A la tercera retallada va la vençuda

30 de setembre de 2005. El Parlament de Catalunya aprova una proposta d’Estatut d’Autonomia amb el suport del 90% de la cambra. Un text que no era res d’especial, sinó només l’adaptació de l’autonomia a allò que permet el marc jurídic i polític vigent. 21 de gener de 2006. Rodríguez Zapatero i Artur Mas anuncien un acord sobre l’Estatut, que trenca els pilars del projecte, renunciant a la mínima sobirania fiscal que es preveia i a la consideració de Catalunya com a nació, concepte que passa de l’articulat al preàmbul enmig d’una el·lipsi literària difícil d’entendre. Es consuma la primera retallada.18 de juny de 2006. S’aprova el nou Estatut d’Autonomia. A partir de la seva entrada en vigor, unes setmanes més tard, el text hauria de ser tingut en compte a l’hora de desplegar la normativa estatal. La pràctica jacobina inherent a l’administració i el govern de l’estat obvia el nou text legal, i comença la segona retallada. En els decrets de desplegament de les lleis, s’envaeixen competències, com el cas del desplegament de la LOE, que és aprofitat pel govern espanyol per, de passada, incrementar les hores lectives en castellà i de castellà a Catalunya. Es consuma la segona retallada.5 de febrer de 2007. El ple del Tribunal Constitucional accepta la recusació sobre un magistrat presentada pel Partit Popular, provocant així un canvi de majories, a favor dels contraris a la migrada autonomia catalana reconeguda en l’Estatut de la Moncloa. Es prepara la tercera retallada.La pregunta és: fins quan? Fins quan les forces autonomistes del nostre país (CiU, PSC i ICV) seguiran amagant el cap sota l’ala? Fins quan seguirem practicant allò del “qui dia passa, any empeny” amb la nostra dependència política i fiscal amb Espanya? Fins quan ens seguirem tapant els ulls davant la realitat: que Espanya no ens accepta tal com som? Fins quan intentarem amagar que Espanya no accepta ni una autonomia de baix nivell per al nostre país?La solució és clara: si Espanya passa de nosaltres, passem d’Espanya. Alguns (els independentistes) ho tenim clar, però no en som suficients. Ara cal preguntar a les forces autonomistes què faran si el Tribunal Constitucional invalida el seu estatut retallat. Què farà CiU quan vegi que la nació no surt ni al preàmbul, i que la cistella d’impostos pactada per Artur Mas té un forat que fa que tot s’escoli? Què farà el PSC quan el sistema de finançament sigui declarat inconstitucional? On queda l’Espanya federal? És possible la sobirania dins d’Espanya (conceptes, d’altra banda, irreconciliables) que ens proposa Mas?La tasca de l’esquerra independentista ha de ser continuar construint la majoria social per la independència. I a les JERC ens toca construir la majoria juvenil, juntament amb els altres agents socials i col·lectius que treballen des d’una visió nacional i social desacomplexada. Si les previsions es compleixen, el Tribunal Constitucional enterrà definitivament l’ambigüitat nacional. A partir d’aquell moment, quedarà clar que Espanya no ens vol. Aleshores caldrà que els catalans es vulguin a sí mateixos. Perquè si Espanya no vol la nostra migrada autonomia, ni vol més benestar ni millors condicions de vida per al nostre poble. I davant una misèria obligada, la lliure decisió sobre el benestar col·lectiu passa d’evidència a realitat. A la tercera va la vençuda. O no?[@more@]

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s