Marcatge o miopia?

jsc jerc

Ahir a la tarda, just després de dinar, em truquen de Vilaweb per demanar-me reaccions a un comunicat de les joventuts del PSC sobre la nostra manifestació per l’autodeterminació. Com que no n’havia tingut notícia, el periodista del diari electrònic me’l llegeix i em dedico a contestar punt per punt. Quan penjo el telèfon, em pregunto a què ve aquest comunicat.

Autodeterminació i benestar

Sé de sobres que la JSC no té l’autodeterminació en la seva fulla de ruta, però em sorprèn que facin un comunicat tan dur per una mobilització on a ells i al seu partit ni se’ls ha atacat, ni se’ls ha criticat, sinó que tan sols se’ls ha convidat a – en un futur, no cal avui per demà- sumar-se a la demanda de l’exercici del dret a l’autodeterminació.

Ens demanen, en el seu comunicat, que no posem l’excusa de que no tenim estat per no fer polítiques socials. Precisament, nosaltres volem l’autodeterminació per fer polítiques socials, perquè amb les competències de la Generalitat (migrades amb l’estatut del 79, migrades de nou amb l’estatut del 2006) no en tenim prou. Volem fer-nos responsables de la totalitat de les polítiques socials que s’apliquen a Catalunya, per poder dibuixar completament el programa polític de l’esquerra catalana. La Generalitat pot fer moltes polítiques socials, però n’hi ha que es decideixen a Madrid i que ens afecten. Sobre aquestes també volem decidir, i per això l’única sortida és l’autodeterminació. No intentem fer-nos enrere del programa de govern de l’Entesa, sinó que volem anar més enllà.

[@more@]

Política-espectacle

També diuen que les JERC fem “política-espectacle”. Suposo per això entenen la lluita ideològica al carrer (amb mobilitzacions, però també amb xerrades, debats i treball conjunt amb altres organitzacions i col·lectius). Suposo que també deuen considerar la seva campanya de suport a Rubianes una mostra de “política-espectacle”.

Al carrer i a les institucions

I finalment, ens demanen que apliquem el programa de joventut de l’acord de govern, des de les nostres responsabilitats. Suposo que ens ho demanen a nosaltres perquè ells no poden desenvolupar-lo, ja que les polítiques de joventut han quedat en l’àrea d’una consellera d’Esquerra que treballa colze a colze amb les JERC. Per cert, un militant nostre, l’Eugeni Villalbí, va ser nomenat pel govern que president el socialista Montilla per dirigir les polítiques de joventut a Catalunya. Suposo que ens ho demanen a nosaltres perquè a part de la Generalitat, l’apliquem també des de l’Ajuntament de Barcelona (amb en Xavier Florensa, regidor de joventut amb una tasca molt reconeguda), des del Parlament (quan la setmana que ve jo mateix comenci a exercir de diputat) o des del Congrés de Diputats (amb la Georgina Oliva i la Laia Cañigueral). Nosaltres ho podem aplicar perquè, gràcies al nostre treball i la nostra lluita al carrer, hem pogut situar representants del jovent independentista a les principals institucions. Llàstima que en cap d’aquestes hi trobem ningú de les JSC, que podrien ser bons aliats nostres en política social.

Marcatge? Miopia? Les dues coses?

Davant d’aquest panorama, dubto quina és la intenció que hi ha darrera d’aquest comunicat per part dels joves socialistes. Per una banda, és lògic que, en centrar-nos el jovent independentista en la lluita social lligant-la amb la lluita nacional, intentin fer un marcatge sobre nosaltres. Caricaturitzant, potser pretenen fer de “germans grans”, dient-nos allò que podem fer i allò que no, qualificant-nos d’activistes de la “política-espectacle”. Si és en aquest sentit, van errats, ja que si bé el president de la Generalitat és un socialista, i per tant té una autoritat –limitada, contemporitzadora, però autoritat- sobre la resta de membres de l’executiu (siguin socialistes, ecosocialistes o republicans), entre els partits de l’esquerra, i molt menys entre les joventuts, no hi ha cap mena de relació d’autoritat. Si aquesta és la línia, seria un marcatge polític absolutament miop.

De tota manera, l’escàs ressò del comunicat de la JSC demostra que aquesta política té poc recorregut. Des de la constitució de l’Entesa, ha començat un nou camí per l’esquerra catalana. Nosaltres ho tenim clar, i treballarem fort perquè serveixi per aconseguir una esquerra catalana per l’autodeterminació, situant-nos en el nou moment polític. Suposo que la JSC, que compta amb dirigents d’alt nivell com en Raül Moreno o en Rubén Cabañas, també encaixarà la seva estratègia en el marc del nou govern d’esquerres. I dic “esquerres” i no “esquerra”, perquè el progressisme a Catalunya és plural. I la pluralitat exigeix respecte per les idees alienes. Precisament, la pluralitat de l’esquerra catalana ha fet que Montilla fos president. I estic segur que aquesta pluralitat serà la que portarà, d’aquí uns anys, a una majoria social per l’autodeterminació. Per aconseguir-ho, les JERC construïm la majoria juvenil autodeterminista. Veient el comunicat de la JSC, hi ha molt camí a recórrer.

Han parlat també d'aquest tema:

En Lluís Perez, del Prat

L'Anna Simó, de l'Hospitalet

En Pol Cruz, de Girona

En Jordi Casals, de Torelló

 

11 pensaments sobre “Marcatge o miopia?

  1. No tinc cap simpatia per les JSC, però sóc dels que pensa que ERC darrerament està fent més “espectacle” que política.
    Lo de les banderes, per exemple, ha estat patètic. En un altre context, l’acció es podria considerar simbòlica. Però en el context actual, la trobo patètica. Acabeu de signar un compromís amb un partit, i el que no podeu fer és a l’endemà fer numerets d’aquests.
    La mani? Si, amb tot el dret, està molt bé. El que passa, independentment del que pensi el Pepe, és que no és coherent amb la línia que esteu seguint, o que dieu (o deieu) que seguiu. Acabeu d’apostar pel Montilla, no us ha obligat ningú. És això coherent dins d’un projecte autodeterminista? Aquest és el camí?
    ERC fins ara guanyava vots. Ara en perd. Serà per alguna cosa?
    Reflexionem…

  2. Benvolgut Pere,
    t’he fet un comentari al meu blog.
    Crec que fas reflexions prou interessants com per a ésser objecte de debat
    Ben cordialment,
    marc mellado
    marcvalles.blogspot.com

  3. Bones Pere.
    És evident que hi ha molt complexe d’inferioritat al comunicat de les JSC. Ens acusen a les JERC de política espectacle, i de fet, si ens comparen amb ells és evident que donem la nota, però clar, no perquè nosaltres la liem sinó perquè ells no fan res, a part de donar suport al PSC.
    Sempre hi ha qui fa la rabieta quan no ha fet la feina bè. A part de les JSC són clars exemples el PP a Madrid i CiU aquí a Catalunya.
    Salut!

  4. Lo de les banderes, per exemple, ha estat patètic. En un altre context, l’acció es podria considerar simbòlica. Però en el context actual, la trobo patètica. purchase dissertation Acabeu de signar un compromís amb un partit, i el que no podeu fer és a l’endemà fer numerets d’aquests.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s