Irlanda: pas a pas, la pau avança


Ahir la
Comissió de Control Independent de la desmilitarització del
nord d’Irlanda confirmava que l’Exèrcit Republicà Irlandès (IRA) s’havia desfet
de tot el seu material bèl·lic i que havia desmantellat la seva organització
interna. L’IRA s’ha dissolt, un pas més cap a la normalització política d’Irlanda,
on el conflicte armat derivat de la partició de l’illa i l’ocupació britànica
ha provocat enfrontaments civils i molts morts.

Els independentistes catalans tenim, d’una manera especial,
una simpatia vers la causa irlandesa. Ja a la dècada dels 30, els contactes
entre el Sinn Féin i Estat Català i Esquerra Republicana eren una realitat avui
contrastable als llibres d’història, i Catalunya veia en Irlanda un model de
nació alliberada. Recordem que nou anys abans de la proclamació de la República Catalana
i l’eclosió de l’esquerra catalana, Irlanda havia proclamat la seva independència.

Aquesta simpatia dura fins avui, i ara és més plena que mai.
Amb la finalització completa de la lluita armada, la identificació i el suport
a la causa republicana al nord i sud d’Irlanda és millor, més intensa i més fàcil
per als independentistes catalans, que fa anys i panys que hem abandonat tota
tesi favorable a la violència política.

[@more@]

Per sort, la meva militància independentista m’ha permès
tenir contacte directe amb el moviment republicà irlandès. Fa uns quatre anys,
vaig compartir uns dies de treball amb els dirigents de l’Ogra Sinn Féin, l’organització
juvenil del moviment republicà, fundada l’any 1998. És una organització jove,
que va néixer després dels acords de Divendres Sant, per vehicular cap a l’acció
política els joves que, temps abans, haurien participat a la lluita armada. Sorprenentment,
és una organització amb grans dosis de realisme, i participen plenament en el
Sinn Féin com a referent juvenil.

El juny passat, vaig participar en un acte de Gerry Adams a la Universitat de Barcelona,
organitzat per les JERC (vegeu la foto que acompanya aquest article). Tenir la
possibilitat de parlar un quart d’hora abans de l’acte amb Gerry Adams va ser
un privilegi, i se’m van quedar moltes coses al pap per comentar. Aquella
trobada va servir per estrènyer relacions amb el fundador de l’Ogra Sinn Féin i
actual secretari d’afers europeus del partit, l’Eoin O’Broin, exregidor a
Belfast i autor del llibre
Matxinada
sobre els joves independentistes bascos.

Per aquestes raons, que Irlanda faci passos cap a la pau em
produeix una curiositat i alegria interna especial. La pau només està arribant
i arribarà perquè les parts en conflicte (el moviment republicà i el Regne Unit
i els paramilitars unionistes) han cedit en les seves pretensions militars i
han consensuat el camí polític perquè cada projecte, democràticament, pugui
aconseguir el seus objectius. El govern de Londres, quan va començar aquest
procés, anava amb el convenciment que la pau no exclou cap projecte polític
(com la reunificació d’Irlanda) si és portat per la via democràtica. Esperem
que Blair expliqués això a Zapatero en la reunió que van mantenir aquesta
setmana. I sobretot, que Zapatero l’escoltés i acceptés que el dret a decidir
del poble basc és la clau de la solució d’un altre conflicte, que tenim molt més
a prop.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s