Política de justícia i justícia polititzada

(article escrit el 08/02/2007, però no incorporat fins avui per problemes informàtics) 

Avui ha comparegut la consellera Montserrat Tura a la comissió de Justícia, Dret i Seguretat Ciutadana del Parlament. Ho ha fet per exposar les línies d’atuació del Departament de Justícia de la Generalitat per als propers quatre anys. La consellera ha definit quatre àmbits d’actuació: política penitenciària i justícia juvenil, administració de justícia, desenvolupament de l’estatut i dret civil. El concepte de la justícia com a servei públic, que ha esmenant Montserrat Tura i que ha estat objecte de consens per part de tots els grups parlamentaris, m’ha portat un moment a pensar sobre si la justícia a l’estat espanyol avui actua com a servei públic.

Abans d’entrar en aquesta qüestió m’agradaria destacar la intervenció en la compareixença d’en Miquel Àngel Estradé, portaveu d’Esquerra a la comissió. En Miquel Àngel ha insistit en la necessitat de millorar les mesures de reinserció dels presos (destacant el valor del treball als centres penitenciaris), en la revalorització i impuls de la justícia juvenil (la que afecta a menors, inclosos els centres d’internament de menors), i finalment, en l’impuls necessari de les mesures d’execució penal en benefici de la comunitat, que permeten complir penes sense entrar a la presó.

Però tornem al concepte de la justícia com a servei públic. En les últimes setmanes, hem vist diversos esdeveniments que qüestionen que avui la justícia sigui un servei públic. L’últim, va passar ahir a Terrassa: l’alcalde de Matadepera, el jove independentista Jordi Comas, va declarar davant el jutge per un presumpte delicte d’ultratge a Espanya i de prevaricació. El fet causant, no haver penjat la bandera espanyola del balcó de l’ajuntament de Matadepera.  La intencionalitat política del cas, que ja havia estat arxivat per un altre jutge i que ha estat reobert pel seu substitut un any després, xoca frontalment amb el concepte de servei públic de la justícia. Amb la pressió social que hi ha davant de delictes que alteren la seguretat ciutadana, que un jutge es dediqui combatre els ultratges a Espanya (concepte, d’altra banda, molt discutible) és absolutament impressionant.

Avui, després de la comissió, hem rebut la visita de la comissió de justícia del Parlament de l’Estat de Hessen, de la República Federal Alemanya. Xerrant amb algun dels seus membres, em comentaven que els jutges són la institució més ben valorada per la ciutadania alemanya. Que contràriament a l’estat espanyol, poden ser militants de partits polítics, però que la tradició de la judicatura a Alemanya els allunya de qualsevol posicionament partidista. Precisament, i per garantir el prestigi d’aquesta institució, el Parlament de Hessen està plantejant una reforma de l’accés a la judicatura.

En resum: tant de bo Espanya fos Hessen. No només  perquè allà la judicatura no respon a paràmetres partidistes, sinó perquè allà, en comptes de perseguir alcaldes que “ultratgen” a Espanya, persegueixen els qui fan apologia de la última dictadura que van patir els alemanys i la seva ideologia. Ens ho imaginem això a Espanya? Si fos realitat, una bona part de membres del tribunal constitucional hauria estat inhabilitat. I no precisament de la banda que creu que l’estatut és constitucional, sinó dels qui recusen per tombar una llei ja de per si prou denigrada i rebaixada.

[@more@]

Un pensament sobre “Política de justícia i justícia polititzada

  1. Ens ho imaginem això a Espanya? Si fos realitat, una bona part de membres del tribunal constitucional hauria estat inhabilitat. I no precisament de la banda que creu que l’estatut és constitucional, sinó dels qui recusen per tombar una llei ja de per si prou denigrada i rebaixada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s