Els caps de campanya a ”Àgora”

https://i2.wp.com/www.diariodirecto.com/mm/23276.jpgLa imatge “https://i1.wp.com/www.convergencia.cat/media/208.jpg”  no es pot mostrar perquè conté errors.https://i2.wp.com/www.diariodirecto.com/mm/19484.jpg

Ahir a la nit va tenir lloc la primera emissió del programa
del 33 “Àgora”, comptant amb un debat amb els caps de campanya dels partits polítics
catalans: Xavier Vendrell (per Esquerra), José Zaragoza (pel PSC), David Madí
(per CiU), Jordi Guillot (per ICV) i Francesc Vendrell (pel PP). Un debat d’alt
nivell per començar un curs polític de marcat caràcter electoral, on cadascú va
marcar posicions i es van deixar entreveure les claus de la campanya per l’1-N:


CiU buscarà el vot conservador: el partit de Mas i
Duran és conscient que l’any 2003 no només va patir una fuga de vots cap a ERC,
sinó també cap al PP (en molta menor mesura) per part dels sectors més
conservadors. A més, adoptar un perfil clarament neoliberal en matèria social i
immigratòria, el permet contraposar-se als partits de centre-esquerra. Malgrat
que Artur Mas digui al programa d’Antoni Bassas que això de dretes i esquerres
són “tonteries”, el líder conservador considera que tot el que ha fet el
tripartit és un desastre (inclòs el Pacte Nacional per l’Educació i o la Llei de Barris), però
coincideix amb Montilla en temes com la política d’infrastructures (el cas més
paradigmàtic és el Quart Cinturó). Madí va reproduir el discurs de Mas, però va
fer dos errors importants: ensenyar una notícia de Libertad Digital fent veure
que era un document intern del PSC (i Zaragoza el va enganxar) i no contestar a
Vendrell quan li proposava un front comú pel traspàs de ports i aeroports. CiU
compta amb l’aval de Zapatero
per arribar a la Generalitat, tal i com
ahir va recordar Artur Mas, quan amenaçava amb retirar el seu suport a l’executiu
espanyol.


El PSC farà una campanya dura utilitzant el lloc de
naixement
de Montilla com a reclam electoral
, tàctica que coincideix amb la
substitució en llocs de responsabilitat pública d’aquells dirigents socialistes
més identificats amb el catalanisme. L’entorn de Maragall, però, no s’ha quedat
curt (la seva dona s’ha donat de baixa i el seu germà reparteix estopa des d’El
País). Zaragoza va passar per alt aquests aspectes, però tampoc es va centrar polítiques
concretes i (qüestió d’estil) semblava una mica massa “teatrero”. És més, el
PSC serà incapaç de demanar al govern central el traspàs de l’aeroport
del Prat
i la necessitat que la
Generalitat tingui més pes en les polítiques d’immigració. PSC
i CiU comparteixen la dependència de Zapatero, amb l’agreujant que el PSC, per
tal d’aconseguir vots de l’abstenció, intenta obviar la qüestió nacional, fet
que el pot portar, sense voler-ho, a espanyolitzar la campanya i la política
catalana.


Iniciativa i el PP no van destacar gaire ni es van
moure del paper assignat. ICV va fer una defensa a ultrança del tripartit i
Francesc Vendrell, del PP, somreia quan se li preguntava a David Madí si CiU
acceptaria els vots del PP i aquest no deia res. Ja veiem que Mas és l’opció
del PP.


Xavier Vendrell, cap de campanya d’Esquerra, va donar
les claus les propostes dels independentistes a la propera campanya electoral:
la necessitat de tenir poder sobre les infrastructures aeroportuàries, competències
per gestionar la immigració, donar sortides a la dificultat en l’emancipació
dels joves
i renovar el teixit industrial. A més, va aconseguir posar en un cul
de sac a Madí quan acusava ERC de no saber gestionar, exposant l’obra de govern
comparada amb l’última legislatura de Jordi Pujol, alhora va demostrar la
insuficiència del nou estatut
amb les matèries qeue comentàvem abans.

Malgrat els intents de convertir
aquestes eleccions en una tria entre dos candidats, cap d’ells obtindrà majoria
absoluta. La qüestió fonamental serà qui condicionarà el futur govern de Catalunya:
el PP (donant suport a CiU), el PSOE (condicionant des de Madrid un govern del
PSC o CiU en minoria) o ERC (des de la independència de la decisió i fent
propostes per Catalunya). En la mesura que Esquerra sigui més forta, tindrem un
govern més estable amb les mans lliures per millorar les condicions de vida
dels catalans i les catalanes.

[@more@]

Un pensament sobre “Els caps de campanya a ”Àgora”

  1. Doncs a mi en Xavi Vendrell em sembla un polític de primera. Com a orador, a totes les entrevistes que li he llegit i a tots els discursos que li he sentit sempre m’ha demostrat a la vegada fermessa de principis i realisme, dues qualitats que rara vegada van juntes. I, com a gestor i organitzador, és senzillament un crack. Agafar un partit enfonsat financerament com era l’ERC immediatament posterior a la fugida de Colom, sanejar de bat a bat les seves finances i dissenyar un sistema de finançament que cobrís les necessitats del partit sense recorrer a les donacions privades (font de tota mena de corruptel·les) no debia ser precissament una feina fàcil. Per no parlar de l’excel·lent pre-campanya que està duent a terme ERC i que està dirigida per aquest senyor.
    A mi em sembla que aquesta imatge d'”impresentable” té molt a veure amb la imatge que els mitjans de comunicació han volgut donar deliberadament d’ell. En especial, en el tema de les cartes, que va rebre tota l’atenció de tota la premsa nacional i espanyola i que en canvi, quan va arribar el dictamen del jutge de que allà no hi havia hagut cap indici de delicte, va ser convenientment amagat per aquesta mateixa premsa.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s