Diari de campanya (V)

La campanya no ha de ser avorrida. Les JERC oferim, des de
fa un parell de dies, la possibilitat de jugar al “comecocos” de campanya: has
de plantar cara a Mas i a Montilla. O te’ls menges tu o ells se’t mengen. Sembla
que això ha fet gràcia a El Punt i ràbia a La Razón, els dos mitjans escrits que s’han fet ressò
del nostre videojoc de campanya. Alguns, hi volen trobar similituds amb altres
accions de campanya -desafortunades o no- d’altres organitzacions polítiques
juvenils que han rebut un correctiu per part de la direcció del partit referent
(expulsions de militants, retirada d’eslògans, etc.), però res més lluny de la
realitat: les JERC proposem una mirada lúdica a la campanya, lluny de les
picabaralles, i a més, amb sentit de l’humor.
El que m’ha sorprès és la submissió d’algunes organitzacions
juvenils envers el seu partit, manifestada aquesta campanya més que mai. És
evident que en temps de campanya la pressió dels comitès de campanya és brutal,
i que la política comunicativa ha d’estar més coordinada que mai. Però d’aquí a
“ordenar” directament a les joventuts hi ha un pas molt gran.
No sé si és perquè a Esquerra i les JERC som com som, però
això en el nostre cas no passa. La independència de les JERC respecte a
Esquerra –reconeguda, respectada i mantinguda per les dues parts- és un valor
que cal reivindicar i protegir. No s’entendria una organització juvenil que
aposta per la transformació social i l’alliberament nacional subordinada
completament al seu partit referent. Un avantatge nostre és, segurament, que
bona part dels quadres dirigents d’avui d’Esquerra van formar-se a les JERC, i
per tant, es té molt més clar que la relació és de companys de viatge,
treballant colze a colze, que no pas dels “grans” que ensenyen als “petits” com
es fan les coses (i mireu que n’aprenem molt, d’Esquerra i els seus dirigents).
Un cop feta aquesta petita reflexió, val la pena destacar,
en el cinquè capítol d’aquest particular diari de campanya, els actes que vam
fer ahir i, a més, alguns elements que s’han posat sobre la taula per part dels
diferents partits.

[@more@]

Ahir al vespre, els Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de
Catalunya
i la Fundació Josep
Sans
em van convidar a un col·loqui sobre les polítiques d’educació en el
lleure
, on també hi participaven representants de les altres forces polítiques
parlamentàries. Davant d’un públic reduït però realment selecte (hi havia els
principals dirigents de l’associacionisme educatiu de Catalunya), vam desgranar
les propostes en aquesta matèria. De tot el debat, voldria destacar dues coses:
l’associacionisme educatiu és un patrimoni que s’ha menystingut durant molts
anys (i que ha de tenir un paper com a agent educatiu i veure facilitada la
seva interlocució amb l’administració) i hi ha una pràctica unanimitat entre
els partits pel que fa a les polítiques d’educació en lleure. Sempre hi ha
matisos, però reptes com la llei de foment de l’associacionisme educatiu o el
valor d’aquest a la nostra societat són plantejaments compartits entre tots. Per
això, quan vaig proposar de repetir el debat al cap de dos mesos, però no per
fer campanya, sinó per aplicar les propostes, alguns dels assistents ho van
trobar una bona pensada. Les JERC volem complir amb els compromisos, i d’aquí
unes setmanes ens posarem mans a la feina per dotar l’associacionisme educatiu del
reconeixement que es mereix.
Només voldria acabar comentant la nova megaproposta d’Artur
Mas: carnet d’immigrants per punts, consistent en donar punts a aquells
immigrants que demostrin integració per accedir a determinats serveis. És frívola,
classista i pròpia d’aquells que no coneixen la realitat de la nova immigració
a Catalunya. En comptes de donar punts, facilitem la burocràcia per aconseguir
els papers. Això sí que seria un puntasso.

2 pensaments sobre “Diari de campanya (V)

  1. Aquí hi ha 10 raons per les quals creiem que és necessari un govern d’esquerres a Catalunya. Són algunes de les que se’ns han acudit. Segurament n’hi ha moltes més, de manera que us convidem que les afegiu.
    1. Perquè els i les joves ens volem emancipar i si guanya la dreta no tindrem una casa en la puta vida.
    2. Perquè no volem ser la generació de la precarietat.
    3. Perquè és català qui viu i treballa a Catalunya
    4. Perquè no volem txecs sinó drets universals.
    5. Perquè amb menys impostos hi ha menys i pitjors serveis públics.
    6. Perquè cal aturar el trinxament del territori.
    7. Perquè el nou Estatut beneficiï la majoria que té menys i no la minoria de poderosos
    8. Perquè la dreta catalana és abans dreta que catalana
    9. Perquè el tripartit és divertit
    10. Perquè no volem 23 anys “Mas”.
    Per una Catalunya d’Esquerres!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s