L’aeroport amplia la rasa amb Espanya

Avui al matí ha tingut lloc a l’IESE un acte de la societat civil catalana a favor d’una gestió individualitzada i feta des de Catalunya de l’aeroport del Prat. Els representants de 136 entitats reclamen que sigui l’aeroport tingui vocació i voluntat transoceànica i es gestioni des de Catalunya.

Aquest clam de la societat civil de l’empresa catalana visualitza la rasa que s’està obrint cada vegada més entre Catalunya i l’estat espanyol. Una rasa cavada i buidada a diari pel govern de l’estat, mitjançant la retallada de l’estatut aprovat pel Parlament del Principat (amb la complicitat de PSC, CiU i ICV), la pràctica continuada d’invasió competencial i l’oblit en la gestió de les infrastructures clau per la comunicació dels ciutadans (la xarxa de rodalies) i el desenvolupament econòmic (l’aeroport i l’alta velocitat ferroviària).

I és que el nombre d’independentistes creix dia rere dia. Són aquells independentistes que no s’exclamen per la retallada de l’estatut però sí dels seus efectes, quan comproven que la inoperància i incompetència espanyola és un greuge constant a Catalunya. Són aquells independentistes que els és igual que Catalunya tingui seleccions esportives nacionals pròpies, però sí que volen un aeroport internacional des de Catalunya.

Mobilitzacions com la d’avui, en què per primera vegada la classe empresarial i econòmica es planta davant l’estat, evidencien que la desafecció cap a Espanya anunciada constatada per Maragall no s’ha acabat amb l’aprovació d’un nou estatut, sinó tot al contrari: el debat sobre l’estatut ha evidenciat que l’alt funcionariat espanyol i els sectors econòmics que viuen de la nostra dependència no estan disposat a descentralitzar res.

Ahir, al diari El País, el catedràtic de ciència política de la UB, Miquel Caminal, publicava un article titulat "Autodeterminación catalana" on citava l’autodeterminació com a alternativa real a la situació actual. Caminal,que és un dels gurús de l’entorn polític d’ICV, advertia que l’autodeterminació no era cap “collonada”, com va afirmar Miquel Iceta fa unes setmanes. Precisament, el prestigiós acadèmic advertia que si Espanya no es federalitzava de veritat, Catalunya no tenia cap altra sortida que l’autodeterminació.

I Espanya ens demostra, dia rere dia, que no és federalitzable ni tampoc vol ser-ho. L’autodeterminació no és una utopia, sinó que ha esdevingut l’alternativa al col·lapse polític de l’estat espanyol que estem patint.  

 

[@more@]

4 pensaments sobre “L’aeroport amplia la rasa amb Espanya

  1. Uf, Pere, el Caminal ha dit això? Doncs t’asseguro que és molt fort, perquè el colega és un antinacionalista (antinacionalista català, s’entén) de collons. No és de la linia Ciutadans, ni molt menys, però si que és del típic sector cosmo-federalita d’ICV. Com podràs veure si llegeixes el seu llibre “Federalisme pluralista”, veuràs que el tio és, com et dic, molt antinacionalista. Que ara surti amb que l’autodeterminació és la única sortida si Espanya no es federalitza és una bona noticia, perquè vol dir que sectors en principi molt poc permeables al discurs independentista estan començant a afartar-se.
    PD: Mentre escrivia aquest comentari he anat llegint l’article del Caminal i certifico el que he dit: és MOLT fort que aquest tio digui això.

  2. « PROVES IRRELLEVANTSEL SENTIT DE L’HUMOR D’ERC »L’AEROPORT ALTRE COP
    La societat catalana no escarmentarà mai. Una altra vegada l’ha tornada a vessar amb la seva rara mania d’escenificar una defensa comuna dels interessos del país. A l’IESE s’han reunit la flor i la nata del món empresarial i universitari per reivindicar una gestió de l’aeroport del Prat que permeti el seu normal desenvolupament. I han sentenciat: “L’aeroport és una peça clau per al desenvolupament de Catalunya”.
    Doncs, la sentència és clara. Aena ja sap què ha de fer ara. I és que hi ha nacionalistes tan rucs que fins i tot es creuen les seves pròpies farses. Per exemple, quan diuen allò de què som una “nació sense estat”. Mentida podrida. Oi tant que en tenim d’Estat. Una altra cosa és saber si tenim un estat a favor o en contra, perquè és evident que l’essència de l’Estat espanyol està en la negació dels altres. Madrid (l’aeroport, i tot plegat) és una gran capital, de fet més que “la capital” és ell mateix l’Estat, gràcies a què disposa d’unes barriades (digueu-n’hi regions, comunitats o nacions) que estan al seu servei. I Madrid se’n serveix. Si volem de presumir de tenir un Estat i una capital de gran nivell hem d’acceptar ser aquest barri perifèric de Madrid. Com bé deia l’alcalde Jordi Hereu: “cada vegada més per anar a Europa s’ha de passar per Madrid”. Ens ve en línia recta!.
    Doncs, bé. A aquest Estat, la societat catalana li ha ensenyat el camí a seguir per tal de no entorpir el creixement i l’hegemonia de la capital. Li han posat fàcil, doncs.

  3. er polítiques socials. Un exemple d’això és que cap dels defensors del “sí” ha dit quants euros de més tindrem per fer habitatge per joves. El 18 de juny, els joves hem de dir no a un estatut que ens condemna a estar a la cua d’Europa vint-i-cinc anys més. Ja tenim prou hipoteques.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s