Guerra bruta contra la transparència financera d’ERC

https://i0.wp.com/web.lavanguardia.es/mtk/20060328/lvg200603280171lbI002.jpg175.jpg

Les pressions sobre
l’independentisme
de les darreres setmanes perquè canvïi l’oposició a les
retallades de l’Estatut han adquirit proporcions inimaginables. Fa dues
setmanes, els partits de la retallada atacaven el conseller primer, Josep
Bargalló, pel fet que la seva dona, Montserrat Palau, havia estat contractada
per l’Institut Català de les Dones per realitzar diversos informes. Els
mateixos partits oblidaven que, quan ells estaven al govern, també havien
contractat Montserrat Palau, no perquè fos la companya de Bargalló, sinó
simplement perquè és una experta de reconeguda trajectòria (professora de la URV) en la relació entre
llengua i gènere. Si CiU, PSOE i PP li havien contractat els seus serveis, perquè
no poden fer-ho els responsables d’ERC al govern de Catalunya?

La setmana passada era el torn de
Carretero, un dels consellers republicans a la Generalitat. Se
l’acusava de “falta de respecte institucional” per haver dit que el president
del Govern espanyol havia faltat a la seva promesa d’acceptar l’estatut que
sortís del Parlament de Catalunya. Els partits del règim veien, tantmateix, com
l’estratègia de desgast d’ERC no feia efecte i l’independentisme es mantenia en
la seva posició contrària a l’estatut de les retallades.

Ara li toca a Xavier Vendrell,
que en la seva condició de secretari d’organització i finances d’ERC havia
gestionat el compliment de la carta financera. Davant l’intent de confondre la
ciutadania orquestrat pels partits de les retallades, cal explicar la
transparència del finançament d’ERC, l’únic partit polític que no rep donatius
anònims, sinó quotes dels seus militants, dels seus càrrecs electes o designats
i subvencions públiques que li corresponen pel nombre de vots i diputats.

  1. La carta financera va dirigida als càrrecs de
    confiança d’ERC
    , que ostenten funcions de direcció política dels diversos
    departaments de la
    Generalitat.
  2. Són persones que s’han incorporat a l’administració
    de la Generalitat
    per designació directa d’un conseller o un secretari general d’un
    departament, per realitzar funcions com: director territorial d’un
    departament o àrea de govern, membre d’un consell d’administració o
    director d’un organisme autònom de la Generalitat.
    També entren dins la carta financera els funcionaris que
    han estat designats directament per un càrrec d’ERC per realitzar una
    tasca de direcció política, sense haver passat unes oposicions expresses
    per aquesta plaça, en tractar-se d’un càrrec de confiança i no un càrrec
    tècnic. Aquests funcionaris, en cas de ser cessats del seu càrrec perquè canvia el conseller o aquest deixa de confiar-hi políticament, retornen al seu lloc anterior, i en cap cas són acomiadats.
  3. Estem parlant de càrrecs públics de lliure
    designació
    –com els que CiU havia estat amagant durant 23 anys i es negava
    a publicar al DOGC- que cobren, per posar un exemple concret, uns 44.900
    euros anuals.
  4. No estem parlant d’administratius, telefonistes, ni
    funcionaris que han accedit a la plaça mitjançant unes oposicions o una
    convocatòria pública, sinó càrrecs de designació directa i, per tant, de
    confiança política del conseller, director general o secretari general de
    torn.

També sorprèn que qui ataqui a
ERC
per tenir un finançament ètic i públic, nodrit de l’esforç de tots els qui
compartim el projecte independentista, siguin persones que han estat
responsables d’empreses públiques que, com ADIGSA, estan sota investigació per
pressumpta corrupció, o diputats de partits polítics que, quan governaven,
havien pagat més d’un milió d’euros a advocats nord-americans perquè el Congrés
dels EUA concedís una medalla a José Maria Aznar.

Cal ser conscients que els atacs
contra ERC i les JERC, en mantenir-nos oposats a la retallada de l’estatut del
30 de setembre, seguiran i utilitzaran tàctiques de guerra bruta com aquesta
per intentar mostrar l’independentisme com una opció “irresponsable”,
“inestable” i “amb manca de cultura de govern”. Davant de la ofensiva,
l’independentisme ha d’estar més unit que mai, sentir-se orgullós de la
important obra de govern que s’està impulsant (pacte nacional per l’educació,
borses d’habitatge jove, impuls de la innovació tecnològica, llei de barris,
universalització dels serveis socials, etc.), i sobretot, mantenir-nos
coherents amb els ideals d’independència, república i justícia social. Aquesta
és la nostra força, els enemics ho saben i nosaltres també.

[@more@]

2 pensaments sobre “Guerra bruta contra la transparència financera d’ERC

  1. és trista la teva obsessió malaltissa amb CiU, quan això ho ha filtrat icv. Quines ganes de fer desaparèixer ciu del mapa i quina hipocresia, quan entendreu que sou coses diferents i que no heu de llençar una opa sobre l’electorat de ciu.
    I de icv ni una paraula, molt bé noi.
    Per cert, és curiós com les investigacions de Ridao sobre l’antiga administració convergent s’han aturat, no crec que arribi a ensumar mai la corrupció de, per exemple, Corbacho.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s