Economistes pel NO: l’Estatut i la nostra butxaca

espoli fiscal

A causa de la campanya del referèndum
de l’Estatut, he estat uns dies sense poder actualitzar el bloc. La campanya,
que va començar oficialment el divendres de la setmana passada, m’ha portat a
defensar el “no” a l’Estatut a l’acte
central d’ERC
al Barcelona Teatre Musical, a Malgrat de Mar, Avinyó, Puig-reig, Rubí, Monistrol de Calders i a la Universitat Pompeu
Fabra (en un acte d’Estudiants en Acció) i a la Universitat de
Barcelona, en aquest cas al cantó de Joan
Puigcercós, Josep-Lluís Carod-Rovira
i Gerry
Adams
(president del Sinn Féin). La setmana propera encara queden molts més
actes, on els arguments del No convencen als assistents per tal de tombar la
retallada a les nostres decisions com a poble.

Aprofito aquest petit descans en
la campanya per recomanar-vos la iniciativa Economistes pel No. Un centenar llarg d’acadèmics i empresaris han elaborat
aquest manifest al voltant de la perpetuació del model de finançament amb el
nou estatut, que comportarà la continuació de l’espoli fiscal i la recaptació
dels nostres impostos des de Madrid. L’encapçalen Elisenda Paluzié, doctora economia per la UB i màster a la Yale University (que va
venir a Pineda a fer un acte pel “no”) i Xavier
Roig
, reconegut empresari. Us recomano la lectura del manifest i que feu
una ullada a les adhesions, algunes molt significatives. També per qüestions de
butxaca, diguem no.

[@more@]

5 pensaments sobre “Economistes pel NO: l’Estatut i la nostra butxaca

  1. Sens dubte la mobilització social més important que hi ha hagut en aquest referèndum ha estat la dels partidaris del NO. I és ben fàcil d’esclarir la raó: és el vot que surt de la gent normal d’aquest país, de les classes populars, dels que no depenen de cap gran lobny econòmic. En canvi, els que defesen el Sí no deixen de ser la classe política de sempre, agenollada davant dels interessos de Madrid i els 4 personatges mediàtics i pseudointel·lectuals que han estat convingudament untats…
    El 18 de juny votem progrés o estancament. I progrés, aquest cop, vol dir votar NO.

  2. Per gent normal, entenc aquella gent que com jo i molts d’altres som treballadors, de classe popular i sense grans interessos econòmics. Som aquesta gent la que hem fet campanya pel NO. No es pot dir el mateix de la gent del Sí, que són la típica èlit cultural, econòmica i política.
    Si creus que el que he dit és racisme, mira’t un diccionari.

  3. Que passa a ERC que volen fer un congres extraordinari??
    Hi ha crisis?
    Adeu a Carod? Adeu a Puigcercos? ERC es crema??? Ooooooooooohhhh!!!! 4 dies a la Generalitat i tot a petar!
    Adeu Carod!

  4. er polítiques socials. Un exemple d’això és que cap dels defensors del “sí” ha dit quants euros de més tindrem per fer habitatge per joves. El 18 de juny, els joves hem de dir no a un estatut que ens condemna a estar a la cua d’Europa vint-i-cinc anys més. Ja tenim prou hipoteques.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s