Sobre el procés de pau (I): Insistim, cal diàleg

(el vídeo és de Revolta Global

Ahir al migdia, més d’un miler de persones assistíem a la convocatòria de la plataforma “Sí al procés de pau”, per tornar a mostrar, tossuts i obstinats, que el diàleg és l’únic camí per aconseguir la pacificació i la resolució del conflicte que viu el País Basc. Amb un manifest necessàriament ambigu per aconseguir el consens, el pluralisme i la defensa d’un escenari de no-violència van ser els protagonistes a la Plaça Sant Jaume. Van ser especialment emotives les intervencions d’Ahotsak (dones basques per la pau), i la interpretació de la cançó “País Basc” de Raimon.

De totes les imatges d’ahir em quedo amb una: l’abraçada d’una regidora del PSOE de Navarra a la representant de Batasuna, durant la interpretació de Raimon. Una abraçada, un gest de complicitat, que de ben segur tindria alguna cosa a veure amb les notes que sonaven, malgrat que no ho sabrem mai del cert. Una complicitat que no semblava política, sinó personal. Una empatia difícil de veure.

Precisament, són aquestes actituds les que cal prendre com a exemple per reprendre el bon camí cap a la pau. Posar-se a la pell de l’altre, entendre les seves febleses i els seus raonaments, de la distància ideològica i política i rememorant també els propis patiments. Evidentment, demanar això als polítics espanyols és com demanar la lluna. Potser sí, però la lluna existeix hem de seguir demanant-la.

M’hagués agradat que algun dels magistrats que ha decidit que una organització política de joves bascos, Segi, és una organització terrorista, hagués presenciat ahir aquella imatge, aquella abraçada. I que també ho haguessin vist les persones que, des de la clandestinitat, van decidir posar la bomba a la T-4. Entendrien que aquestes decisions trenquen ponts, allunyen la solució, provoquen dolor. Ho afirmo sense oblidar que la primera, malgrat ser polititzada, entra dins de l’ordenament jurídic vigent, i que la segona ha comportat la mort de dues persones. Que no ho entengui ningú com una equiparació o que ho poso al mateix nivell.

El govern espanyol i el Partit Popular saben que el diàleg és l’únic camí. Que un conflicte polític i armat on una de les parts, en els moments de més aïllament, ha obtingut el suport de més de 100.000 persones en un país de dos milions d’habitants, no es soluciona amb policia i jutges. Caldrà diàleg, i ho saben. Que deixin les enquestes a banda i afrontin la realitat. No hi ha treva per la la pau.

 

[@more@]

Un pensament sobre “Sobre el procés de pau (I): Insistim, cal diàleg

  1. Pau, pau i pau… un desig massa gran vers una democràcia que no ajuda a propugnar-la i atïa l’odi i la violència quan la justícia ja perd el rumb i s’inventa recursos jurídics per tancar l’indenpendentistme com es pugui.
    Paraules anestesiades, compromisos oblidats!
    —-> Pere, perdona les molèsties, però, afegeix-me
    als teus enllaços:
    http://maiolsanauja.blogspot.com/
    – Maiol Sanaüja
    Moltes gràcies!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s