imposant uns preus que poden ser prohibitius per alguns però que són enormement beneficiones per uns altres, és lògic que la policia es posi al servei de la minoria d’empresaris. Sempre s’han de protegir les minories, diuen els d’esquerres!.
    Pero, bé. Sembla que algú s’ha escandalitzat perquè la policia, els mossos d’esquadra del senyor Saura, ha utilitzat unes armes o punxons il·legals, a part d’actuar amb una contundència que els antisistema consideren inadequada. No entrarem en la qüestió de si les armes eren il·legals o no (que sembla que sí) ni en la brutalitat de la seva resposta (que sembla que també). En primer lloc perquè aquest és un fet habitual en totes les policies del món, i també de les de casa nostra: no hi ha cap diferència entre la policia del Saura, la de la Tura, o la dels anteriors governs o la dels grisos o de la guàrdia civil de l’època Porcioles. En tots els casos la seva funció és defensar els interessos de la minoria d’empresaris que es podrien veure atacats per la xusma. I en tots els casos actuen amb la major professionalitat del món.
    Es pot dir el que es vuigui dels cossos de seguretat, però en cap cas no es pot posar en dubte la seva gran virtut: el sentit de l’obediència, amb una disciplina gaire bé militar. Per tant, quan actuen amb la contundència que actuen, quan alguns consideren que arriben a la tortura, o quan utilitzen armes il·legals, no fan res més que complir amb els que els manen. Seria de bojos imaginar un policia prenent iniciatives pel seu compte, al marge dels seus superiors. Tot el que fan és perquè així se’ls ha ordenat, i així els han ensinintrat.
    No malmeteu, doncs, el bon nom de la policia

  2. EN DEFENSA DE LA POLICIA
    May 21st, 2007 by cinicat
    Sempre hi ha qui, amb la major mala voluntat del món, intenta desprestigiar els cossos policials atribuint-los accions o actituds que consideren inacceptables.
    Ara mateix hi ha hagut el cas de les batusses en motiu de les protestes de grups antisistema que es queixaven contra els preus de l’habitatge. Val a dir que en aquests casos la missió de la policia és ben clara: davant d’un conflicte en què uns pocs empresaris del sector immobiliari estan enfrontats amb una massa de població que no està d’acord que aquests monopolitzin el mercat de la vivenda, imposant uns preus que poden ser prohibitius per alguns però que són enormement beneficiones per uns altres, és lògic que la policia es posi al servei de la minoria d’empresaris. Sempre s’han de protegir les minories, diuen els d’esquerres!.
    Pero, bé. Sembla que algú s’ha escandalitzat perquè la policia, els mossos d’esquadra del senyor Saura, ha utilitzat unes armes o punxons il·legals, a part d’actuar amb una contundència que els antisistema consideren inadequada. No entrarem en la qüestió de si les armes eren il·legals o no (que sembla que sí) ni en la brutalitat de la seva resposta (que sembla que també). En primer lloc perquè aquest és un fet habitual en totes les policies del món, i també de les de casa nostra: no hi ha cap diferència entre la policia del Saura, la de la Tura, o la dels anteriors governs o la dels grisos o de la guàrdia civil de l’època Porcioles. En tots els casos la seva funció és defensar els interessos de la minoria d’empresaris que es podrien veure atacats per la xusma. I en tots els casos actuen amb la major professionalitat del món.
    Es pot dir el que es vuigui dels cossos de seguretat, però en cap cas no es pot posar en dubte la seva gran virtut: el sentit de l’obediència, amb una disciplina gaire bé militar. Per tant, quan actuen amb la contundència que actuen, quan alguns consideren que arriben a la tortura, o quan utilitzen armes il·legals, no fan res més que complir amb els que els manen. Seria de bojos imaginar un policia prenent iniciatives pel seu compte, al marge dels seus superiors. Tot el que fan és perquè així se’ls ha ordenat, i així els han ensinintrat.
    No malmeteu, doncs, el bon nom de la policia

  3. EN DEFENSA DE LA POLICIA
    May 21st, 2007 by cinicat
    Sempre hi ha qui, amb la major mala voluntat del món, intenta desprestigiar els cossos policials atribuint-los accions o actituds que consideren inacceptables.
    Ara mateix hi ha hagut el cas de les batusses en motiu de les protestes de grups antisistema que es queixaven contra els preus de l’habitatge. Val a dir que en aquests casos la missió de la policia és ben clara: davant d’un conflicte en què uns pocs empresaris del sector immobiliari estan enfrontats amb una massa de població que no està d’acord que aquests monopolitzin el mercat de la vivenda, imposant uns preus que poden ser prohibitius per alguns però que són enormement beneficiones per uns altres, és lògic que la policia es posi al servei de la minoria d’empresaris. Sempre s’han de protegir les minories, diuen els d’esquerres!.
    Pero, bé. Sembla que algú s’ha escandalitzat perquè la policia, els mossos d’esquadra del senyor Saura, ha utilitzat unes armes o punxons il·legals, a part d’actuar amb una contundència que els antisistema consideren inadequada. No entrarem en la qüestió de si les armes eren il·legals o no (que sembla que sí) ni en la brutalitat de la seva resposta (que sembla que també). En primer lloc perquè aquest és un fet habitual en totes les policies del món, i també de les de casa nostra: no hi ha cap diferència entre la policia del Saura, la de la Tura, o la dels anteriors governs o la dels grisos o de la guàrdia civil de l’època Porcioles. En tots els casos la seva funció és defensar els interessos de la minoria d’empresaris que es podrien veure atacats per la xusma. I en tots els casos actuen amb la major professionalitat del món.
    Es pot dir el que es vuigui dels cossos de seguretat, però en cap cas no es pot posar en dubte la seva gran virtut: el sentit de l’obediència, amb una disciplina gaire bé militar. Per tant, quan actuen amb la contundència que actuen, quan alguns consideren que arriben a la tortura, o quan utilitzen armes il·legals, no fan res més que complir amb els que els manen. Seria de bojos imaginar un policia prenent iniciatives pel seu compte, al marge dels seus superiors. Tot el que fan és perquè així se’ls ha ordenat, i així els han ensinintrat.
    No malmeteu, doncs, el bon nom de la policia

  4. Pere per les comisaries de Mossos passen milers de ciutadans cada dia, per dos casos puntuals, no crec que s’hagi de fer un debat, son persones, joves en gairebé la seva totalitat que es juguen la vida, perquè el pacte de convivencia entre els ciutadans no es trenqui.
    Un incis, no se si coneixes be el cos, peo jo si i molt bé, dius que els elements d’autodefensa els proporciona l’administració, això es fals, ahir mateix vaig acompanyar a un mosso que s’anava a comprar un xalec antibales, el preu 900 euros, per ofici no en tenen, si el volen l’han de pagar, crec que un xalec es un instrument d’autodefensa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s