Catalunya no és bipartidista

La imatge “https://i0.wp.com/www.barretina.net/album/artur/thumbs/mas_album.JPG”  no es pot mostrar perquè conté errors.

En David Madí ha tingut la pensada de centrar l’etapa d’estiu
de l’estatrègia electoral de CiU en intentar convertir Catalunya en un país
bipartidista, amb un sistema polític presidencialista i només amb dos colors
polítics. Un dia rera un altre, el candidat Artur Mas demana a Esquerra que
renuncïi a la seva identitat, i digui d’antuvi si vol ser un satèl·lit del PSC
o de CiU, insistint en la suposada necessitat de donar la presidència de la Generalitat a qui hagi
quedat primer a les eleccions.

Aquests missatges de CiU parteixen el supòsit que l’Acord
del Tinell va ser un frau a Catalunya, demostrant que encara no han assumit que
l’esquerra nacional tingui un projecte propi que no és subsidiari ni de CiU ni
del PSC. Aquesta mentalitat va portar les desafortunades declaracions de Marta Ferrussola
comparant l’Acord el Tinell amb un robatori en una casa, o també l’agror dialèctica
i ràbia continguda de bona part del món convergent respecte a l’independentisme.
Encara ens consideren traïdors per no haver-los portat a la presidència de la Generalitat. Encara
es pensen que som el germà rebel, que ens resistim a ser el fill pròdig que
després torna a casa del pare. Doncs, ni una cosa ni l’altra. Senzillament, no
som de la mateixa família.

El plantejament de CiU de donar automàticament el govern de la Generalitat a qui
guanyi les eleccions és bastant coix:

  1. Catalunya
    té un model parlamentari i no presidencialista. Ho diu molt clar l’Estatut
    pactat i rebaixat pel mateix Artur Mas en sis hores a la Moncloa (article
    67.2
    ): són els diputats que escullen al president. Les eleccions són al
    Parlament i no a un candidat a president. Qui vulgui ser presient, per
    tant, ha d’aconseguir la confiança d’una majoria de diputats.
  2. Catalunya
    no només té dos partits, i ni tant sols dos partits amb una colla de
    formacions petitíssimes i sense importància. De fet, en les últimes
    eleccions va ser un tercer partit (ERC), qui va decidir el president. Catalunya
    és un país plural on hi ha més dos corrents polítics, i és especialment rellevant
    un tercer allunyat de l’esquerra sucursal i de la dreta regional: l’esquerra
    independentista.
  3. És
    absolutament irresponsable el plantejament de Mas, ja que pot provocar la
    formació d’un govern inestable en no tenir la confiança d’una majoria de
    diputats. Si acceptéssim fer president qui hagués quedat primer a les
    eleccions abans d’anar a les urnes, com aprovaria un govern president per
    aquest president uns pressupostos o els projectes de lleis?
  4. Si qüestionem
    com s’escull un president, fem-ho des del principi. Qui guanya les
    eleccions: qui té més vots (el 2003, el PSC) o qui té més escons (el 2003,
    CiU)?

Amb aquesta tàctica preelectoral de CiU, juntament amb la
del PSC parlant sobre orígens i llocs de naixement, el programa electoral, i
posterior programa de govern, no surt per enlloc. En comptes d’entrar en una
dialèctica partidista –que és el que recrimina bona part de la ciutadania als
qui participem més intensament de la vida política-, s’hauria de parlar d’habitatge,
pensions, infrastructures, ensenyament, treball, immigració, recerca i tants
altres reptes que tenim plantejats des de Catalunya. Encara els dos grans
partits es barallaran pel poder oblidant-se de la gent.

[@more@]

4 pensaments sobre “Catalunya no és bipartidista

  1. doncs el teu partit no està fent precisament la millor feina per evitar el bipartidisme, perquè amb la conya de l’equidistància (i ara no em diguis que és un invent dels periodistes) jugueu amb la confiança d’un electorat cansat, d’entre moltes raons, de no mullar-vos quan tocava.
    I és molt poc intel·ligent per part vostra tornar a jugar les mateixes cartes, començant per mossegar (fluixet, no fos cas) CiU i en menor mesura el PSC.
    La gent està cansada de pallassades polítiques i més encara de declaracions d’intencions que no van més enlla del crit en ple míting.

  2. Sigueu seriosos d’una vegada. ERC ja ha fet la seva tria i aquesta és la reedició del tripartit, si l’aritmètica ho permet el 2 de novembre, l’endemà de les eleccions. Qualsevol intent de reeditar l’equidistància és un vulgar intent d’enganyar de nou l’electorat.
    Sigueu valents i digueu les coses pel seu nom. El vostre candidat a la presidència és en Pepe Montilla, candidat del tripartit, i en tot cas aspireu a tenir de nou la conselleria primera. Això sí, aquest cop en mans de Puigcercós.
    Temps al temps…
    Salut.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s