Towards an independent Scotland (I)

Escric aquest post acabat d'arribar de l’aeroport de Heathrow, on estava fent l’enllaç per agafar el vol de retorn a Barcelona. Vinc d’una visita de 36 hores a Edinburgh, que tenia per objectiu felicitar en nom d’Esquerra i les JERC a l’SNP pels excel·lents resultats, conèixer de primera mà l’evolució de les negociacions i els projectes dels independentistes escocesos des del govern,  i estrènyer els llaços de col·laboració entre l’independentisme català i l’escocès. Val a dir, d’entrada, que gran part dels èxits de la visita d’avui són gràcies a en Xavier Solano, politòleg català que treballa d’analista per l’SNP al Parlament Escocès des de fa 5 anys, i que ha exercit d’excel·lent ambaixador català a l’independentisme escocès.

El passat dijous, el Partit Nacional Escocès va guanyar les eleccions al Parlament de Holyrood, obtenint 47 diputats, un més que el Labour Party, que en va treure 46. El Labour havia estat, durant més de 50 anys, la força hegemònica a Escòcia i havia estat al capdavant del govern escocès des de la devolution del 1998. La tercera força en aquestes eleccions ha estat el Partit Conservador (the conservatives), que han obtingut 17 diputats, quedant per davant del Partit Liberal Demòcrata (coneguts com lib-dem), que ha obtingut 16 diputats, i els Verds, que n’ha obtingut 2. També ha estat escollida una diputada independent i independentista, que anteriorment havia estat membre de l’SNP.

Després d’uns dies de negociació, tot sembla indicar que s’acabarà configurant un govern en minoria format únicament per membres de l’SNP, amb l’eventual i puntual suport dels Verds. El partit que tenia la clau del govern, els liberal-demòcrates, van rebutjar donar suport a la força perdedora, els laboralistes, i d’aquesta manera obrien la porta a una negociació amb l’SNP. Tot i això, els lib-dem han demanat com a condició per seure a negociar que Alex Salmond, futur primer ministre d’Escòcia i líder de l’SNP, que renunciï a la convocatòria del referèndum d’autodeterminació per al 2010. Els independentistes han rebutjat acceptar aquesta condició, i, en conseqüència, els lib-dem han acceptat anar a l’oposició. Els Verds, per la seva banda, i després que els conservadors decidissin quedar-se a l’oposició i no donar suport a cap altra força, podrien ser l’aliat de l’SNP, malgrat que junts no configurarien una majoria a la cambra. El suport dels Verds, pel que sembla, seria des del Parlament, i evitarien entrar a govern, fet que els deixaria les mans lliures. La gran incògnita avui és si els lib-dem compliran la seva paraula de no pactar amb el Labour o faran un bloc unionista al govern escocès. Si la situació segueix igual, doncs, hi haurà, la setmana que ve, un govern independentista en minoria, amb un suport parlamentari dels greens.

La visita-llampec d’aquest dia i mig ens ha permès trobar-nos amb una bona colla de dirigents de l’SNP, com la Tricia Marwick, diputada per la circunscripció de Central Fife i responsable de polítiques d’habitatge, amb qui hem pogut parlar llargament sobre l’accés a l’habitatge i el paper que hi juguen els governs locals i nacionals tant a Escòcia com a Catalunya. També hem pogut parlar amb la diputada Linda Fabiani, que va ser portaveu de la Comissió d’Afers Exteriors i Assumptes Europeus en la passada legislatura. Una de les reunions més interessants ha estat amb la també diputada Aileen Campbell, procedent de les joventuts de l’SNP, que ha vingut acompanyada d’en David Beckett, coordinador de les joventuts i regidor, també des de dijous passat, a Edinburgh. Amb ells hem parlat de les polítiques de joventut i la necessitat d’estrènyer els llaços entre els Young Scots for Independent i les JERC, i ens hem posat bastants deures de cara al futur.

Abans de trobar-nos amb més analistes de l’equip de l’SNP a Holyrood, i d’anar a un sopar interessantíssim amb la gent del Casal Català d’Edinburgh, vam poder saludar al futur primer ministre escocès, Alex Salmond, i traslladar-li la felicitació d’Esquerra i les JERC per la victòria electoral, i agafar el compromís de treballar, des dels partits i des dels respectius parlaments i governs, per estrènyer els llaços entre Escòcia i els Països Catalans, i, sobretot, aprendre uns dels altres per anar avançant, cadascú des de la seva realitat nacional, cap a la independència dels nostres pobles.

[@more@]

2 pensaments sobre “Towards an independent Scotland (I)

  1. Amic Pere,
    No saps el delit que em va causar al llegir en el web de les JERC la teva visita en terres escoceses i el relat que en fas en el bloc. No fa ni un mes que vaig estar a Escòcia, en ple bullici electoral, on tots els partits polítics anaven avançant posicions ens els carrers i arreu dels fanals de les ciutats.
    Sincerament, m’has donat una alegria al llegir que les JERC i els Young Scots for Independent, les joventuts de l’SNP, tindran els propòsit recíproc d’estrènyer els llaços entre ambdues organitzacions polítiques.
    Enhorabona per l’estada, per la conseqüent felicitació a l’Alex Salmond i per fer d’ambaixador de les JERC i d’Esquerra en la propera nació d’Europa en esdevenir un Estat propi ;)!
    Una abraçada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s