Habitatge impossible: encariment d’un 130% en vuit anys

En l’últim butlletí
informatiu
del Banc d’Espanya es publica una notícia que no fa res més que
aportar rigor científic al que estem notant des de fa temps: l’encariment
espectacular de l’habitatge. Segons la màxima institució financera de l’estat,
des del 1997 el preu de l’habitatge ha augmentat un 130% net, és a dir,
descomptant la inflació. Aquest estudi, del qual se n’ha fet ressò el diari La Vanguardia, també
aporta una altra dada interessant: faria falta destinar durant sis anys i mig
tots els ingressos d’una família mitjana per pagar el preu de l’habitatge. Aquesta
dada també ha patit un augment des de 1997: abans només calien 3,3 anys per
assumir aquest cost. L’informe econòmic del Banc d’Espanya inclou també quines
haurien de ser les mesures per aturar el creixement excessiu del cost de l’habitatge:
augmentar el parc públic i el foment del lloguer.

Llegint això, m’ha vingut al
cap una conversa que vaig tenir fa dies, on em recomanaven la lectura d’un
article d’Anton Costas de l’anuari sociolaboral de la UGT de Catalunya (des d’aquí
us el podeu descarregar en PDF). Aquest catedràtic de la Universitat de
Barcelona aporta una dada que fins ara, quan discutim sobre política d’habitatge,
no teníem gaire en compte: el caràcter anticíclic de la construcció del parc públic
d’habitatge.

Ens expliquem. A l’Estat
Espanyol, la política d’habitatge dels successius governs centrals no s’ha
centrat en afavorir l’accés a l’habitatge, sinó que ha tingut dos altres
objectius: mantenir l’activitat econòmica i crear nous propietaris. La conseqüència
és que, quan més demanda d’habitatge protegit hi ha hagut (en moments d’expansió
econòmica) menys se n’ha fet, i quan menys demanda hi ha hagut (en moment de
recessió econòmica) més se n’ha fet. Perquè? Doncs perquè la construcció d’habitatge
públic s’ha dirigit a mantenir l’activitat econòmica del sector de la
construcció – i per tant, proporcionar-li activitat en èpoques de recessió- i
no a garantir el dret a l’habitatge. Aquesta dinàmica s’ha anat produïnt en els
sucessius governs del PSOE i del PP. Tota una manera espanyola de concebre la
política pública d’habitatge.

Si voleu, poder rellegir un article que vaig escriure en aquest bloc fa mesos, sobre el mateix tema: L’Estatut de la Moncloa: una hipoteca per a l’habitatge jove.

D’altra banda, no em puc
estar de recomanar-nos la lectura de dos articles:


Anotacions sobre
el conflicte (I): més que un partit, menys que un estat
, al bloc d’en Joan
Safont. És un article que dóna una certa visió històrica al conflicte entre Líban
i Israel, i aporta dades interessants. En Joan és un apassionat del conflicte àraboisraelià,
tal i com ens va comentar fa uns dies.


Irresponsables,
al bloc d’en Joan Puigcercós. Posa les coses al seu lloc quan, en el tema de l’aeroport
del Prat, uns s’obsessionen en atacar al govern del seu país i els altres posen
el partit abans de Catalunya.

Per cert, la blocaire i
portaveu de les JERPV Anna Peña ha fet 20 anys. Tant de bo continui compromesa
amb els Països Catalans molts anys més. Felicitats Anna!

[@more@]

12 pensaments sobre “Habitatge impossible: encariment d’un 130% en vuit anys

  1. El preus de les coses pugen, és inevitable.
    El drama és que no ho facin els sous.
    Molt interessant aquest post teu. L’enhorabona per penjar a internet una reflexió com aquesta.
    Salut!

  2. el més lamentable és que els sacrificis socials que es fan per impulsar el creixement econòmic mitjançant la construcció ens aboquen a un creixment pobre i de poca alçada.
    Tot plegat sense oblidar que l’impuls del sector és avui de base piramidal i totalment influit per la inversió a curt i mitjà termini.
    Seran els pisos els tulipans o les accions de yahoo de la propera dècada?
    Marc Arza Nolla
    http://www.catalunyafastforward.blogspot.com

  3. Adriana, a ERC no hem dit mai que aquest Estatut no serveixi per resoldre cap problema dels que se li plantegen a la societat catalana en els propers 30 anys. El que hem dit és què:
    1) No ajuda en una mesura molt superior a l’Estatut del 79.
    2) Crea unes dificultats que l’Estatut del 79 no creava.
    3) No serveix de cap manera per a resoldre cap dels problemes *més importantes* que se’ns plantegen, com ara el dèficit de la sanitat catalana o l’endarreriment de les infrastructures catalanes (carreteres, ports, aeroports…). Per a solucionar totes aquestes coses haurem de pasar per Madrid, on no estàn precisament “por la labor”. La crisi de l’Aeroport del Prat és només un preludi del que ens espera, en aquest aspecte.
    Pel que fa a la immigració, l’exemple que planteges dels menors de 30 anys no val, perquè resulta que la llei SI que planteja un límit d’edat al dret de vot: la barrera dels 18. I no ho planteja per a “discriminar el jovent”, sino perquè sería molt bonic que tots poguèssim votar a l’edat que fos, però tots sabem què als 14 anys un no té la formació i el criteri suficient com per a votar amb una certa autonomia de judici.
    La posició d’ERC respecte del vot immigrant és que cal reclamar-ho però fent-ho bé. És a dir, cal assegurar que els immigrants han rebut la mateixa formació que qualsevol altre ciutadà necessita per a votar, i que inclou una certa noció de a quin país ha vingut, de quina és la Història d’aquest país i de quins debats polítics han sorgit d’aquesta Història i han perdurat fins a l’actualitat. La idea d’un “examen de ciutadanía”, per exemple, no és un invent feixista sino, molt al contrari, una nota característica de països amb una tradició democràtica infinitament més llarga que la del Regne d’Espanya, com son els EUA, el Regne Unit o la República Francesa.
    Per descomptat, sería preciós que tothom pogués votar a qualsevol edat i amb qualsevol nivell de formació. Sería preciós, si ens hi posem, que tots anèssim a votar a les urnes agafats de la ma, amb floretes i cantant “we’re the world, we’re the children”. Però al món de la política real tots sabem que el camí de l’Infern està ple de bones intencions.
    I d’electoralismes. Perquè, si som sincers, si el PSOE i ICV donen suport al dret de vot d’uns immigrants dels quals no és preocupen per a gaire cosa més és bàsicament perquè han fet números i han vist que una part gens menyspreable d’aquesta nova immigració recalarà en el seu electorat. Per això, també, a CiU li tenen tanta recança a la idea. I, enmig de tot, està ERC, els únics que pensen amb una mica de seny a llarg termini, virtut tan poc comuna entre la nostra classe política.

  4. Bones.
    No m’he enfadat, Adriana. Si ho dius per les parts sarcàstiques del meu missatge, simplement era això, estaba sent sarcàstic.
    Miraré de respondre a les teves preguntes:
    “PREGUNTA 1: per què aquesta “capacitat per a ser elector” se li suposa a alguna gent i en canvi s’ha de comprovar en alguna altra. Perque ERC va votar que sí sense condicions al dret de vot a les municipals per als ciutadans comunitaris. Què diferencia a aquests efectes a un alemany d’un costaricenc?”
    En realitat això son dues preguntes:
    1) Per què aquesta capacitat per a ser elector se li suposa a alguna gent i en canvi s’ha de comprovar en alguna altra? Doncs senzillament perquè hi ha unes persones que han pasat pel sistema educatiu d’aquest país, i per tant se li suposen uns coneixements determinats sobre la llengua, la història i la cultura del país, coneixements que els capaciten per a entendre mitjanament la situació política del país i per a formar-se un judici informat a l’hora de votar a les eleccions. Una persona que en canvi hagi arribat del Marroc o de Nova York (tant me fa) pot ser que no sàpiga qui era Franco i què va fer a Catalunya. no dic que hagi de ser així: dic que pot ser així i que en determinats llocs d’origen és molt probable que així sigui. I en fi, una persona que que no sàpiga qui era Franco i què va fer a Catalunya podría trobar encertades algunes de les crítiques que gent com l’Albert Boadella fan a les polítiques de normalització lingüística, per exemple.
    2) Per què hem de diferenciar a un alemany i un costaricenc? Perquè per proximitat geogràfica i cultural, i pels efectes de la progresiva unitat europea, un alemany és molt probable que tingui bons elements per a jutjar informadament la situació política catalana i en canvi un costaricenc és molt probable que no els tingui. A més de què la proposta del PSOE no és que els costaricencs votin a les municipals sino que ho facin a les generals directament, quan fins ara no havien reconegut mai aquest dret als alemanys de Mallorca, cosa que evidencia que estem davant d’una jugada de caràcter purament electoralista.

  5. (ve del comment anterior)
    “PREGUNTA 2: qui determina quins són els coneixements mínims que et capaciten com a elector? Em pots posar algun exemple concret de quins serien aquests coneixements? Per què donem per suposat que aquests coneixements ja els tenen els nascuts a Catalunya(ja que no els hi demanem exàmen)?”
    Doncs per exemple no conec ningú que hagi estudiat a Barcelona (o a Madrid) i que no sàpiga qui era Franco; que no sàpiga, ni que sigui “de refilón” com va reprimir aquest home la llengua catalana; que no sàpiga parlar algun dels dos idiomes oficials a Catalunya (tenint en compte que les campanyes electorals es fan en aquests idiomes, dic jo que és un element important, oi?); etc. No estic dient que un magribí hagi de saber-se cada detall de la vida de Jaume I. Estic parlant de què un immigrant arribi a tenir ni que sigui una lleugera noció sobre d’on han sortit els problemes que avui en dia té al davant Catalunya. Insisteixo: països amb una llarguísima tradició democràtica coneixen i apliquen sense massa problemes la fòrmula de l’examen de ciutadanía. No caldria inventar-se res, sino copiar el que han fet altres i que sembla ser que els ha sortit prou bé.
    “AFIRMACIÓ 1: el dret a vot es basa en que tothom a qui afecten les decisions pugui participar en les mateixes. El sufragi censitari basat en el nivell de formació de la gent a l’hora d’atorgar-li aquest dret no es pot defensar com una proposta d’esquerres ni republicana, no creus?”
    El que no es pot defensar com una proposta d’esquerres i republicana és la idea de que la gent amb dret de vot no ha de pasar de cap de les maneres per un període de formació gratuita, pública i obligatòria. Si hi afegeixes el fet de què la població que se suposa que ha d’anar a votar sense aquesta formació no és qualsevol població sino concretament la d’origen estranger, aleshores tens una proposta que a més de reaccionaria és xenòfoba.
    Quan els republicans dels segles XVIII i XIX implanten l’ensenyament obligatori no és per idealisme, sinó perquè una democràcia estable i amb bona salut requereix d’una ciutadania mínimament formada. No es tracta d’excloure del vot els immigrants pel fet de no saber d’on ha sortit la vida política catalana, sinó de facilitar que rebin aquesta formació condicionant de cara a que puguin exercir el seu dret a vot.

  6. (ve del comment anterior)
    “AFIRMACIÓ 2: la nostra societat actual té un “principi constituent” que sorgeix d’un amplíssim consens del que ERC participava: es català tothom que viu i treballa a Catalunya (no hi deien res de coneixements mínims). Sóc partidària de que els principis constituents s’han de poder revisar i alterar, però qui ho proposi ha de fer-ho amb una certa solvència en el debat i no a cops de comunicat de premsa a l’agost o declaracions a l’aplec del cargol. No creus que això és precissament una actitud frívola de les que tu critiques?·”
    Bé, Adriana, permet-me que et digui que qui ha llençat aquest debat “a cop de comunicat de premsa a l’agost” ha sigut precisament el PSOE, secundat per IU-ICV. Fixa’t si ho han llençat de manera cutre i arrosegada que fins i tot un home del PSOE com és Montilla s’ha rebotat i ha dit que no és un bon moment per a parlar d’això. Lògicament, si la proposta es llença a l’agost, els partits s’han de posicionar a l’agost. És més: si ERC no hagués dit res, m’hi jugo el que vulguis que ara mitja premsa estaria cremant-la mediàticament per la seva “irresponsabilitat” i “covardia”.
    Però és que resulta què la linia que ha seguit ERC aquests dies ha sigut precisament la que assenyales: la de reclamar un debat informat sobre el tema. Enfront dels apriorismes d’uns i altres, ERC ha reclamat: 1) que abans de prendre cap decisió s’obri un debat social i polític sobre el tema; i 2) que els partits catalans es posin a treballar per a arribar a un Pacte Nacional sobre immigració, que inclogués el tema del sufragi però no es limités a ell.
    D’altra banda, no se quins son els “principis constituents” de la democràcia catalana. Si que se quins son els seus principis constitucionals: els que marca l’Estatut i, mal que ens pesi, la Constitució espanyola. I allà no diu res de que els immigrants puguin votar. Per tant, és això el que s’ha de modificar… i, en efecte, s’ha de fer amb un debat informat i arriban a un acord pres per consens, i no assumint com a supòsit de partença que ara el posicionament “d’esquerres” és el de donar dret de vot a tothom que vingui sense més ni més.

  7. “1. “I en fi, una persona que que no sàpiga qui era Franco i què va fer a Catalunya podría trobar encertades algunes de les crítiques que gent com l’Albert Boadella fan a les polítiques de normalització lingüística, per exemple”
    Bé, l’Albert Boadella sap bastant bé qui era el Franco i això no li impideix pensar el que pensa. Estàs dient que la gent que pensa com el Boadella no haura de tenir dret a votar?”
    Quin magí que tens, Adriana… Estic dient que si en aquest país les posicions d’en Boadella i companyia son tan clarament minoritaries és precisament perquè la gent sap que les polítiques de normalització lingüística no son fruit de la bogeria de quatre nacionalistes catalans fanàtics sino un correctiu a una injusticia perpetrada no fa tants anys (històricament parlant). Qui desconegui les persecucions que ha patit la llengua catalana i faci un judici sobre les polítiques de normalització lingüística estarà fent un judici no-informat. El d’en Boadella pot semblar-me més o menys equivocat, però és un judici informat. El d’algú que ve aquí i no sap ni qui era Franco, no. I abans de poder votar hauría de saber-ho.
    “2. “un alemany és molt probable que tingui bons elements per a jutjar informadament la situació política catalana i en canvi un costaricenc és molt probable que no els tingui”
    Sincerament, em sembla que això no t’ho creus ni tu. Pensa-ho dos vegades, creu realment que un alemany coneix Catalunya?”
    No només m’ho crec, sino què em consta que així és. Parla amb qualsevol alemany i està clar que no coneixerà tan detalladament la política catalana com tu, però si que sabrà que a Catalunya es parla una llengua diferent i que aquesta llengua va ser perseguida per la dictadura franquista. Com a mínim n’haurà sentit a parlar. I, repeteixo, em consta per diversos casos personals què és així.
    “4.”Estic parlant de què un immigrant arribi a tenir ni que sigui una lleugera noció sobre d’on han sortit els problemes que avui en dia té al davant Catalunya.”
    Sincerament, una persona que porti 3 anys amb la residència legal a Catalunya de ben segur que té una opinió formada respecte això. El que passa és que aquesta opinió pot coincidir o no amb la teva.”
    Una persona que porti 3 anys residint legalment a Catalunya pot continuar tota la seva vida sense tenir ni idea del per què de les polítiques de normalització lingüística. El que em preocupa no és que la seva opinió no coincideixi amb la meva, sino que s’estaran formant una opinió que, coincident o no amb la meva, no serà una opinió ni mínimament informada.

  8. (ve del post anterior)
    “5.”Insisteixo: països amb una llarguísima tradició democràtica coneixen i apliquen sense massa problemes la fòrmula de l’examen de ciutadanía. No caldria inventar-se res, sino copiar el que han fet altres i que sembla ser que els ha sortit prou bé”
    No és cert. En el nostre entorn hi ha països que realitzen aquest tipus de proves per accedir a la NACIONALITAT, que és diferent. Tot i així no em sambla correcte, i el fet que altres ho fessin (que no ho fan) no fa que sigui correcte. ”
    Si, exacte: aquests països estableixen aquest tipus de proves per a accedir a la nacionalitat. ¡Però és que per votar a les eleccions generals de França, d’EUA o del Regne Unit has d’estar nacionalitzat! O sigui que el filtre és encara més gran. És cert: això no demostra la correcció d’aquestes proves, però si que demostra que això no és cosa de romàntics conservadors sino que és una nota característica d’Estats amb una tradició democràtica i àdhuc republicana mooooooolt més llarga i notable que la del Regne d’Espanya.

  9. “6. “El que no es pot defensar com una proposta d’esquerres i republicana és la idea de que la gent amb dret de vot no ha de pasar de cap de les maneres per un període de formació gratuita, pública i obligatòria.”
    Com que no? des de quan? Et recordo que durant la república hi havia uns elevats índex d’analfabetisme al país. Estàs dient que aquestes persones no sels haria d’haver reconegut el dret de vot? Crec que el que no es pot defensar en cap cas des d’un punt de vista democràtic és el condicionament del dret de vot a un període previ de formació.”
    Hi ha una diferència notable entre el cas de la República i el cas que ens ocupa, i es que en el cas de la República es van dur a terme amples campanyes d’alfabetització obligatòria precisament per a aconseguir que la gent votès amb criteri propi i no amb el criteri del capellà o del cacic. Si el Govern pensa obligar els immigrants a formar-se en la Història i la llengua del país peti qui peti, aleshores si que se’ls pot concedir el dret de vot sense més ni més, perquè tard o d’hora tots tindran prou competència com per a formar-se judicis polítics mínimament informats. Si en canvi deixa la decisió de prendre aquesta formació en mans dels immigrants, aleshores ha d’establir com a condició de dret de vot que la rebin. Si no, el que queda és, insisteixo, una proposta xenòfoba a més de reaccionària.
    7. “D’altra banda, no se quins son els “principis constituents” de la democràcia catalana. Si que se quins son els seus principis constitucionals: els que marca l’Estatut i, mal que ens pesi, la Constitució espanyola. I allà no diu res de que els immigrants puguin votar.”
    Noi et veig mal informat. Llegeix-te l’article 13 de la Constitució Espanyola”
    Mmmm… millor que m’ho citis tu, no?
    El problema, insisteixo, és que aquí hi ha qui es preocupa de que la integració dels immigrants al sistema democràtic es faci bé i hi ha qui només es preocupa de guanyar bosses de votants. Només així s’explica que el mateix govern que deixar tirats a Barcelona i a Madrid a milers d’immigrants, desentenent-se de la seva sort, sigui el mateix govern que posa cara de nen bo i diu que donarà dret de vot als immigrants sense cap mena de condició. A mi, francament, em sembla com per a dir “senyors del PSOE, no siguin tan cutres”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s