L’esperança es manifesta a Bilbao

Dissabte passat vaig tenir
l’honor de participar a la manifestació de suport al procés de pau d’Euskal
Herria, obert el passat 22 de març amb l’anunci de la treva d’ETA. La
manifestació tenia per lema “Konponbidea”, “solució” en basc, i la convocaven,
entre d’altres, Eusko Alkartasuna, Batasuna, ELA, LAB, Gazte Abertzaleak i
Segi. Aquesta manifestació, que ja estava prevista abans de l’anunci d’ETA, és
una expressió pública més del treball que ha anat realitzant des de fa dos anys
l’esquerra nacional basca i diversos agents socials per arribar a un escenari
de pau i llibertat, primer amb el Foro de
Debate Nacional
i després per la
Mesa per l’Acord.

A la manifestació hi vaig anar
convidat per Gazte Abertzaleak, organització juvenil d’Eusko Alkartasuna. En
arribar al punt on sortia la capçalera, al final del carrer Autonomía (curiosa coincidència), vam
veure la pluralitat dels convocants: des de dirigents d’EA (Begoña Errazti,
Begoña Lasagabaster o Rafa Larreina), fins a Joseba Permach o Pernando Barrena
de Batasuna, passant Julien de Madariaga o Patxi Zabaleta d’Aralar o Rafa Díez
de LAB. Aquesta pluralitat tenia suport de diversos representants
internacionals, com el sacerdot Alec Reid, que tindrà un paper important en aquest
procés, o la gent d’Izquierda Castellana i la nombrosa delegació d’ERC i les
JERC. Puigcercós, Tardà, Puig i Bertran representaven Esquerra i jo mateix i la
secretària de relacions internacionals, Laia Cañigueral, representàvem el
jovent independentista català. No vam ser els únics representants catalans a la
mani: vaig poder saludar històrics de l’independentisme com Jaume Renyer, o el
bascocatalà Gorka Knörr, i la gent del CIEMEN, l’Aureli Argemí i la Mònica Sabata, que formen part
del grup d’observadors internacionals de la Mesa per l’Acord.


Cultura de manifestació
Els bascos són gent acostumada a
sortir al carrer per participar en política. I això es notava en l’actitud dels
manifestants i l’organització de la mobilització: la capçalera començava al final
de tota la concentració inicial, i la gent s’afegia tranquil·lament darrera
quan aquesta passava. Tot el contrari que les manifestacions a Barcelona contra
la guerra, on la capçalera quedava immobilitzada des del principi de la
manifestació. Tothom amb l’adhesiu unitari, cap bandera partidista, cap
pancarta d’organització, tot unitari. Segurament perquè són un poble que ha
hagut de sortir moltes vegades a cridar el que són i el que es mereixen ser.


Moviments en l’escenari polític
Vaig parlar amb gent de Segi i de
Gazte Abertzaleak, i m’explicaven projectes conjunts de representació juvenil
de tot Euskal Herria, per fer sentir la mevua dels joves en el procés i
l’escenari que vindrà després de la pacificació. Respecte mutu, amb distància
política, però convenciment d’eixamplar els punts que els uneixen i no a
l’inrevés. Bones notícies, doncs, en el camp de la joventut basca.

Somriures
Al contrari d’altres
mobilitzacions basques a les quals havia assistit (una o dues, només), la gent
somreia. Les cuadrillas d’amics i
amigues que anaven cap a la manifestació, les famílies, els joves, els
solidaris amb els presos i la gent gran somreien, portaven a la cara la
il·lusió d’un procés que, aquesta vegada sí, es mereix arribar al final. Ja
tocava que, en un país amb uns paisatges tan impressionats, els seus habitants
també somriguessin. Queda molt per fer, però la il·lusió i les ganes hi són.
Bon viatge a la pau.

[@more@]

Un pensament sobre “L’esperança es manifesta a Bilbao

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s