La presumpció d’innocència: un dret oblidat?

Aquesta setmana he conegut pels
diaris que el Cos Nacional de Policia (la Policía Nacional, vaja)
investiga un possible vincle entre l’exconseller i diputat de CiU Antoni Fernández
Teixidó i un tal Tetruasxvili, presumpte número tres de la màfia russa a l’estat
espanyol. Faré ús de la meva hetorodòxia política, no pas per aprofitar i
carregar contra el dirigent de CiU, sinó per fer una reflexió sobre les poques
garanties
que tenim la ciutadania davant d’un sistema judicial absolutament deficient.
Més enllà dels fets concrets (no
tinc prou elements i no crec que en tingui mai per fer un judici de si realment
Teixidó està vinculat o no amb la màfia), aquest cas posa de manifest la progressiva
pèrdua del dret a la presumpció d’innocència
que estem vivint, sobretot en
aquells casos en què una persona relacionada amb la investigació té una rellevància
pública.
Anem a pams. La presumpció d’innocència,
en primer lloc, és un dret i una garantia que té tota persona quan està immers
en un procés judicial, fins al moment en què sigui condemnat. És a dir, tothom és innocent fins que es demostri el
contrari
. En aquest cas, com en molts d’altres, s’està violant la presumpció
d’innocència d’un ciutadà sense cap mena de garantia per a la seva defensa.

[@more@]

Pel que sembla, algú de la
policia o del jutjat que instrueix el cas ha filtrat a la Cadena Ser una carta on
Fernández Teixidó agraïa a Tetruasxvili un sopar que havien tingut en comú. El
fet que constantment es filtrin expedients policials o judicials és un
esdeveniment molt greu que posa en dubte tot el sistema judicial, la seva
eficàcia, i la seguretat jurídica de la ciutadania, per diverses raons.

La primera és que Fernández
Teixidó no està ni imputat, i de fet no havia rebut cap comunicació del jutjat
conforme se l’estava investigant, i, per tant, ha conegut la notícia per part
dels mitjans de comunicació. Aquesta filtració provoca una absoluta indefensió
pública
d’aquesta persona, en veure’s sotmès a un judici mediàtic sobre un
expedient policial o judicial al qual no n’ha tingut accés i del qual no sap de
què se l’acusa. Precisament, una de les batalles per aconseguit els drets
civils i polítics fou la necessitat de, quan una persona està essent
processada, tingués coneixement exacte de què se l’acusa. Fernández Teixidó, més
enllà de si té les vinculacions o no amb la màfia russa, ha patit una indefensió
pública absolutament denunciable.

El segon argument que vull posar
sobre la taula és l’eficàcia judicial i policial. Una investigació que s’està
duent a terme, sobretot si es tracta de xarxes criminals com la que parlem, no
pot patir filtracions a la premsa, perquè deixa en descobert l’estratègia
judicial. És a dir, si algú sap està essent investigat, pot destruir proves o
posar traves a la investigació. Imaginant el cas que Fernández Teixidó tingués
de veritat alguna relació amb la màfia russa, en conèixer aquesta filtració
podria destruir més proves que l’incriminessin. Per tant, l’eficàcia del
sistema judicial per resoldre els delictes estaria en qüestió.

És absolutament escandalós que
des de determinats àmbits judicials i policials es filtri informació als
mitjans sense cap mena de recriminació ni assumpció de responsabilitats,
sobretot quan en alguns casos es fa de manera sistemàtica. Recordem, sinó, la
investigació de la fiscalia general de Catalunya sobre la carta financera d’Esquerra,
quan des de l’àmbit judicial es filtraven contínuament detalls del cas a la Cadena Ser, precisament. Curiosament,
en aquell cas no es van trobar indicis de delicte, però el mal ja estava fet. Ja
hi havia hagut el judici públic i s’havien assenyalat culpables.

No vull que ningú es pensi que
estic defensant a Fernández Teixidó
. Si ha comès algun delicte en la seva
suposada relació amb la màfia russa, que la justícia el faci responsable. Estic
fent una defensa del dret a la presumpció d’innocència, un dels fonaments i
garantia de tot sistema judicial d’un estat de dret. El més trist, però, és que
en un sistema judicial on encara ser ric et dóna més facilitats de defensar-te,
siguin precisament alguns partits dits d’esquerres els que trepitgin el dret a
la presumpció d’innocència per pur interès electoral.

5 pensaments sobre “La presumpció d’innocència: un dret oblidat?

  1. Defensar el dret a la presumpció d’innocència és d’esquerres, perquè la justícia sempre afavoreix a qui té més poder econòmic.
    Si creus que ser d’esquerres es basa en saltar-se principis fonamentals (com el dret a tothom a no ser declarat culpable fins que hi hagi una sentència), crec que estàs equivocat. Et proposo un exercici: canvia el nom de Fernández Teixidó per Joan Saura, i digues si hauríem de defensar o no la presumpció d’innocència.
    I torno a repetir: no estic defensant la figura d’en Fernández Teixidó (amb qui comparteixo ben poc a nivell polític), sinó el dret a la presumpció d’innocència. Qui vulgui veure altres coses a darrera és que va amb mala intenció.

  2. És la història de sempre, Pere. Si defenses que els presos d’ETA tenen dret, segons la legalitat internacional, a complir la seva pena prop de casa, ets un proetarra. Si defenses que els regidors del PP tenen dret a la vida i a la llibertat d’expressió i de consciència, ets un traïdor reformista. Si defenses que un convergent té dret a la pressumpció d’innocència, estàs preparant un pacte amb el PP (sic). I si defensesis que en Joan Saura, per seguir amb l’exemple que tu mateix poses, té dret a la pressumpció d’innocència, aleshores apareixeria algú dient-te que estàs preparant el terreny per a la reedició del tripartit.
    Una part gens menyspreable dels que estan (estem) d’una manera o altra en política utilitzen (utilitzem) la defensa dels drets i les llibertats de tots segons convé a la seva particular religió política. “Llibertat” i “dret”: les paraules més importants que ha creat l’ésser humà son també les més prostituïdes, en el mal sentit de la paraula. Trista paradoxa.

  3. La divisió de poders en que es basa el sistema lliberal en el que vivim queda sota sospita massa sovint i normalment quan poarlem del poder judicial, possiblement el que repercuteix més directament en la societat.
    I d’aixó en tenen bona memòria les esquerres, les tradicionals perjudicades per aquest lamentable fet.
    Slaut i llibertat!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s