Catalunya, un sol poble: en defensa de la immersió lingüística

Els qui volen dividir Catalunya segons l’origen i la llengua dels seus habitants estan portant a terme una verdadera campanya contra el sistema educatiu català, que té com a tret diferenciat la immersió lingüística. Les fatues llençades des de la Cadena Cope i el Diari El Mundo, portades al Parlament per Ciudadanos-Partido de la Ciudadanía, han esdevingut la coartada del PSOE per fer, a través del desplegament de la LOE, allò que van jurar i perjurar que no farien: una invasió competencial per torpedinar la unitat civil de Catalunya.

La base de les societats desenvolupades és un ensenyament universal i de qualitat. En una societat complexa com la catalana, on gent de mil orígens diferents troba lloc de futur en un mateix territori, el risc de la divisió per origen, per raça o per llengua és un element que tot govern que aspiri a ser nacional (és a dir, amb visió d’estat, i polítiques a llarg termini) ha de tenir en compte. En els últims mesos, hem trobat una sèrie de fets que intenten fer-nos empassar una gran mentida: que el castellà està perseguit a Catalunya. Ho diuen els Ciudadanos, quan es queixen de l’atenció en català per part de l’administració de la Generalitat però callen davant l’unilingüisme de l’administració de l’estat a Catalunya. També la Cope i El Mundo, que fan de caixa de ressonància d’aquells fatxes que, a part de ser-ho, són pares de família i utilitzen els seus fills com a carn de canó per denunciar la suposada “persecució” de la llengua castellana a l’escola. Finalment, també assumeixen part d’aquest discurs aquells qui diuen que els nens de la Catalunya no metropolitana no s’expressen correctament en castellà, pensant en un país dual (la metròpoli cosmopolita i la ruralia carlina).

L’últim episodi d’aquesta estratègia d’imposar el segregacionisme lingüístic a casa nostra és el famós decret de desplegament de la LOE que imposa una tercera hora de castellà als plans d’estudi de l’escola primària catalana, perpetrant una de les invasions competencials més sonades dels últims anys. Davant d’això, cal ser conscients que calen respostes contundents, per part de les nostres institucions i de la societat civil. 

Institucions nacionals 

Catalunya té, i ho diu l’Estatut d’Autonomia aprovat en referèndum el juny passat, uns àmbits competencials determinats. Qualsevol govern de la Generalitat, sigui quin sigui, ha de defensar aquests àmbits de decisió amb tota la valentia. Per això és una bona notícia l’anunci del recurs d’inconstitucionalitat davant el decret d’educació del govern espanyol. Però la feina no s’acaba aquí: no tenim una competència per exercir-la de la mateixa manera que si no la tinguéssim. Ens expliquem: no s’hi val recórrer el decret espanyol i després fer un decret català que assumeix els continguts del primer. Per això, les JERC ja vam demanar una rectificació de l’esborrany de decret d’educació anunciat pel conseller Maragall, igual que ho va fer la societat civil. Avui, Esquerra ha anunciat que serà inflexible en aquesta qüestió.  

Societat civil nacional 

La resposta de la societat civil organitzada no pot ser visceral. No poden tornar a fer com en el cas Elvira Lindo, impulsant mobilitzacions que semblaven més contra el castellà que no pas a favor del català. La mobilització, les campanyes, l’acció política no ha de ser contra més castellà, sinó a favor de la unitat civil del poble de Catalunya. Una unitat civil que té la immersió lingüística com a base fonamental. Avui a Catalunya, parlin la llengua que parlin les famílies dels alumnes a casa seva, tothom aprèn en català i també aprèn castellà i una mica d’anglès. Suposo que ningú vol que en un futur només aprenguin en català a l’escola els fills de les famílies catalanoparlants. Doncs per fer-ho, la nostra defensa ha de ser de la unitat civil, que inclou, òbviament, la immersió lingüística com a concepte indissociable de l’escola primària. El català és sobretot un dret, més que no pas un deure. Tothom l’ha de poden entendre’l i s’ha poder-hi expressar. Impedir-ne el seu aprenentatge a tota la ciutadania és manllevar un dret a centenars de milers de ciutadans. 

No a la divisió, prou demagògia populista 

Cal,  doncs, situar el debat sobre la immersió lingüística en si volem un poble unit o no. En si volem un poble on ningú pregunti a ningú quina llengua parla a casa seva o on hi hagi una escola diferenciada segons l’idioma. Ja n’hi ha prou d’aquests personatges que s’erigeixen en portaveus dels catalans castellanoparlants, i que des de tres escons del Parlament, des d’articles a la premsa espanyola o des de tertúlies episcopals intenten minar la nostra unitat com a poble. Tinguem-ho clar: ens volen dividits perquè units hem aguantat fins ara i podem construïr un futur en comú.

[@more@]

Un pensament sobre “Catalunya, un sol poble: en defensa de la immersió lingüística

  1. Totalment d’acord! En un altre ordre de coses, i sense venir a cuento, Esquerra a Pineda es presenta amb la CUP? ho vaig llegir a un fòrum i no ho he pogut asseverar, és simple curiositat.
    Salut!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s