Sobirania i progrés

Acabo d’arribar de l’acte de presentació de la plataforma
Sobirania i Progrés. Ha començat cap a un quart de vuit de la tarda al Palau de
la Música, i
ha desbordat totes les previsions. A l’entrada m’he trobat uns alumnes de l’Oriol
Junqueras
, instigador de la plataforma, que acompanyaven els assistents als
seus seients, i a dins, he trobat moltes cares conegudes: militants
independentistes (històrics com en Carles Castellanos o líders actuals com en
Joan Puigcercós), gent de la societat civil (la Mònica Sabata del
dret de decidir, el filòsof Xavier Rubert de Ventós), artistes (Gerard
Quintana, Joan Reig) i blocaires diversos. Han intervingut una desena de
persones: Miquel Strubell, Anna Puigvert, Isabel Pallarès, Hèctor López Bofill,
Ramon Carranza, Maria Mercè Roca, Oriol Junqueras i Joel Joan. De tot el què s’ha
dit, voldria destacar tres idees:

  • La independència és possible: l’Hèctor López Bofill i la Maria Mercè Roca ens han fet un
    ràpid repàs dels processos d’autodeterminació més diversos, i han recordat que
    el dret internacional ens permet la possibilitat d’apel·lar al dret a l’autodeterminació.
  • La independència és rentable: l’Elisenda Paluzié,
    professora d’economia a la UB,
    ha corroborat que amb un estat propi tindríem una capacitat de desenvolupament
    superior a l’actual.
  • La independència és benestar: en Ramon Carranza
    (empresari), l’Anna Puigvert (metgessa) i la Isabel Pallarès (sindicalista) ens
    han explicat que cal obtenir la sobirania fiscal per aconseguir invertir en
    benestar col·lectiu aquella riquesa que generem a Catalunya, i que el marc
    català de relacions laboral és necessari per a la protecció dels drets dels
    treballadors i treballadores dels Països Catalans.

  • La independència és responsabilitat: l’Oriol Junqueras
    (brillant, com sempre) i en Joel Joan (contundent, com sempre) han fixat els
    objectius de sobirania i progrés: una iniciativa legislativa popular per
    aconseguir la capacitat de convocatòria de referèndums, exercitar la desobediència
    fiscal a l’estat espoliador espanyol i demanar als polítics que es diuen
    catalanistes que assumeixin la defensa del dret a l’autodeterminació.

Sobirania i progrés ha començat un camí. Molts els
acompanyarem i farem aquests dos conceptes una realitat.

[@more@]

3 pensaments sobre “Sobirania i progrés

  1. Sona una mica a més del mateix. La Plataforma pel dret a decidir és això mateix.
    D’altra banda també té pinta a ser un altre satel·lit d’ERC. Cosa respectable, però que només fa que marejar la perdiu. Que ERC encapçali aquesta iniciativa directament seria més saludable, que intentar-ho vestir com iniciativa de la “societat civil”. Costa de creure, vaja.

  2. Jo crec que Sobirania i progrés no és una plataforma més ( potser m’equivoco ) sinó la plataforma que per fi aglutini, des de la societat civil, iniciatives concretes cap a la sobirania nacional. És, crec, igualment la plasmació d’un recanvi generacional en l’independentisme, la imatge d’una generació que no vol una independència romàntica, sinó pragamàtica i útil per al benestar dels catalans.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s