Catalunya postnacional? No és ben bé això…

Els dirigents de Convergència i Unió i els opinadors que pul·lulen al voltant de l’univers ideològic del centredreta català han trobat la pedra filosofal per criticar la decisió de l’independentisme de no fer president a Artur Mas. Després de la constatació que la dreta catalana és més de poder que de país amb el pacte Mas-Zapatero, calia trobar un fil argumental que demostrés –segons aquest sector- que Catalunya s’enfonsa si no està dirigida per aquesta la casta dels escollits. El van trobar: Catalunya viu una etapa “postnacional”.

Aquest argument, que han repetit fins a l’extenuació, no es trasllada a la realitat política i social del país. En primer lloc perquè –com molt bé ha precisat el vicepresident Carod-Rovira- Catalunya, en cas de trobar-se dins d’una etapa d’aquestes característiques seria prenacional, no potsnacional. Considerant que tota nació té consciència de sí mateixa, de la seva voluntat d’esdevenir forana i que el seu futur es decideix al si d’aquesta nació i no fora d’ella, l’Estatut de la Moncloa i les trucades de CiU al carrer Ferraz de Madrid després de les eleccions demostren que encara no hi ha una majoria de la societat –donat que CiU és la primera força política del Parlament- que es cregui la nació i –sobretot- cregui que el futur de la nació la decideixen els seus habitants, no pactes de sis hores o trucades telefòniques des de Madrid.

Però, per altra banda, les darreres setmanes hem tingut la possibilitat de visualitzar què és el “catalanisme de pluja fina” –és a dir, la construcció nacional dels Països Catalans- sense estridències ni focs d’encenalls.

Per una banda, dins el govern de la Generalitat, hi ha hagut dues mostres de fermesa en defensa de les institucions i, el que és més important ,de la migrada capacitat de decidir d’aquestes institucions. El recurs d’inconstitucionalitat contra el decret de desplegament de la LOE acordat pel consell executiu el passat dimarts –que inclourà la polèmica tercera hora de castellà- ja és un fet. Com ho és la marxa enrere de les pretensions del conseller d’Educació en la implementació d’aquesta tercera hora a través d’un decret del Govern català, gràcies al treball sord i constant d’Esquerra (al qual s’ha afegit a darrera hora ICV).

L’altra mostra de fermesa ha estat la revocació del traspàs dels equipaments cívics als grans ajuntaments del país. Aquesta decisió, que tomba una d’anterior presa durant el període bipartit de l’anterior govern, podia provocar una dissolució de la presència de la Generalitat al territori. Sense fer soroll, ni focs d’artifici, el conseller Puigcercós ha impulsat aquesta revocació que, a part de corregir errors del seu antecessor, ha suposat un fet inèdit fins ara al Govern català: la marxa enrere d’acords amb visió partidista i sense visió de país. Felicitats, doncs.

Però, per altra banda, hem vist com la societat civil i el món econòmic, lluny de creure’s la broma de la Catalunya postnacional, ha començat a apostar pel país. I ho fet, més que per una qüestió de defensa de les institucions i l’autogovern, per una qüestió de mercat. La primera mostra la teníem aquest mateix dimarts, quan la portada de La Vanguardia anunciava una mobilització del sector empresarial i econòmic per tal que l’aerport del Prat esdevingui un aeroport internacional i amb projecció de futur. Des de Foment fins a PIMEC, passant per la Cambra de Comerç, diverses institucions s’implicaran en una jornada de debat i de pressió política i social per tal que l’intervencionisme estatal espanyol no continuï considerant El Prat com un aeroport perifèric de Barajas.

La segona notícia d’aquest àmbit és l’acord amb les principals companyies operadores de telefonia mòbil i importants fabricants de terminals per tal que el català figuri als menús i instruccions d’aquests aparells. La introducció del català en una de les eines tecnològiques que més condicionen la nostra vida és una molt bona notícia.  I val a dir que, a part de ser fruit d’una negociació amb el Govern català, el pas ha estat fet també per una qüestió de mercat. Estem associant, doncs, projecte nacional amb modernitat, llengua amb progrés econòmic. En una setmana, quatre passos endavant. Catalunya postnacional? Més aviat, Catalunya en construcció nacional.[@more@]

3 pensaments sobre “Catalunya postnacional? No és ben bé això…

  1. Fins quant Pere desde Esquerra seguieru intentant engannyar la Gent? quin dia us fareu grans? quin dia asumireu els vostres errors? no es CiU qui diu que estem en una etapa postnacional es el poble de catalunya en veure les vostres politiques espanyolistes….

  2. Josep, Lluís, Carles, Roger i l’altre Carles:
    En primer lloc, gràcies pels vostres comentaris, ja que entre tots podem convertir aquest bloc en una eina més al servei de la comunicació entre l’activitat política a les organitzacions i les institucions i la ciutadania.
    En segon lloc, m’agradaria contestar alguns comentaris i fomentar el debat:
    – En Carles diu que fem 4 passos endavant i 50 enrere. Jo al meu article parlava dels passos endavant que pot fer el govern català, i els que esmentes depenen del govern espanyol, i per tant, la nostra responsabilitat és molt menor, encara que seguim treballant per solucionar-ho o com a mínim mostrem el nostre rebuig (nosaltres no vam donar suport a l’Estatut retallat ni vam aprovar inicialment i alegrement els pressupostos generals de l’Estat, tot i que després vam poder negociar). Tot i això, n’hi ha alguns que no s’ajusten a la realitat: el meu article parla d’algun avenç en les seleccions nacionals, en el cas de l’hoquei.
    – També s’acusa Esquerra d’assumir les paraules de Jordi Hereu pronunciades en una tertúlia a Madrid. Val a dir que són paraules que no m’agraden, però cenyint-me als fets, crec que el que valen són els fets, i el que és cert és que l’Ajuntament de Barcelona, en boca de Jordi Portabella, ha demanat a AENA que no retardi el concurs de la terminal sud de l’aeroport. Malauradament, el govern de la Generalitat no ha mostrat la mateixa contundència, i per tant, ens apuntem aquest tema com a “deures” a fer.
    – El tema de les oficines de benestar acabarà en un acord amb els ajuntaments on es crearà una xarxa única d’equipaments propietat de la Generalitat, que inclourà els immobles i serveis d’aquells ajuntaments que s’hi incorporin voluntàriament. Per tant, l’alegria de Bustos no serà per haver revisat la decisió de Puigcercós, sinó per haver-s’hi acollit. Hem de mirar els fets més enllà de les imatges que, en política com en altres àmbits relacionats amb els mitjans de comunicació, moltes vegades no reflecteixen l’exacta realitat.
    – No tenim cap odi cap a ningú. Nosaltres som independentistes i d’esquerres. I el dia que hi hagi un altre partit independentista, podrem mirar de fer algun acord més enllà de l’eix esquerra-dreta, però de moment som l’únic partit que es declara independentista, i sembla que ho serem per força temps: ahir Artur Mas deia que el seu projecte no és sobiranista ni independentista sinó “un pas endavant”.
    – En Carles Lombarte diu que Esquerra fem polítiques espanyolistes. T’animo a enumerar-les, perquè no en trobaràs, o si més no, no en trobaràs més que quan governava CiU, ja que hi ha qüestions en les que estem limitats pel marc jurídic i polític (l’Estatut d’Autonomia) que, malgrat les reformes, no ha canviat gaire.
    Espero haver respost les vostres preguntes, i us animo a seguir fent comentaris.
    Salut i bona feina,
    Pere Aragonès

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s