Els joves i l’Entesa Nacional per al Progrés

 

“No tindràs casa en la puta vida”, és el lema més popular de les mobilitzacions per un habitatge digne que els darrers mesos s’han viscut a Catalunya. Aquesta frase, breu però contundent, expressa la precarietat que pateix una majoria del jovent català, sotmès a feines insegures, temporals i infraremunerades; i que es veu incapaç d’assumir els costos que comporta l’accés a un habitatge.

Cal posar el combat contra la precarietat juvenil al centre de l’agenda política. Amb la formació, per part de les forces d’esquerres i catalanistes, del govern de l’Entesa Nacional per al Progrés, s’obre una bona oportunitat per fer passos cap a la reducció de la precarietat juvenil. Cal ser conscients que l’accés a l’habitatge, aconseguir la generalització de feines estables i no precàries, o l’accés de tothom a un ensenyament de qualitat són reptes que no es solucionaran en quatre anys, però que poden començar a dibuixar-se si el nou govern és capaç de portar a terme una política de joventut valenta i desacomplexada.

[@more@]

L’any 2003, amb la constitució del govern catalanista i d’esquerres, les polítiques de joventut van començar a centrar-se en l’emancipació dels joves i es van allunyar d’aquell concepte –tan usual però tan carca- que les reduïa a polítiques d’oci i de lleure. La creació de les borses d’habitatge (que es van multiplicar per 10), l’obertura de la primera oficina jove de treball i la proposta dels crèdits per l’emancipació juvenil han estat èxits d’aquest primer govern d’esquerres.

Ara cal anar més enllà, i l’acord programàtic de l’Entesa ens permetrà, com a base del proper govern, fer un salt endavant en el combat contra la precarietat. En primer lloc, es seguirà intervenint en el mercat immobiliari, amb una consolidació de les borses d’habitatge jove, que s’integraran amb els punts d’informació juvenil en les noves oficines d’emancipació juvenil. Les oficines d’emancipació juvenil són un nou servei que el govern posarà en marxa, on els serveis d’habitatge assequible, lloguer social, recerca de feina, informació laboral i informació i assessorament juvenil en general conviuran en un mateix espai. Però el més important, en matèria d’habitatge, serà l’inici de 50.000 pisos protegits, molts dels quals seran destinats a joves, i que també inclouran una bona part de lloguer. És un compromís assolible, que serà complementat per una intervenció en el mercat, gràcies a les noves mesures que inclourà la Llei pel Dret a l’Habitatge.

En l’àmbit de l’ensenyament, un dels objectius que s’han marcat és el traspàs de la gestió de les beques a Catalunya, ja que avui l’estat discrimina els universitaris catalans en el repartiment de les ajudes. Precisament, la negociació de la reforma de la Llei Orgànica d’Universitats donarà als partits catalans la força necessària per accelerar aquest traspàs. Per altra banda, el nou govern augmentarà la dotació de les beques universitàries i la quantitat de les mateixes, per tal d’afrontar correctament els reptes de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior. Per primera vegada es dibuixa una programació racional de la formació prof

3 pensaments sobre “Els joves i l’Entesa Nacional per al Progrés

  1. No sé de què us queixeu. El que hauríem de fer és felicitar immobiliàries, entitats de crèdits i institucions per la seva magnífica gestió del tema de la vivenda.
    Les immobiliàries han trobat maneres genials per a fer rendibles les seves empreses. S’han posat d’acord entre elles, conjuntament amb les entitats financeres, l’altre gran grup d’empreses altament rendibles, per anar collant el mercat. Sabent que els ciutadans, si tenen problemes econòmics poden deixar d’anar al restaurant o poden deixar d’anar de vacances, però no deixaran de viure, o no aniran a viure a sota un pont. Sabent això, l’acord d’aquestes empreses, amb el vist-i-plau governamental i en el nostre cas de l’Ajuntament de Barcelona, ha estat molt clar. Abans, les famílies dedicaven una tercera part dels seus ingressos per a pagar les despeses de vivenda, però van veure que si augmentaven els preus, al marge del cost real de la construcció, i els bancs allargaven els terminis dels crèdits, aquestes famílies no tindrien altra opció que agafar-s’hi; i després van veure que els terminis de 30 anys es podien allargar fins als 50, i ara ja parlen de fer-ne a 80 anys, i per tant anar incrementant els beneficis inflant els preus. Seguint així, al final aconseguiran que les famílies no puguin tenir mai realment una vivenda en propietat, sinó que estaran ja hipotecats de naixement, per herència. I els seus diners aniran a engruixudir les arques de les Constructores que estan esdevenint empreses modèliques, amb una gran capacitat de crear riquesa. I més encara quan aquests increments tan extraordinaris dels preus generaran una cadena d’embargaments per als qui no podran fer front a les hipoteques i per tant, tant els banc com les immobiliàries faran un doble benefici recuperan els pisos venuts. Genial.

  2. Hola, Pere. Em sembla magnífica la intenció del govern de l’entesa de lluitar a favor de l’emancipació juvenil, i penso que, en general, totes les mesures que descrius en la teva notació són necessàries. Però també penso que equivoqueu l’estratègia. Les oficines d’emancipació juvenil existeixen ja des de fa molts anys. Són els mal anomenats “punts d’informació juvenil”. Venen fent aquesta feina des de fa més de vint anys, en contra del que asseguren els tòpics: que només es dediquen a informar sobre viatges i temes d’oci. La informació que tradicionalment s’ha donat des dels serveis d’informació juvenil sobre temes d’ocupació, educació i fins i tot habitatge ha estat fins al moment molt més efectiva per als joves que el que han fet nombroses oficines especialitzades en temes laborals o d’habitatge. La diferència és que aquesta feina s’ha fet sempre sense recursos, i sense fer punyetero cas als professionals que fins al moment hi han treballat. És trist que ara que hi ha un govern que decideix posar recursos a aquesta qüestió ho faci renunciant a desenvolupar la eina de què ja disposa des de fa vint anys, que és perfectament adequada per fer aquesta feina però que fins al moment ha estat menyspreada i arraconada. Cordialment, Pere, teniu un problema: no heu parlat amb els professionals que fa més de vint anys que treballen en aquest àmbit. La Secretaria General de Joventut té damunt de la taula un informe elaborat per l’Associació Catalana de Professionals de les Polítiques de Joventut sobre la xarxa catalana d’informació juvenil en el qual es parla amb tota claretat (cruesa, fins i tot) d’aquesta qüestió. Si us plau, feu-li una ullada abans de prendre decisions.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s