Diari de campanya (I)

Tot i que la campanya
oficialment comença a les 00:00 hores del 16 d’octubre, ja dies –i mesos- que
vivim en un ambient preelectoral
. Com a mostra, aquest cap de setmana: dissabte
14, reuníem més de 250 joves al Frontó Colom, en l’acte central de campanya de
les JERC; ahir, participàvem als diferents homenatges al president Companys al
matí; i a la nit, fèiem el primer acte campanya estrictament parlant. I per no
comentar els tres mesos de campanya de proximitat que hem estat desenvolupant
des d’Esquerra i les JERC.

El fil roig del combat arriba a la campanya

https://i1.wp.com/www.xaviersaez.org/wp-content/uploads/2006/04/Torres.jpg

Dissabte, al Frontó Colom de Barcelona, ens trobàvem més de
250 militants i simpatitzants de les JERC per començar –per avançat- la
campanya electoral. Una campanya on tenim clar que Esquerra és l’única força
política que pot tirar endavant canvis estructurals
(autodeterminació fiscal –recaptar
tots els impostos- i autodeterminació nacional –referèndum-) i alhora una gestió
política a favor de les classes populars i dels joves
, amb capacitat de plantar
cara a qui volen una Catalunya sucursal: el govern espanyol i els poders fàctics.
Aquell acte, que va recarregar les piles de molts que fa
setmanes que estem en campanya, va ser també un homenatge a la generació de joves
que van participar al projecte de les JERC durant la república i l’exili. Dissabte,
els fundadors de les JERC Víctor Torres i Núria Pi-Sunyer ens passaven el
testimoni d’una lluita juvenil, del fil roig per la independència i la justícia
social. Escoltar en Víctor o la
Núria és una experiència formidable, i que ens recorda que
estem en política no només per gestionar el present, sinó per guanyar el futur.
Gestió i reivindicació. Polítiques d’esquerres i construcció nacional.

[@more@]

Lluís Companys, símbol de la Catalunya digna i
valenta

Diumenge al matí, a les 5:30 sonava el despertador, i tocava
anar cap al castell de Montjuïc (que havia visitat uns mesos abans) a
homenatjar a Lluís Companys. A trenc d’alba, a la mateixa hora que 66 anys
abans van afusellar el president de Catalunya, uns centenars d’independentistes
ens trobàvem al fossar del castell per recordar que Companys fou l’únic
president d’un país d’Europa afusellat durant el gran conflicte de la Guerra d’Espanya i la Segona Guerra Mundial
. Amb ell,
volien matar Catalunya. Vam gaudir de la glossa a Companys de Jaume Sobrequés,
il·lustre historiador, i del parlament de Josep-Lluís Carod-Rovira, líder d’ERC
al 2006 com ho era Companys el 1940.
A les 12, tornem a Montjuïc, però per banda de mar, al
costat del cementiri, a la fossa comuna on descansen les restes de centenars de
lluitadors per la república, la democràcia i la llibertat de Catalunya. Allà,
també, hi havia la tomba de Lluís Companys. Les JERC acompanyàvem a la direcció
d’Esquerra, amb Josep-Lluís Carod-Rovira, en Xavier Vendrell, l’Ernest Benach i
l’Anna Simó, a fer l’ofrena a la tomba de Companys.

Inici de campanya a l’Hospitalet amb l’Eduard Suàrez

Deu hores més tard, és el torn de l’Hospitalet de Llobregat.
Arribo a la Farga,
on fem l’acte, un quart d’hora abans, i a la porta ja s’hi concentra un
centenar de persones que esperen participar del primer acte de campanya. L’acte,
que serveix per conèixer l’espot electoral i els cartells de campanya, és
presentat per l’amic Eduard Suàrez, regidor d’Esquerra a l’Hospitalet, i
militant de les JERC
. L’Eduard, de parla fàcil i molt bon comunicador,
presenta als diferents dirigents d’Esquerra que aniran prenent la paraula. L’Eduard
aprofita per posar dos ingredients del seu discurs polític de sempre: la
defensa de les classes treballadores i d’un catalanisme de destí, que no miri
als orígens.
Com que les declaracions d’en Carod, en Puigcercós, en
Xavier Vendrell o l’Anna Simó les haureu vist pels mitjans, em centraré en
aquells missatges que l’Eduard
Suàrez va anar llançant mentre els presentava.
L’Eduard, com molta gent d’Esquerra, ve del món del
sindicalisme
. Ell, del sindicalisme nacional de la Intersindical-CSC,
on durant un temps va participar activament a l’acció sindical a les empreses. Com
que sempre serà un sindicalista, encara que ara faci de regidor, recorda els orígens
obrers de l’Hospitalet, i que l’augment de suport a l’independentisme ha anat
pujant a l’àrea metropolitana gràcies al discurs social d’Esquerra.
Però l’Eduard no acaba aquí, i aprofita per insistir, en una
campanya electoral on tothom apel·la als orígens (Montilla pensant en la vella
estratègia del vot captiu, i Mas diferenciant entre els de tota la vida i
acabats d’arribar), que l’independentisme està ple de xarnegos, com ell, com
jo, com molts. I que el nostre candidat, també ho és, de xarnego. I que ser
xarnego no és ni millor ni pitjor que no ser-ho
, i que ja n’hi ha prou d’utilitzar
els nostres orígens per fer política del passat. Ell diu que hem de parlar de
futur, i que el futur som els que ja vivim a Catalunya i els que acaben d’arribar,
els que porten els fills a les escoles de l’Hospitalet on es parlen moltes
llengües diferents.
L’Eduard, finalment, dóna pas a en Josep-Lluís Carod-Rovira.
Quan ho fa, un somriure es dibuixa al rostre dels qui fa molts anys que
coneixem l’Eduard, perquè malgrat ser un dels líders de l’independentisme
metropolità, és el mateix de sempre: un sindicalista treballador, humil,
independentista, tossut
i que es preocupa dels problemes diaris de la gent. Per
sort, a Esquerra tenim molts Eduards, que des del treball barri a barri, carrer
a carrer, municipi a municipi, estan consolidant Esquerra com la força del
canvi real: el que trencarà el sucursalisme vers un estat que paguem i va en
contra, i vers uns poders fàctics i econòmics que han fet negoci de la nostra
precarietat.

3 pensaments sobre “Diari de campanya (I)

  1. Els fundadors com en Víctor Torres veien amb bons ulls una entesa amb CiU. Aquest testimoni també us l’han donat en el relleu que dius?.
    Per cert, crec que feu un ús electoralista i poc rigorós del mot xarnego. I sobta molt en un partit on hi ha la xifra més alta de filòlegs per metre quadrat.

  2. Benvolgut Pere,
    Segurament tots els 250 assistents de l’acte de dissabte, un cop ja finalitzat, vam quedar xocats, però encara més quan aquella nit ens posàvem al llit i al moment de clocar els ulls se’ns configurava en ment i en la lletania dels somnis les paraules d’en Víctor Torres.
    Haig de reconèixer que aquell acte no s’oblidarà mai de mai i que, alhora, m’haurà servit per sentir a flor de pell el càlid esperit fervorós i honrat d’un home que participà a la Columna Macià-Companys per arborar la llibertat i fer-la partícipa per tothom. Crec que en Víctor no se sent ni frustrat ni amb la sensació d’haver fet les coses en va, sinó tot el contrari.
    L’èmfasi que ens va transmetre a cadascun de nosaltres em va arribar al més profund de les meves conviccions ideològiques. Al moment en què li atorgaves l’insígnia d’or de les JERC i, a posteriori, quan li vas regalar la bandera que tantes vegades hem onejat pels carrers (estic parlant de la bandera de l’organització) i que, llavors, li féu un lleuger petó deixant-la, després, sobre les seves espatlles i fent visques amb les dues mans, cal dir que aquella escena no té preu…
    Pots pensar que sóc un nostàlgic… Tanmateix, aquell discurs d’un home que ha assumit que li queden pocs dies per viure (té 91 anys), ha quedat i quedarà reclòs al frontal del meu cap.
    Em vaig emocionar. El vaig felicitar personalment, només faltaria!
    Acabo, en Víctor, crec que com jo molts, ens ha comunicat la consigna d’estimar i defensar les JERC amb coratge, orgull i honor!
    Que les JERC visquin durant molts més anys i tots els que puguin per tal d’enaltir el sentiment que molts prediquem: SOM EL FIL ROIG DEL COMBAT i ho seguirem sent!
    Feliços 75 anys JERC!

  3. er polítiques socials. Un exemple d’això és que cap dels defensors del “sí” ha dit quants euros de més tindrem per fer habitatge per joves. El 18 de juny, els joves hem de dir no a un estatut que ens condemna a estar a la cua d’Europa vint-i-cinc anys més. Ja tenim prou hipoteques.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s