I si guanya el no?

Aquesta és la pregunta que els
partidaris del “sí” a l’Estatut de la Moncloa et fan quan, en una trobada pel carrer o
en un debat en profunditat, vas desmontant els arguments del “sí” a l’Estatut:
ni salt endavant, ni fi de l’espoli fiscal, ni arriba de l’Espanya
plurnacional, etc. Quan ja no queden arguments, queda la por: I si guanya el
no?

Doncs si guanya el no, Catalunya
haurà guanyat. Catalunya haurà perdut la por a acceptar les engrunes d’Espanya
i els pactes d’una classe política que ha fet de les renúncies la seva forma de
sobreviure. Però, més enllà d’aquestes qüestions, una victòria portaria a la
següent situació:

  1. Es recuperen els continguts de l’Estatut del 30 de
    setembre. Catalunya ha dit no a l’Estatut de la Moncloa. Ara
    cal que Espanya es mogui i accepti el reconeixement com a nació, la
    sobirania fiscal, la presència directa a Europa i un traspàs de les competències
    més importants i el seu blindatge real.
  2. Zapatero es mouria: ho necessita per afrontar el
    procés obert a Euskadi i evitar comparacions del rebuig de l’Estatut de la Moncloa amb la
    situació oberta a Montenegro.
  3. Un revulsiu a les maneres de fer de la classe
    política catalana: les promeses (defensarem l’Estatut del Parlament íntegrament,
    deia Mas; acceptaré l’Estatut del Parlament, deia Zapatero) s’hauran de
    complir o no fer-les si es veu que
    no es poden complir. El dret a decidir es posaria al centre del debat.
  4. No es perdria res de les suposades millores del nou
    estatut: l’Estatut d’Andalusia, clavat al que se’ns sotmetrà a referèndum,
    serà el primer d’una colla de nous estatuts, una nova versió del café para todos, que s’haurà de
    portar a terme canviant lleis orgàniques que, amb estatut o sense, s’aplicarien
    sobre Catalunya. L’aprovació o no de l’Estatut retallat no aportaria o
    deixaria d’aportar res: Mas i Montilla han fet la feina a Manuel Chaves.

Cal que el “no” guanyi. Cal obrir
el nou procés. Cal no malgastar una crida a un referèndum. Cal aturar un
estatut-hipoteca que ens volem imposar per 25 anys més. Cal evitar que Zapatero utilitzi el teu "sí" contra Catalunya, contra el teu futur.

[@more@]

7 pensaments sobre “I si guanya el no?

  1. I això com es fa? Ho dic perquè dit així sona com si li digués a un científic que investiga un nou tractament pel càncer que “es deixi estar de romanços i elimini el cancer”. One can’t beat something with nothing.

  2. Lluís, es fa convocant un referèndum com el de Montenegro.
    Si no ho hem fet ja és per culpa dels nostres polítics botiflers. En comptes de referèndums d’autodeterminació perdem el temps fent referèndums d’acceptació d’engrunes.

  3. Cert, téns raó, la independència s’assoleix amb un referèndum com el de montenegro.
    Però, si fins ara no s’ha convocat és, a banda de pq alguns polítics que han governat durant molt de temps (llegeixi’s ciu i psc), pq: quina seguretat podem tenir que el guanyariem, tal i com van les coses?
    primerament cal fer mobilització, cal convèncer la gent, acostar-los cap a posicions properes. I això es fa des de tot arreu: des del govern (si es pot) i des de l’oposició, des del parlament i des del carrer, des de bcn i des qualsevol poblet, per petit que sigui.
    Només quan aquesta feina ja s’hagi fet (i aprovat), llavors podrem anar a pel referèndum, que el farem, vulguin o no vulguin els de sempre.
    Salut !

  4. Jo encara no entenc per quin motiu Andalusia o qualsevol altra comunitat no poden tenir el mateix que Catalunya?
    La suposada diferència que tenim sobre les altres comunitats, ens fa posseidors de més drets?
    Jo d’això en dic privilegis. Tots els ciutadans som iguals, i dins d’un Estat hem de tenir els mateixos drets i les mateixes oportunitats, independentment si vivim a Catalunya, Astúries o Galícia.

  5. Bones, Jaume.
    No pots convocar un referendum d’autodeterminació quan ni tan sols una majoria clara dels catalans vota els partits que defensen l’autodeterminació. I als “nostres polítics botiflers” els han votat qui els han votat, és a dir, els ciutadans. Quan els ciutadans de Catalunya “s’autodeterminin” votant majoritariament els partits que defensen l’autodeterminació, aleshores i només aleshores podrem convocar un referendum d’autodeterminació. I el problema és què ha de fer un partit com ERC (que defensa l’autodeterminació) entre el moment actual i el moment (que no se sap ni si arribarà) en que tindrem un Parlament de Catalunya amb una majoria clara de diputats autodeterministes. I no, “deixar-se de romanços i anar a per la independència d’una vegada” no és una resposta. Ni aquesta ni cap altra consigna buida.

  6. Alex, tu sabes mejor que yo el caso que explicas, pero no me acuses de llamaros vagos, porque yo nunca he llamado vago a un andaluz, y defiendo que como ciudadanos españoles tengáis los mismos derechos que un catalán como ciudadano español que también es.
    Mi defensa es la de igualdad de derechos.
    Visita mi blog y en algunos posts verás mi opinión sobre el tema.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s